La filosofia de Plató: Política, Idees i Antropologia
Teoria política
Cadascuna d'aquestes ànimes té una virtut pròpia i pertany a una classe social diferent; per aquesta raó, gràcies a l'educació, sabem a quin ofici estem destinats. Una societat justa és la que relaciona el tipus d'ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Per tant, l'ànima i la política estan relacionades. La justícia és el més important per a Plató.
En un Estat just hi ha ordre a través de la llei; aquests dos ingredients són el fonament d'una polis perfecta. Aquesta kalopolis o aristokratos (els millors) ha de funcionar forçosament amb tipus d'ànima que corresponen, per origen, a tres classes socials distintes. L'ànima, per a Plató, és un instrument de coneixement.
Els 5 règims polítics segons Plató
- Aristocràcia: És el govern dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei, perquè és qui millor coneix la idea de Bé i, per tant, qui millor pot portar-la a la pràctica. Aquest govern entra en crisi per error dels magistrats.
- Timocràcia: És el govern dels militars, excessivament violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d'un quarter militar, i això provoca injustícies. Hi ha una revolució i apareix l'oligarquia.
- Oligarquia: És el govern dels rics, que són sempre una minoria. Els rics cada vegada volen ser més rics, i això fa que els pobres també cada vegada siguin més pobres. Així es provoca una revolució popular que dona pas a la democràcia.
- Democràcia: És el poder del poble, entès com a igualtat davant la llei. És un règim d'opinió pública, dels nombrosos: un règim degradat, sotmès a l'opinió de la majoria.
- Tirania o dictadura: És el govern radicalment més injust. Apareix com a conseqüència de la degradació de la democràcia. A la tirania no hi ha cap virtut ni cap tipus de llei excepte la voluntat del tirà, i això esdevé una anarquia (sense govern).
Arguments de Plató contra la democràcia
- Primera crítica: Quan governa tothom és com si no governés ningú; no hi ha ordre.
- Segona crítica: A la democràcia no governa el millor, sinó el més popular.
- Tercera crítica: A la democràcia tothom té els mateixos drets.
- Quarta crítica: El que fa la majoria no és sinònim del que és correcte.
La teoria de les Idees i el símil de la línia
El símil de la línia té el mateix objectiu que el mite de la caverna: fer veure al receptor la importància del món intel·ligible i establir-ne una jerarquia. Explica el procés de l'ànima del món sensible al món intel·ligible.
Segons Plató, el coneixement té diversos graus:
- Món sensible:
- Nivell de les ombres (opinió): el nivell més baix.
- Nivell de les imatges (imaginació): imita les coses del món sensible.
- Nivell dels objectes: coneixement dels objectes materials.
- Món intel·ligible:
- Ciència: s'utilitza la raó, deixant al marge els sentits.
- Pensament (diànoia): pensament matemàtic.
- Coneixement (noesi): el nivell més important, l'objectiu és conèixer les idees pures.
Dualisme antropològic: Soma/Sema, Psiqué i el mite del carro
Per a Plató, l'home està constituït per cos i ànima. El cos pertany al món sensible, format pel Demiürg. L'ànima no és matèria i pertany al món intel·ligible. El coneixement és un procés de purificació de l'ànima, que és immortal però viu empresonada en el cos.
Les tres parts de l'ànima
- Ànima racional: Ubicada al cap, relacionada amb l'activitat intel·lectual.
- Ànima irascible: Ubicada al cor, relacionada amb les passions.
- Ànima concupiscible: Ubicada al pubis, relacionada amb les funcions vitals.
El mite del carro alat
Plató utilitza aquest mite per explicar la relació entre les tres parts de l'ànima:
- L'auriga: Representa l'ànima racional (qui condueix).
- Cavall blanc: Representa l'ànima irascible (obedient).
- Cavall negre: Representa l'ànima concupiscible (desobedient).
Quan el cavall negre es desboca, l'auriga cau al món sensible. La relació de l'ànima amb el cos és accidental; l'ànima ha de purificar-se per tornar al món intel·ligible i conèixer la idea del Bé.