Filosofia de la Vida: Epicurs, Estoics i Escèptics
Epicureisme: Desitjos i el Jardí
Ni naturals ni necessaris: Ambicions culturals sense fonament biològic. Convé renunciar-hi perquè és impossible sentir-se plenament satisfet o no voler-ne més (riquesa, poder, popularitat, bona sort...).
Com vivien els filòsofs epicuris: Confiança davant de les adversitats i austeritat davant de les ambicions. Viure d'acord amb la naturalesa i no pas amb supersticions i mites. Fer això era difícil per a la societat; per aquest motiu, Epicur va fundar el que anomenava "El Jardí", on les persones que creien en aquestes teories anaven a viure.
Estoïcisme: La voluntat i l'ordre còsmic
Allò que depèn de mi: La meva voluntat no es pot trobar amb obstacles; les coses succeeixen d'acord amb la meva voluntat (opinions, intencions, emocions).
Allò que no depèn de mi: La voluntat troba obstacles, ja que segueix les seves pròpies dinàmiques (aspectes propis, conseqüències dels actes propis, actes aliens).
Reflexió sobre les intencions
Qui no assigna a la seva pròpia existència una única i mateixa meta, no pot ser una única i mateixa persona. Es requereix racionalitat, integritat i coherència: una intenció unitària i benevolència universal.
Com funciona el món?
Totes les coses estan canviant constantment. Tots els canvis es produeixen d'acord amb un ordre còsmic; el funcionament de l'ordre còsmic és absolutament inevitable i fa les coses de la millor manera possible. Som part d'aquest món canviant, ordenat, inevitable i òptim.
Com sentir-me davant de les coses que succeeixen?
Cal aplicar els següents principis:
- Principi d'impermanència
- Principi de cosmicitat
- Principi de fatalisme
- Principi d'optimisme
- Principi de pertinença
Escepticisme: Epistemologia i el dubte
Les persones tenim creences, opinions i teories que ens porten a tenir afirmacions, enunciats i proposicions, que són la manera d'expressar la creença.
Epistemologia (teoria del coneixement): Qüestionar-me els motius de per què penso el que penso. Per què m'hauria de preocupar per comprovar la vericitat o falsedat de les meves opinions? Per acceptació de l'entorn, racionalitat i coherència, prudència epistèmica i autoconeixement.
La impossibilitat de la demostració absoluta
No es pot demostrar res de manera definitiva. Cada vegada que diem una idea, n'hem de demostrar el perquè, i el perquè del perquè... Això pot acabar de tres maneres:
- Regressió a l'infinit: Fins que no arribi al final no podré demostrar res, i com que no hi arribaré mai, no podré demostrar-ho.
- Cercle viciós: Sé A perquè sé B, i sé B perquè sé A.
- Petició de principi: Penso A per B, penso B per C, i penso C perquè sí.
Davant d'arguments raonables però inconcloents, la solució és la suspensió del judici (epoché).