Filosofia moral i política: ètica, Kant, Hume i models de l'Estat
Emotivisme moral: mirada filosòfica sobre el fonament de les decisions ètiques i la raó humana
Hume afirma que la moral no pot dependre de la nostra raó, ja que la funció de la raó no és orientar l'acció. La raó no ens diu què està bé i què està malament. L'ètica que ens ho diu és l'intel·lectualisme moral.
Per als judicis morals sorgeixen de l'agrado o desagrado que ens produeix alguna cosa. Aquests judicis són els que orienten l'acció, segons el sentiment compartit per totes les persones: l'home, segons Hume, és altruista i no és feliç si observa el sofriment de les altres persones.
D'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres. En estar davant d'un acte condemnable, busquem en el nostre interior un sentiment que ens incita a reprovar-lo. Quan estem davant d'un acte desitjable, el sentiment que produeix és d'aprovació.
La moral no resideix ni en la raó ni en els actes, sinó en les emocions que produeixen en nosaltres.
Kant: l'ètica formal i l'imperatiu categòric
Kant proposa una ètica formal, definida com la part del deure que sigui universal: una acció és moralment bona si el subjecte actua per l'sentit del deure.
Imperatiu: "Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre com a principi d'una legislació universal", i respecta l'ésser humà: "Obra de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com a fi al mateix temps i mai solament com a mitjà."
Classificació dels actes segons el motiu
- Acte contrari al deure.
- Acte d'acord amb el deure per inclinació mediata.
- Acte d'acord amb el deure per inclinació immediata.
- Acte per deure.
El poder polític, la legitimitat i l'Estat
El poder polític és el que es pot atribuir a l'ús de la violència legítima, quan les lleis que li són fonamentals han estat sancionades democràticament per tots els ciutadans. El poder polític és un patrimoni d'estat, i per això obté legítimament l'ús de la força.
És la relació entre les persones que manen i les que obeeixen, i el poder que usa la violència i imposa la seva autoritat, de forma legítima amb l'acord tàcit i el reconeixement de la població.
Surgeix en societats amb certa grau de complexitat. Té funcions principals com la gestió de recursos, la seguretat i la promulgació de les lleis, així com la vigilància perquè aquestes siguin complertes en condicions d'igualtat per a tots i cadascun dels membres de la societat determinada.
- Legítim: conforme a les lleis.
- Dret: conjunt de normes de l'ordenament jurídic que tenen per finalitat la regulació pacífica de la convivència humana. Cal distingir-lo del dret que fa referència a la facultat per actuar o elegir que se li pot atribuir a algú.
- Estat: conjunt d'òrgans de govern d'un país sobirà. Aquest país no té cap organisme superior que pugui sotmetre'l. Hi ha organismes supraestatals, encara que els països siguin sobirans.
- Sufragi universal: tot ciutadà té dret al vot.
- Constitució: llei fonamental de l'Estat que defineix en primer lloc el règim bàsic dels drets i, en segon lloc, els poders i institucions de l'organització política. Cap altra norma jurídica creada a partir d'aquest moment pel Parlament o per qualsevol altre òrgan no pot sobreposar-se o incomplir les lleis que es troben en la Constitució.
Models polítics: social-democràcia i liberalisme
Model social-demòcrata
Teòric. S'anteposa la igualtat a la llibertat. Les desigualtats existents entre els ciutadans es corregeixen mitjançant la intervenció de l'Estat en l'organització social. Es propugna la limitació de les llibertats individuals i, a l'Estat, s'adjudiquen totes les dimensions envers les quals es redistribueix la riquesa.
Model liberal
S'anteposa la llibertat a la igualtat. L'Estat no intervé en el mercat ni en les relacions econòmiques dels individus; no pot intervenir per equilibrar les desigualtats, ja que això suposaria coartar el dret a la propietat privada i a la llibertat.