Filosofia Presocràtica: De Milet als Atomistes - Resum Clau
Filosofia Presocràtica: Ruptura i Recerca de l'Arkhé
Els filòsofs presocràtics, incloent-hi alguns contemporanis o posteriors com Demòcrit, van centrar-se en la investigació de la naturalesa (Physis). Sòcrates va suposar una ruptura amb ells, ja que va orientar la filosofia cap a interessos ètics i humans, utilitzant un mètode diferent.
L'Escola Jònica o de Milet
Els filòsofs de Milet es caracteritzen per substituir l'explicació mítica per una explicació racional o filosòfica: el pas del mite al logos, un procés continu i progressiu.
Tales de Milet (630-545 aC)
- Considerat el primer filòsof conegut.
- Va ser el primer a plantejar la qüestió de l'estructura material del món a través de l'Arkhé (principi fonamental).
- La seva proposta per a l'Arkhé va ser l'aigua (allò humit).
- Va ser el primer a afirmar que el món es pot explicar mitjançant un element físic natural i comprovable.
Anaximandre de Milet (610-547 aC)
- Aristòtil el considera el primer filòsof per tractar temes més abstractes.
- Per a ell, l'Arkhé no és un element físic concret, sinó l'Ápeiron (allò indeterminat, inconcret, matèria primordial), immortal i indestructible.
- La seva doctrina inclou una cosmogonia (explicació general del cosmos) i la Physis entesa com la lluita d'oposats.
Anaxímenes de Milet (611-546 aC)
- L'últim dels milesis, representa un pas enrere en l'abstracció.
- El seu Arkhé és l'aire.
- Justificació:
- És una condició imprescindible per a la vida.
- Es troba a tot arreu.
- Té la possibilitat de convertir-se en altres elements mitjançant processos de solidificació (condensació) i refacció (rarefacció).
Els Pitagòrics
Aristòtil pensava que Pitàgores era una llegenda. Pitàgores va néixer a Samos i es va traslladar a Itàlia, on va fundar una associació filosòfica i religiosa, una escola conservadora.
Doctrina Pitagòrica
Els pitagòrics distingien entre:
- L'ànima: element diví, immortal.
- El cos: element terrenal i corruptible.
L'ànima es corromp quan s'uneix al cos. Per alliberar-la, s'ha de purificar; si no, ha de transmigrar a un altre ésser humà per purificar-se.
Estructura de l'Escola
- Acusmàtics: Principiants que havien de guardar silenci.
- Matemàtics: Coneixien els secrets del grup. Per a ells, l'Arkhé era el nombre, entès amb connotacions màgiques.
Monistes del Canvi i de l'Immobilitat
Heràclit d'Efes (554-484 aC)
Sostenia que totes les coses es mouen i res no està quiet (Panta rei = tot flueix). El canvi no és irracional, sinó que està regit pel Logos.
- L'estructura dinàmica de la realitat és la lluita d'oposats en equilibri o harmonia oculta.
- El Logos és el principi de proporcionalitat.
- Doble funció del Logos:
- Unitat profunda de totes les coses, on els oposats són només expressions diferents d'una mateixa realitat.
- Els dos termes dels oposats són dependents mútuament.
- El seu Arkhé és el foc.
Parmènides d'Elea
Va expressar la seva doctrina en un poema (Peri Physeon) i va plantejar el problema del Ser.
Estructura del Poema
- Introducció o Proemi: L'autor és segrestat per donzelles i portat en un carro de foc fins a una deessa.
- Via de la Veritat o Aletheia: Correspon a l'ús de la raó i mostra la veritat de les coses.
- Via de l'Opinió o Doxa: Ús dels sentits, de la qual no ens podem refiar per les aparences.
Tesis Centrals
- El Ser és i el No-Ser no és. No hi ha res entre l'un i l'altre, per tant, el canvi d'un a l'altre és impossible, la qual cosa refuta la doctrina del canvi.
- El Ser és igual que pensar. Només podem pensar allò que és; el pensament només pot conèixer a través del que és.
Qualitats i Propietats del Ser
- El Ser és unit, continu i massís (si no fos així, hi hauria no-ser).
- El Ser és idèntic a si mateix en totes les seves parts.
- El Ser és ingenerat i no pereix (no pot néixer del no-res ni desaparèixer en el no-res).
- El Ser és immòbil i immutable (repos etern).
- El Ser és finit i esfèric (forma perfecta).
Parmènides dedueix deductivament les característiques del no-ser. El seu objectiu era enderrocar la filosofia basada en els sentits i substituir-la per la raó.
Els Pluralistes
Els pluralistes busquen conciliar la tensió entre la raó (Logos) i l'opinió (Doxa). Expliquen el canvi i la pluralitat respectant tant les dades sensorials com les conclusions racionals d'Heràclit i Parmènides. Proposen un Arkhé pluralista.
Empèdocles d'Agrigent
Reconcilia les doctrines enfrontades de Parmènides i Heràclit:
- Accepta de Parmènides la immutabilitat del Ser i l'existència del no-Ser (com a forces).
- Respecta d'Heràclit el fluir i el canvi de les coses.
- L'univers està constituït pels quatre elements: foc, aigua, terra i aire.
- Les forces de l'Amor (que uneix) i l'Odi (que separa) determinen la seva evolució: quan s'uneixen formen una esfera perfecta (amor), quan se separen generen el caos (odi).
Anaxàgores de Clazòmenes
Formula una teoria pluralista on els elements constituents de les coses no poden ser només quatre, sinó que són infinits, anomenats homeomeries o llavors.
- En totes les coses hi ha llavors de totes les coses: tot és en tot.
- Teoria de la Formació de l'Univers: Inicialment, totes les llavors estaven juntes en una massa homogènia, separades posteriorment per la força del Nous (Intel·ligència o Ment).
Els Atomistes
Demòcrit d'Adera
Dona resposta a Parmènides acceptant dues de les seves propostes, però rebutjant la resta:
- La unitat única no pot originar la pluralitat del món; per tant, hi ha una multitud d'àtoms.
- Accepta les característiques de l'ésser parmenidi (unicitat, immobilitat, etc.) aplicades a l'àtom.
L'Àtom: Matèria indestructible, indivisible, finita, compacta i homogènia.
Model Mecanicista: La matèria portada fins a les últimes conseqüències explica l'univers sense necessitat d'una intel·ligència rectora (a diferència d'Anaxàgores).