Què és la filosofia? Origen, significat i pensament
Introducció a la filosofia
La filosofia és etimològicament un mot compost que prové del grec. Phileo significa ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sophia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa. El filòsof és algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge.
La filosofia va néixer com un ‘miracle grec’, perquè a les ciutats gregues aparegué la democràcia, és a dir, la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites.
Sembla que el primer que fou anomenat ‘filòsof’ va ser Sòcrates ja al segle V a.C., tot i que foren els seus deixebles, més que no pas ell mateix, els qui li atorgaren aquesta denominació. Abans de Sòcrates es parlava de sofoi (savis), meteorologoi (estudiosos del cel) o físics (estudiosos de la natura). Eren gent que posseïa un saber reconegut i consolidat; els filòsofs, en canvi, són bàsicament els qui discuteixen i cerquen la veritat.
És tot ésser humà un filòsof?
Tot humà és filòsof perquè, en la mesura que som racionals, som també capaços de fer-nos una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida. En aquest sentit, tot humà és filòsof perquè la filosofia és una inquietud, un neguit o un desig de saber.
Per a Aristòtil, l’origen de la filosofia és la sorpresa: l’admiració que ens produeix veure un món que canvia, una realitat que està en transformació constant i davant la qual és inevitable que un ésser racional s’adoni del seu no-saber i es plantegi la pregunta pel sentit.
Filosofar no és només ‘pensar’; allò fonamental per a un filòsof és ‘problematitzar’ el que pensem, preguntar ‘per què’ i argumentar. En filosofia no només volem ‘saber’, sinó sobretot ‘saber per què sabem’. Només ‘sabem’ quan som capaços d’argumentar correctament, usant el vocabulari amb coherència.
El llenguatge vehicula i dona consistència mental a la realitat que percebo. Puc conèixer sense usar el llenguatge (de fet, tots els animals dotats d’un cervell prou consistent poden conèixer), però el saber és necessàriament lingüístic.
La filosofia seria el procés a través del qual convertim la nostra sorpresa davant les coses en llenguatge i transformem la nostra perplexitat en conceptes i teoria, a la recerca de la veritat.