Parteix del mateix principi utilitarista de Bentham.
Mill distingia dos tipus de plaers: els espirituals i els corporals. Considerava els primers més importants i superiors. Mentre els plaers corporals aporten satisfacció i et posen content, els espirituals et donen felicitat. És a dir, mentre Bentham tenia en compte la quantitat, Mill valorava la qualitat dels plaers.
Defensava que, a través de la llibertat individual, hem de buscar els ideals. Tampoc modela la societat, que per a ell és una suma d'individus, no existeix com a concepte independent.
Es defensa de la crítica que feia dels utilitarismes, que els qualificava d'"ètica per a porcs", com a hedonistes que només buscaven el plaer individual. Per això, defensa la superioritat dels plaers espirituals.
Conclou que només els més formats són capaços de fer un balanç (conèixer les dues cares) de les conseqüències de les accions abans de prendre-les i que, per tant, sospesaran la utilitat de les accions de manera adequada. D'aquí la importància de l'educació i de l'experiència en Mill per saber quines són les accions més bones i més dolentes.
Religió: Mill no es pronuncia explícitament i fa compatible la seva ètica amb la moral cristiana, tot i que no la considera font de revelació de l'Utilitarisme.
Liberalisme de John Stuart Mill
Mill reflexiona sobre la llibertat política, no sobre el concepte metafísic de llibertat o lliure albir, sinó sobre com els poders polítics la posen en perill.
No hi ha drets humans amb una base metafísica que garanteixi la llibertat dels humans. La llibertat és necessària per desenvolupar la felicitat.
Distingeix dos àmbits de vida dels ciutadans: el privat i el públic. En el primer, hem de tenir plena llibertat per fer el que vulguem, excepte quan afecti a algú altre. En cap cas l'Estat pot intervenir en àmbits privats, només si hi ha molèstia o perjudici a tercers.
Individus: Defensa que tots els actes voluntaris són lliures. La decisió és inevitable, però la fem lliurement, i pensar que hauríem actuat diferent és una il·lusió, ja que no podem saber totes les conseqüències.
La llibertat és absència de coacció, i l'educació és el mitjà més important perquè els ciutadans puguin escollir per incrementar la felicitat de la societat.
L'única limitació és no coartar l'exercici d'aquesta llibertat en un altre subjecte, ja que aniria en detriment de la felicitat general.
Forma de Govern en el Liberalisme de Mill
Mill defensa la democràcia, on cada ciutadà hagi tingut alguna vegada responsabilitat en el govern.
Advoca per una democràcia representativa, però adverteix dels problemes que pot tenir per a les minories, que també haurien d'estar representades, ja que si no serien coartades per la majoria governant.
La garantia més sòlida d'un govern és que respecti el principi d'utilitat i que vetlli pel benestar general, incloent l'educació, fins i tot si les famílies no poden costejar-la. Mill temia que l'Estat pogués formar "màquines" sense cap esperit lliure i també era contrari a l'educació dels centres religiosos.
El seu concepte d'Estat és molt liberal i contrari a l'Estat social: com menys serveis públics, millor, perquè genera molta burocràcia i les tasques les poden realitzar empreses privades. No obstant això, en els seus últims anys, va donar importància a l'intervencionisme estatal com a eina de redistribució de la riquesa, aproximant-se al socialisme utòpic.
