La Filosofia de Plató: Realitat, Ànima i Política

Ontologia

Plató divideix la realitat en dos mons. Per un costat tenim el món sensible, que és múltiple, material i canviant (és i no és). Per l’altre, tenim el món intel·ligible, que és el món de les realitats immaterials; és el món de les Idees (les quals existeixen independentment de les coses) i són úniques, eternes, immutables i indivisibles.

Les Idees són la causa de la resta de les coses; el món sensible participa de les Idees. Al seu torn, cadascun d’aquests mons es subdivideix en dos submons més.

Epistemologia o gnoseologia

Plató té una concepció dualista del coneixement, la qual està fortament relacionada amb la divisió dualista de la realitat. Aquesta relació entre el coneixement i la realitat l’explica en el símil de la línia. Per a Plató hi ha dos graus del coneixement:

• La doxa o opinió, que es basa en els sentits.
• L'episteme o coneixement, que es basa en l’intel·lecte.

Al seu torn, cadascun d’aquests graus o nivells es subdivideix en dos subnivells més.

Dialèctica i matemàtiques

La dialèctica és la ciència de les Idees i de les relacions entre elles. És considerada com la ciència suprema, l’única que pot proporcionar-nos el coneixement del que és autènticament real (les Idees). El seu mètode es basa en la maièutica de Sòcrates. En aquest mètode es parteix d’hipòtesis enteses com a supòsits provisionals amb els quals s’ascendeix fins al principi, anant d’Idea en Idea fins a arribar a la contemplació de la Idea del Bé. Per a poder començar amb la dialèctica cal haver-se entrenat o educat abans al llarg dels anys amb les matemàtiques.

El mètode matemàtic o mètode demostratiu parteix d’axiomes, és a dir, d'hipòtesis que es consideren com a vertaderes i no necessiten cap demostració. A partir d’aquests axiomes es descendeix fins a una conclusió. El mètode matemàtic busca conclusions i parteix d’axiomes.

Antropologia

Plató té una concepció dualista de l’ésser humà (anomenada dualisme antropològic). Per a Plató, l’ésser humà és un compost de cos i ànima. Aquesta unió entre cos i ànima és purament accidental i, una vegada unides, el cos impedeix a l’ànima escapar (el cos és una presó per a l’ànima, doctrina del sema-soma). Una vegada mort el cos, l’ànima es pot unir a un altre cos i, per tant, reencarnar-se. El cos és un destorb per a l’ànima: l'arrossega amb les seves passions i li impedeix arribar a les Idees.

Plató estableix una divisió tripartida de l’ànima:

• a) La part racional: seu de la intel·ligència. La virtut que li correspon és la saviesa.
• b) La part irascible: font de les passions i emocions humanes. Les seves virtuts són la valentia i la fortalesa.
• c) La part apetitiva o concupiscible: font dels apetits i desitjos materials. La virtut que li correspon és la moderació.

Quan totes les parts desenvolupen la virtut que els correspon, s’aconsegueix que l’ànima sigui justa.

Ètica

L’ètica platònica està inspirada en l’ètica socràtica, concretament en l’intel·lectualisme moral. Amb aquest, Plató defensava que ningú pot fer el mal si coneix el bé. Dit d’una altra manera, no es pot conèixer el Bé i actuar malament. D’aquesta manera, només pot actuar de manera incorrecta l’ignorant. Aquesta unió entre coneixement i moral és el que es coneix com a intel·lectualisme moral. No tothom pot conèixer el Bé, només aquells que tenen una ànima predominantment racional; tot i això, la resta d’éssers humans també poden comportar-se de manera moralment adequada, ja que cada tipus d’ànima té associada una virtut.

La política

La teoria política de Plató és el resultat d’aplicar l’intel·lectualisme moral al terreny de la política. D’acord amb l’intel·lectualisme moral, només poden ser individus justos i bons els que coneixen en què consisteix la justícia i el bé. D’això es dedueix que només els filòsofs (ja que coneixen la Idea del Bé) poden governar correctament.

Plató divideix la societat en tres classes: a) Els productors, b) Els guardians i c) Els governants. El que fa que un estat sigui just és l’harmonia entre aquestes tres parts, quan cadascuna fa el que li correspon. Aquests tres estaments de la polis mantenen un clar paral·lelisme amb les tres parts de l’ànima i les seves virtuts. Quan totes les parts fan el que els correspon, llavors s’aconsegueix l’harmonia, que és la base de la justícia.

Educació

La finalitat de l’educació per a Plató és la de conduir l’individu cap a la consecució del coneixement de la veritat i del bé. L’educació té una finalitat política, ja que, si recordem, qui coneix el bé actua bé i, per tant, podrà governar correctament. Per això, la posició de Plató és la de defensar que governi qui hagi estat educat. L’educació del filòsof-governant és un procés dur i costós que requereix molt d’esforç, ja que el cos arrossega l’ànima cap al món sensible. Plató s’oposa a la idea d’educació com a acumulació de sabers; l’educació és un procés que fa que la nostra ànima deixe de mirar cap a les coses canviants del món sensible per a passar a mirar les coses immutables: la veritat i les Idees.

Metafísica

Plató va crear una teoria sobre la realitat la qual consistia a dividir la realitat (ontologia) en dos mons: el món sensible, que és múltiple, material i canviant (és i no és); i, per l'altre costat, el món intel·ligible, que és el món de les realitats immaterials, és a dir, el món de les Idees, les quals són objectives, universals, immutables, indivisibles i eternes. Aquesta teoria amb dos nivells de realitat és el que s’anomena dualisme ontològic (o dualisme metafísic). A més a més, Plató divideix els dos mons possibles (món sensible i món intel·ligible) en altres dos submons o subnivells, els quals tenen distint grau de realitat i perfecció.