Filosofia Presocràtica: L'Arkhé i els Primers Pensadors Grecs

Tales de Milet: El Primer Arkhé i les Seves Aportacions

Considerat l’últim dels set savis de Grècia, Tales és el primer pensador del qual es té constància en cercar un principi de la naturalesa diferent de la divinitat que atestaven els mites, el que es coneix com a arkhé.

A través de l’observació i l’experimentació, descobreix que allò que explica tots els fenòmens de la naturalesa és l’aigua i els seus cicles, que podem resumir en la celebèrrima sentència del fundador de l’escola de Milet.

Altres Aportacions Reconegudes a Tales de Milet:

• Avenços en geometria pràctica a Egipte (on descobreix el germen del mètode deductiu).
• Predicció encertada d’un eclipsi (585 a.C.).
• Mestre d’Anaximandre, que al seu torn serà mestre d’Anaxímenes, qui serà mestre d’un jove matemàtic molt influent: Pitàgores.

Anaximandre de Milet: L'Àpeiron com a Principi

Anaximandre considera que l’arkhé és l’àpeiron (etimològicament: sense límits), perquè no pot ser que, segons el seu mestre, el principi de tota la naturalesa fos l’aigua, ja que el foc no conté ni pot contenir l’aigua, així com el fred no pot contenir la calor. Aquesta idea marca el naixement de l’eterna dicotomia entre ciència i filosofia.

Anaxímenes de Milet: L'Aire com a Arkhé

Anaxímenes també escriu la seva obra Sobre la naturalesa i considera que l'arkhé és l'aire. Va ser mestre de Pitàgores.

Pitàgores de Samos: El Nombre com a Essència

Pitàgores neix a Samos i mor a Metapont. És el primer a fer servir l'expressió "filòsof". Entre les seves idees destaca la metempsicosi (reencarnació). A la mort de Pitàgores, els seus seguidors es divideixen en matemàtics i acusmàtics. Ell postula que l'arkhé és el nombre.

Filòsofs Pluralistes: Múltiples Principis

Anaxàgores de Clazòmenes: El Nous com a Ordenador

Anaxàgores proposa que hi ha tants elements primaris com entitats concretes. Postula que l’element primordial, del qual participen la resta, és el Nous o Intel·lecte Còsmic, una Gran Ment ordenadora de la realitat.

Empèdocles d’Agrigent: Quatre Elements i Forces Còsmiques

Empèdocles (490 - 430 a.C. aprox.) proposa una filosofia complexa que postula que els quatre elements primaris (terra, aigua, aire i foc) són l’arkhé. Aquests quatre elements, combinats, donen lloc a tot el que coneixem a la naturalesa. La combinació dels elements es duu a terme per mitjà de dues forces: l’Amor i l’Odi.

Demòcrit d’Abdera (460 - 360 a.C. aprox.): L'Atomisme

Demòcrit postula l’existència de partícules de matèria indivisibles que componen tot el que ens envolta: els àtoms (del grec: a-tomos, és a dir, el que no es pot dividir, l’indivisible). Aquestes partícules de matèria constitueixen l’element últim de la realitat i, per tant, són l’arkhé.