La Filosofia Política i Epistemològica de John Locke

Crítica a l'Inatisme de Locke

No distingeix entre la qüestió psicològica de l'origen de les idees de la qüestió epistemològica de la naturalesa del coneixement cert, i diferenciar-la de l'opinió. S'imagina l'innatisme com una doctrina acceptada pels homes, la qual cosa és una afirmació exagerada. L'acceptació d'idees innates de Descartes implica la negació del principi del dubte cartesià (que Locke accepta).

Les Idees en la Filosofia de Locke

Són l'origen del coneixement que l'ésser humà té o pot tenir. Naixem com una «tabula rasa» (en blanc). Les idees provenen de l'experiència, que té dues fonts: l'externa (sensació) i la interna (reflexió). Per a Locke, el concepte de sensació és mecanicista.

Idees Simples: Origen i Qualitats

No es poden dividir en idees diferents. Són rebudes passivament (no poden ser modificades per la ment).

• Simples de sensació (d'un o més sentits).
• Simples de reflexió (provenen de la sensació i la reflexió).

Distingeix entre Qualitats Primàries (inseparables dels cossos, es mantenen sempre) i Qualitats Secundàries (no depenen tant dels cossos, sinó dels sentits i la forma de percebre els objectes).

Idees Complexes: Modes, Substàncies i Relacions

Són les operacions de l'esperit sobre idees simples.

• Modes: no estan compostes, no subsisteixen per si mateixes, són dependents.
• Substàncies: per a Locke no es poden conèixer, no en podem saber del cert. La ment només recorda les qualitats (que representen coses particulars). N'hi ha de corporals i d'espirituals.
• Relacions: comparació d'una idea amb una altra.

El Llenguatge segons John Locke

Mitjançant les paraules, els éssers humans manifestem les idees. Transforma la ciència subjectiva i canviant en permanent i universal. Les coses tenen com a signe les idees (naturals i individuals). La idea té com a signe la paraula (artificial). Té un doble ús: enregistrar i comunicar els pensaments. És imperfecte (cada paraula no és una idea determinada) i hi trobem un abús (ús de paraules amb diferent sentit o la invenció de noves). El mal ús de les paraules és un error. Locke proposa una reforma del llenguatge per evitar-ne defectes i imperfeccions. Vol aconseguir l'exactitud (en un sistema mental on cada nom estigui determinat per una idea). Les idees es converteixen en universals separant-les d'idees particulars. Amb el procés d'abstracció (eliminació, separació, reunió de característiques) es pot representar més d'un individu, que en adquirir-se a una idea, pertanyen a diferents classes. La universalitat no pertany a les coses (que són particulars). No nega la idea universal, sinó que la redueix a una semblança (observada per la ment).

El Coneixement en la Filosofia Empirista

Tracta només sobre les idees. Es poden relacionar directament (intuïció) i mitjançant la demostració (coneixement racional).

Qualsevol altra cosa no és coneixement, només fe o opinió. Problema de l'objectivitat del coneixement: el coneixement és una relació del subjecte amb si mateix i amb les pròpies idees. La conformitat entre idees simples i l'existència de les coses és el coneixement real. Les idees de substàncies són reals quan les combinacions d'idees simples responen a la realitat. El coneixement no pot anar més enllà de les idees; l'amplitud del nostre coneixement és més petita que la realitat.

Tipus i Graus de Coneixement

Distingeix quatre tipus:

• Identitat o diversitat: es coneixen les diferències entre dos objectes, persones, etc.
• Relació: la relació entre idees està avalada pel nivell de coneixement demostratiu del raonament lògic i matemàtic.
• Coexistència: la sensibilitat només capta idees que coincideixen de manera recurrent, però no sabem ni percebem que es doni aquesta connexió necessària ni entre les idees ni encara menys en la realitat exterior.
• Existència real.

Ètica i Política en el Pensament de Locke

La moral de Locke vol establir-se amb claredat i certesa (elevada com les matemàtiques). Termes clau: el bé (plaer) i el mal (dolor). Les accions són bones o dolentes segons estiguin d'acord amb la llei (de la qual distingeix tres tipus): la divina, la civil i la d'opinió (que defineix el vici i la virtut). Teoria de la societat: pensa en l'estat de naturalesa (llibertat, amb límits: la llei natural). Origen de la societat: Déu posà els éssers humans sota l'imperi de necessitats, conveniències i inclinacions per impulsar-los a la societat. A l'ésser humà li interessa crear una societat organitzada per defensar els seus drets i llibertats. Societat política: sorgeix d'éssers humans en estat de naturalesa que s'uneixen per construir un poble (i així apareix la política). És partidari de la divisió de poders (legislatiu: sotmès a la llei moral; executiu: mai absolutisme; federatiu). Característiques del seu pensament: moderació i tolerància; rebutja l'autoritarisme i vol construir un ordre social dominat per la raó.

Comparació Política: Locke i Montesquieu

Montesquieu: l'origen de la societat no resulta d'un pacte (com diu Locke), sinó que és una necessitat de l'ésser humà. Objectiu de l'Estat: garantir la llibertat dels ciutadans i l'assoliment del benestar col·lectiu. Les legislacions determinen l'ésser humà, no Déu (que no és responsable d'establir legislacions justes). Montesquieu diu que no existeixen principis universals que expliquin com dur a terme l'objectiu. És partidari de la monarquia constitucional i de la divisió dels poders clàssics; la garantia de justícia i llibertat depèn del funcionament independent d'aquests.

Comparació Política: Locke i Rousseau

Origen de la societat: Rousseau considera l'ésser humà lliure per naturalesa. La cultura corromp l'esperit (es perd la innocència i la virtut). La civilització mata l'espontaneïtat amb normes d'urbanitat i una educació amb convencions que es preocupen de l'aparença i arraconen els valors. Per això, l'autèntica natura de l'ésser humà és desconeguda. Roman latent en les persones el que realment són. Hem de descobrir-ho deixant de banda l'artifici i la corrupció de la societat. El fundador de la societat civil és el primer ésser humà a dir «això és meu». La propietat és l'origen de la desigualtat, la qual provoca l'estat de guerra (que porta desgràcies als éssers humans). L'ésser humà accepta ser arrabassat de l'estat natural i introduït en societat, i aprèn a distingir el que era del que havia de semblar ser.

La Reforma Social: ha de buscar l'equilibri entre la llibertat que caracteritza allò natural i l'encadenament (allò cultural), la qual cosa porta al contracte social. Quan es perd la llibertat natural, per garantir la llibertat civil es necessita l'ordre social. El primer dret de l'ésser humà és la llibertat; per això es necessita el contracte, un acord entre els éssers humans per lliurar les seves voluntats (no a un sol home, com en l'absolutisme de Hobbes, ni a un parlament, com en Locke), sinó a la voluntat general (que representa l'interès comú per sobre de tot i limita els interessos privats). La llei justa expressa la voluntat general. El poble ha de legislar a través de la democràcia directa (un govern massa perfecte per als éssers humans).

La Natura Humana i el Model d'Educació

L'ésser humà en estat natural és bo i feliç. L'ésser humà és bo per natura, però es corromp per la societat. Teoria de l'educació. S'ha d'intentar tornar a l'estat de naturalesa (això comença en la infància). S'ha de fer progressar l'infant pel camí de la llibertat, seguint la guia de la raó i els impulsos naturals. Cal orientar l'educació per crear una civilització en què l'ésser humà pugui desenvolupar les seves capacitats naturals i assolir la plenitud. Educació: procés que s'origina a l'interior de l'individu per potenciar les seves capacitats. Els infants s'han de tractar com a infants (no com a adults imperfectes). S'ha d'educar la llibertat i els principis de la natura perquè l'infant adquireixi funcions morals i sorgeixi l'ésser humà autèntic.

El Primer Tractat: Crítica al Dret Diví

Critica l'obra de Sir Robert Filmer (portaveu dels defensors de l'absolutisme reial i la justificació del poder absolut). Adam era propietari del món i monarca. Model d'organització social: basat en la llei divina i natural. Locke nega que l'autoritat reial hagi estat tota per a Adam, i menys encara que fos per herència.

Refusa la tradició del model familiar com a justificació del poder. Locke aplica la raó i el sentit comú i explica que no es pot prolongar el poder paternal al poder monàrquic. En contra de Filmer, diu que l'Estat no s'ha de considerar una creació de Déu, sinó una unió política per part dels éssers humans lliures i iguals. El Primer Tractat presenta arguments basats en la raó i el sentit comú, no en la teologia ni la tradició. Crea una doctrina política. Vol saber a qui hem d'obeir. Encara no havia descobert els principis fonamentals del liberalisme.

El Segon Tractat: Fonaments del Liberalisme

Tracta sobre el veritable origen, l'extensió i la fi del govern civil.

Semblances del pensament de Hobbes i Locke:

• Concepció individualista de l'ésser humà.
• La llei natural com a llei d'autoconservació.
• La societat política com a remei als mals i als problemes en l'estat de naturalesa.

Les diferències són majors i estan relacionades amb:

• La condició humana.
• L'estat de naturalesa.
• El contracte.
• El govern.
• La propietat.

La Llei Natural en el Pensament de Locke

Inserida en el cor dels éssers humans, els obliga a seguir la llei encara que no hi estiguin d'acord. Consisteix en regles de la naturalesa que governen les conductes humanes i poden ser descobertes amb l'ús de la raó. Tots tenen una racionalitat creada pel mateix Déu, i poden distingir el bé i el mal. Drets irrenunciables: la vida, la llibertat i els béns de propietat. L'empirisme de Locke nega les idees innates, però assumeix l'existència de drets naturals innats que provenen de la llei natural. Poder: dret a dictar lleis de manera regular i a preservar la propietat. Finalitat: el bé públic. La llei natural és eterna, per servir els éssers humans, i les seves lleis positives estan relacionades amb les lleis naturals.

L'Estat de Naturalesa segons Locke

Éssers humans reunits segons el que els dicta la raó, sense que ningú sigui superior a ells sobre la terra, amb autoritat per jutjar-se els uns als altres. Aquest estat és regulat per la raó i és possible que l'ésser humà hi visqui en societat. Quan hi ha absència de poder decisiu, es considera que es troba en estat de naturalesa. Locke considera que només hi ha un pacte. Éssers creats per Déu viuen en estat de perfecta llibertat natural i igualtat (no sotmesos a l'autoritat de cap ésser humà). Els éssers humans no neixen subjectes a cap poder. L'estat de llibertat significa que cadascú pot fer el que vol, però l'ésser humà té una llei natural que el governa. Un ésser humà pot jutjar i castigar l'ésser humà que no segueix la llei natural.

La Propietat Privada en la Teoria de Locke

Locke elabora una teoria per explicar l'origen i el valor de la propietat. Sorgeix de la societat política o del govern, i el seu objectiu (demostrar que els éssers humans poden convertir-se en propietaris) fa aparèixer la propietat privada.

Cada ésser humà és propietari de si mateix (la natura és donada per Déu com a propietat per ser compartida). La propietat és limitada; cada ésser humà tindrà en la mesura del que decideixi i la quantitat que es pugui permetre. Locke pensava que el valor de cada cosa és donat pel temps i el cost del treball d'aquesta. El creixement del comerç i les millores de les terres augmenten la productivitat, la qual cosa fa que la societat comercial sigui millor que la primitiva. El dret de propietat té caràcter absolut, és irrenunciable i existeix en l'estat de naturalesa, en la societat civil i en el govern. Locke proclama el dret natural a l'herència.

El Paper dels Diners en la Societat Lockiana

La invenció dels diners (que altera la vida de les persones) és la possibilitat pactada per acumular riquesa i propietats més enllà de les necessitats. Conseqüència: extensió de la possessió de terres i creixement de la societat comercial. Causa desigualtats en la propietat. Per a Locke, l'existència de diners és a partir de l'acumulació il·limitada de propietat privada.

Dues etapes:

• Propietat limitada pel treball i la vida, és agradable i apreciable.
• Possibilitat d'acumular de manera il·limitada i desigual les possessions.

L'Estat de Guerra en la Filosofia de Locke

Per a Locke, l'estat de naturalesa és plaent i pacífic. No és una guerra de tots contra tots. L'ésser humà viu guiat per la llei natural a través de la raó, la qual cosa li permet viure vides ordenades i morals abans d'establir la societat política. Sempre podran gaudir de la seva propietat. L'ésser humà natural és un «gentleman», un anarquista racional que tingui propietats. Això es pot convertir en un estat de guerra, a causa de dues fonts de discòrdia:

• Els irracionals que es volen aprofitar dels altres.
• Els conflictes entre dues o més persones.

La societat humana es multiplica i es fa més complexa, provocant riscos de conflictes. En l'estat de naturalesa no hi ha jutges ni lleis positives, sinó un règim de la llei natural. Existeix un estat de pau mentre no s'usa la força sense dret. L'estat de guerra es pot donar tant en l'estat de naturalesa (on no hi ha un jutge comú) com en la societat civil (quan no es fa complir la llei). Existeixen éssers humans no guiats per la raó, que volen desposseir els altres de les seves propietats, desobeint la llei natural i actuant irracionalment. Locke no explica d'on surten aquests individus. L'estat de naturalesa degenera en estat de guerra quan aquests individus ocupen la propietat dels altres. Per sortir de l'estat de naturalesa, realitzen un contracte pel qual es construeixen la societat civil i la comunitat política.

El Contracte Social en la Teoria de Locke

El contracte va néixer a partir de l'estat de guerra. El contracte es realitza per garantir la seguretat de la propietat dels individus, a causa de la inseguretat existent en l'estat de naturalesa.

Per a Locke, només hi ha un pacte, i distingeix entre la societat civil i la societat política. La diferència que hi ha entre elles és que en la societat civil els éssers humans poden viure en societat, mentre que en la societat política això és impossible. El pacte de la societat diu que tothom és igual; en canvi, el pacte polític diu que alguns éssers viuen per sobre dels altres. El poder polític deriva del contracte entre els membres de la societat, que no és un contracte veritable perquè els éssers humans no se sotmeten al govern, sinó que estableixen una relació de confiança.

Societat Política i Govern Civil

Tot i els avantatges que hi ha en l'estat de naturalesa, els éssers humans es troben en una pèssima condició, i el govern civil és el remei més adequat. Quan un ésser humà entra en la societat civil i es converteix en un membre de la república, renuncia al poder que tenia per castigar la resta d'éssers humans. Gràcies al contracte, els poders de l'ésser humà que hi havia en l'estat de naturalesa es transformen en poders polítics de la societat civil, els quals són limitats. Formen la societat política les persones que s'uneixen en un cos i disposen d'una llei comuna. Només participen en la societat política aquells que fan el pacte de manera explícita. Locke distingeix cinc tipus d'autoritat:

• La de qui governa sobre els seus súbdits (política).
• La d'un pare sobre els seus fills.
• La d'un home sobre la seva dona.
• La d'un amo sobre els seus criats.
• La d'un amo d'esclaus sobre els esclaus.

El propòsit principal de la societat política és protegir els drets de propietat en sentit ampli. Com que aquests drets existeixen des d'abans de la construcció de la societat política, no hi pot haver cap dret a imposar-s'hi. El govern és estrictament limitat i té la funció de protegir la comunitat sense interferir en la vida dels individus.

La Filosofia Política de Thomas Hobbes

Diu que l'ésser humà tendeix a l'egoisme; naixem iguals, però amb diferents possibilitats. Ell diu que existeix una figura pública: el Leviatan, que serveix per posar fi al caos. Estat de naturalesa → pacte → Leviatan. L'estat de naturalesa és un moment en què no hi ha lleis, i tots lluiten contra tots. Entre tots s'adonen que no hi ha seguretat i, per tant, no es poden desenvolupar. Quan s'arriba a la conclusió que no es poden desenvolupar, es signa el pacte: l'ésser humà signa el pacte voluntàriament a canvi de seguretat. Signa per cedir tota la seva llibertat a canvi de seguretat.