La filosofia moderna: de la raó a l'experiència
René Descartes i el racionalisme
René Descartes és el primer filòsof modern i el màxim exponent del racionalisme. Vol crear un mètode universal basat en la raó. No ens podem refiar de l’experiència sensible, ja que en podem dubtar (parteix de l’escepticisme).
Tipus d'idees segons Descartes
Són els continguts mentals del jo i n’hi ha de tres tipus:
- Adventícies: extretes a partir de l’experiència sensible (no vàlides).
- Factícies: construccions de la nostra imaginació (no vàlides).
- Innates: impreses en la ment (les úniques a partir de les quals es pot construir el coneixement).
Accepta l’existència d’idees innates i aquestes li serviran per provar la segona veritat (l’existència de Déu).
Les tres substàncies de la realitat
La substància és allò que no necessita de cap altra realitat per existir. N’hi ha tres (Jo, Déu i el Món) i constitueixen els tres àmbits de la realitat.
- El Jo (Res cogitans): es caracteritza pel pensament i és la primera veritat en l’ordre del coneixement: el fet de pensar ens mostra el nostre ésser. És la nostra ment, l’ànima.
- El Món (Res extensa): és la tercera veritat i es caracteritza per l’extensió (inclou el nostre cos). Però del món només en podem deduir la seva existència en el sentit mecanicista; no podem parlar de qualitats secundàries (impressions) com la forma o el color, perquè en podem dubtar (són confuses).
John Locke i l'empirisme modern
John Locke és el creador d’una nova línia de pensament modern: l’empirisme. Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement.
L'origen i classes d'idees en Locke
Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i n’hi ha de diverses classes:
- Simples: la ment les rep de forma passiva, ja sigui de l’exterior (idees de sensació) o de l’experiència interna (idees de reflexió).
- Complexes: l’enteniment és actiu creant idees de tres tipus (substàncies, relacions o modes).
Locke no accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” i les nostres idees només provenen de l’experiència sensible.
La idea de substància, el jo i el món
La substància és una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, però no podem demostrar empíricament la seva existència.
El jo també és evident en si mateix a causa del pensament, però no pertany a l’ànima (de la qual no en puc demostrar la seva existència) sinó a la consciència, que és dinàmica i canvia per l’experiència.
Pressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions, però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. No coneixem el món exterior en si mateix, només les idees sensibles que ens provoca. També considera que les qualitats primàries generen idees més confuses i subjectives, de les quals només ens podem refiar parcialment.