Vitals: perquè en el seu entorn s'ha constituït la vida humana.
De caràcter universal: perquè totes les cultures s'han fet aquestes preguntes.
Atemporals: sempre s'han fet.
Obertes: perquè el coneixement filosòfic, com el científic, és un coneixement en progrés, sense acabar.
Aspectes comuns de l'origen
Una mateixa època històrica: va aparèixer Confuci (Xina), Buda (Índia), Tales de Milet (Grècia).
Una mateixa actitud vital, de recerca: el desig de saber, per explicar i donar sentit a la vida humana.
Partint de les interpretacions religioses i mítiques, s'intenta buscar una explicació més completa: per això l'origen històric de la filosofia s'anomena el pas del mite al logos.
La filosofia occidental
La defensa de l'esperit de llibertat, com a conseqüència del subjecte humà i la seva autonomia.
L'art grec, mentre que l'art oriental és harmònic i tradicional, l'occidental és personal i original.
En la política, es van buscar formes de govern que vinculessin el ciutadà en les decisions polítiques.
El coneixement científic va ser universal per als grecs.
Principals etapes històriques de la filosofia occidental
La filosofia grega: des del s. VII aC - III dC, però la seva influència ha arribat fins als nostres dies gràcies també al pensament i a les escoles de Sòcrates i Plató. La característica més important d'aquesta filosofia és l'esforç de la raó humana per explicar els fenòmens còsmics i humans per mitjà de l'anàlisi d'arguments racionals, sense recórrer a explicacions de caràcter mític o religiós.
El pensament cristià medieval: va dominar a occident des del s. IV fins al Renaixement. Els personatges més destacats: Agustí d'Hipona / Tomàs d'Aquino.
La filosofia moderna: es va inaugurar amb la revolució científica i es va refermar amb René Descartes. Se centra sobretot en la reflexió sobre el coneixement i sobre l'ésser humà.
La filosofia contemporània: ha estat marcada per l'expansió i el desenvolupament del coneixement científic.
En l'actualitat: hi ha diferents formes de coneixement i totes necessàries. S'admet que hi hagi diferents tipus de saber.
La filosofia com a saber radical
Busca comprendre l'arrel, l'origen de les coses.
Per la seva aspiració a entendre i explicar la totalitat de la realitat humana.
I compta amb els mitjans que són l'experiència, allò que rep a través dels sentits, i el pensament, el raonament lògic que haurà d'ordenar-los, unificar-los i interpretar-los.
