Filosofia Presocràtica: Heràclit, Parmènides i Pluralistes

Filosofia Presocràtica: Conceptes Clau

3.3 - Heràclit d'Efes

Concepció de la natura: "Panta rei" (tot flueix)

El continu devenir de les coses, el canvi constant, és ordenat pel Logos i el foc n'és el seu principi (arjé).

El Logos: llei i principi explicatiu de l'univers

El Logos d'Heràclit s'entén en dos sentits principals:

• Com a lluita d'oposats: L'equilibri del cosmos necessita d'aquesta lluita constant d'oposats que es necessiten entre ells per poder ser entesos. Aquesta lluita revela la unitat profunda de les coses.
• Com a raó que capta la llei que regeix el món: Es tracta de captar el Logos des del mateix logos (la raó humana).

Sentits i raó s'uneixen profundament en la seva teoria del coneixement, i ambdues tenen valor ontològic.

El foc com a arjé

És una manera simbòlica d'explicar-ho, ja que el foc és el representant del continu canvi i transformació.

3.4 - Parmènides d'Elea

El Poema de Parmènides: Racionalitat i l'Ésser

Parmènides, un racionalista pur, nega tot el que ens aporten els sentits. El seu poema es divideix en parts:

• Proemi: Introducció amb caràcter de revelació religiosa. Narra com les deesses el porten de la nit (camí equivocat) a la llum (veritat). La deessa Justícia només fa accessible aquest coneixement als iniciats. Parla de dues vies:
  • La via de la veritat: Deducció de les característiques de l'ésser. A partir d'exercicis de lògica, afirma:

    "L'ésser és i el no-ésser no és."

    Treballant aquesta premissa, arriba a les conclusions següents:

    • L'ésser és únic, homogeni, compacte i indivisible (negació de la pluralitat).
    • L'ésser és immutable (negació del canvi). El que existeix no pot procedir del no-res.
    • L'ésser és immòbil (nega el moviment), és etern, indestructible i inengendrat (nega el temps) i és finit i esfèric (perfecte).
  • Via de l'opinió: Explica les creences de l'ésser humà a l'estil pitagòric, sense seguir la raó.

3.5 - Els pluralistes

Les claus per entendre la filosofia dels pluralistes

Els pluralistes reprenen el món aparent per poder explicar racionalment el moviment, el canvi i la pluralitat. Es serveixen de dues afirmacions fonamentals:

• No hi ha un únic principi (monisme), n'hi ha infinits (pluralisme).
• No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició.

Anaxàgores de Clazòmenes

Recerca de l'Arjé: Les Homeomeries d'Anaxàgores

Anaxàgores pretén explicar la pluralitat partint de la idea que tot existeix des de sempre i ha anat canviant per composició i dissolució. És com si tot fossin llavors que tenen porcions de tot. Tot el que existeix conté una porció de tot. (Les homeomeries és el nom que Aristòtil posarà a aquestes llavors).

Cosmogonia: Origen de l'Univers i el Moviment (Anaxàgores)

La Ment (o Nous - intel·ligència ordenadora) imposa un moviment als oposats per poder ordenar el caos existent. Aquest Nous és infinit, autònom i no està barrejat amb cap cosa. És un principi ordenador, no pas creador. El Nous és l'iniciador de la rotació, però després tot funciona segons un engranatge ordenat.

Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d'Abdera

La recerca de l'arjé: els àtoms i el buit

Leucip i el seu deixeble Demòcrit donen una resposta a Parmènides acceptant aspectes de la seva filosofia. D'una sola realitat no pot sorgir la pluralitat; són necessàries diverses realitats: els àtoms.

Discuteixen a Parmènides la unicitat, la immobilitat i l'esfericitat. Per als atomistes, l'àtom és:

• material
• inengendrat
• indestructible
• indivisible
• immutable
• finit
• compacte
• homogeni

Entre ells, els àtoms es diferencien per la forma, l'ordre i la posició. Afirmen l'existència del buit (una novetat), que fa possible el moviment.

Cosmogonia: l'origen de l'univers

El moviment hi és des de sempre, igual que els àtoms (sense motor inicial). Inicialment, els àtoms es movien lliurement fins a la formació d'un remolí que faria possible arribar a l'ordre actual. Té unes lleis que ho regeixen. Aquest atomisme és mecanicista i nega una intel·ligència transcendent.

La teoria del coneixement: el sensisme

Neguen la transcendència quan diuen que l'ànima és formada per àtoms i és mortal. Així s'explica el coneixement i la sensibilitat (tot funciona per fluxos i corrents d'àtoms).