Filosofia política: L'Estat, sociabilitat i teories
La filosofia política
- Política: A l'antiga Grècia, significava l'art de viure en societat.
- Filosofia política: És la branca de la filosofia que estudia com s'organitza la vida en societat i es planteja si les formes d'organització social i de govern existents són les més adequades. La seva tasca principal és formular judicis de valor sobre les idees polítiques, la qual cosa implica un profund coneixement d'ètica i dret.
- Politologia o ciència política: S'encarrega d'investigar, aplicant el mètode científic, quins són els principis que regeixen l'activitat política.
La sociabilitat humana
La sociabilitat és la tendència a viure en societat. Consisteix a compartir amb altres individus de la mateixa espècie un territori comú, així com la responsabilitat i el treball de garantir la supervivència de cada membre i del grup en conjunt.
Existeixen dues visions principals sobre si la sociabilitat humana és natural o interessada:
- Sociabilitat per interès: Filòsofs com Hobbes o Freud mantenen que l'ésser humà és social per interès. La seva constitució l'inclina a viure en societat per garantir la seva supervivència. El consideren un ésser egoista que veu en els altres possibles rivals o bé mitjans per satisfer els seus desitjos.
- Sociabilitat per naturalesa: Aristòtil, un dels primers a defensar el caràcter essencialment social de l'ésser humà, sostenia que aquest és per naturalesa incomplet i necessita els altres. La vida en societat és l'estat en el qual l'ésser humà pot realitzar-se plenament i desenvolupar totes les seves possibilitats.
Concepte d'Estat
L'Estat apareix quan, en les primeres organitzacions humanes, alguns dels seus membres s'encarreguen de dirigir la vida comunitària. Sorgeix aleshores una societat políticament organitzada, en la qual els qui ostenten el poder passen a regular, administrar i controlar els béns comuns, els drets i les obligacions.
L'Estat modern, que apareix al segle XVI, és una forma de poder que requereix una comprensió més precisa. La primera utilització d'aquest terme en la filosofia política la devem a Maquiavel, que el defineix com una forma d'organització política caracteritzada per un poder permanent i indiscutible en un territori concret.
Els trets principals que se li atribueixen a l'Estat són:
- Té poder territorial: El seu poder s'estén a tot el territori que delimiten les seves fronteres. Res ni ningú no escapa al seu poder, que està per sobre de tots els habitants.
- És sobirà: Tota institució dins de les seves fronteres ha de subordinar-se a l'Estat. Aquest, tanmateix, no ha de respondre davant de ningú, ja que té l'autoritat suprema.
- És l'encarregat de mantenir l'ordre: La seva funció principal és assegurar la pau i l'estabilitat, garantint el compliment de la llei i protegint els ciutadans d'amenaces exteriors.
Necessitat i origen de l'Estat
Hi ha dues grans postures sobre la necessitat de l'Estat:
- L'Estat no és necessari (anarquisme): Pensadors com Bakunin consideren que l'Estat no només és innecessari, sinó que en defensen la dissolució. El veuen com un instrument dels poderosos per oprimir el pobre. Sostenen que l'ésser humà és bo per naturalesa, de manera que en una comunitat lliure i igualitària, la solidaritat s'imposaria i permetria viure en una societat justa sense necessitat d'un Estat.
- L'Estat és necessari (contractualisme): Aquest corrent defensa que l'Estat és imprescindible per dues raons principals:
- Sense una institució amb el monopoli de l'ús legítim de la força, no es podria garantir l'estabilitat social.
- L'Estat es preocupa per l'interès general i el bé comú.
Les teories contractualistes consideren que l'Estat és el fruit d'un pacte o contracte social que tots els individus accepten per crear un govern que organitzi la convivència. El període previ a aquest pacte s'anomena estat de naturalesa. Filòsofs com Hobbes, Locke i Rousseau consideren que els éssers humans surten guanyant amb el pacte que dona lloc al naixement de l'Estat.