Filòsofs i l'amor: De Sartre a Bauman

Sartre (1905-1980)

Sartre pensa que l'ésser humà té una dimensió social indubtable i que necessitem l'altre per conformar la nostra identitat. L'altre em pot mirar i jo puc mirar l'altre. En aquesta doble direcció sorgeix el conflicte, la lluita de dues llibertats: o bé ens afirmem com a subjectes i fem nostra la llibertat de l'altre, o bé intentem relacionar-nos amb l'altre en la seva llibertat i, en aquest cas, perdem la nostra. La relació amb els altres és sempre conflictiva i també la relació amorosa, que mai no pot arribar a ser recíproca i igualitària: mentre que un estima més i se sotmet, és més dèbil, l'altre estima menys, domina i manipula.

Zygmunt Bauman (1925-2017)

Va encunyar el terme de modernitat líquida per als temps actuals, basant-se en els conceptes de fluïdesa, canvi, flexibilitat, adaptació, entre altres. Bauman afirma que el “líquid” és una metàfora regent de l'època moderna, ja que aquesta pateix continus i irrecuperables canvis. Potser hi ha una mena de por a l'amor i les relacions duradores, però potser el més inquietant és que això comença per una manca de l'amor propi.

María Zambrano (1904-1991)

És una filòsofa espanyola que va viure i va desenvolupar la seva obra a l'exili, del qual va tornar l'any 1984. El seu pensament aplega la tradició poètica i literària espanyola amb la crítica filosòfica europea, per crear la seva proposta d'una filosofia poètica. Per a Zambrano, la idea d'amor és la cerca de la pròpia identitat. La filosofia fa aquesta cerca a través del coneixement, vol saber qui és l'ésser humà i com són les coses, i la creació poètica ho fa a través de la passió amorosa.

Amor platònic

L'amor és el motor que activa l'ésser humà a cercar la bellesa. Per a Plató, el coneixement és una de les coses més belles que existeixen. D'aquesta manera, l'amor és l'atracció que sent el filòsof per conèixer les idees, que existeixen en un món ideal, perfecte, etern, inabastable i difícil d'aconseguir.

Epicur

El filòsof Epicur va considerar l'amistat el valor més essencial de la vida humana. És en l'amistat on es troba la vida feliç, allunyada de les necessitats i convencionalismes socials i més serena que la passió amorosa.

L'amistat segons Aristòtil

• L'amistat per interès: els amics «s'estimen per la utilitat que puguin treure l'un de l'altre, no pel bé personal»; per tant, només dura quan hi ha interès. Es dona a la vellesa, entre persones amb poc sentit de la virtut.
• L'amistat per plaer: els amics «s'estimen perquè resulten agradables i proporcionen plaer», no pel caràcter o per les seves qualitats personals. És pròpia de la joventut. Ambdues són amistats fràgils i poc duradores.
• L'amistat perfecta: és la de les persones virtuoses i bones, «cors generosos» en si mateixos, capaços de donar els seus béns a l'amic. Aquests poden ser bons i útils els uns als altres, així com agradables, «en les persones d'aquests mèrits és on es troba l'amistat més perfecta». Tot això, afegeix Aristòtil, només s'aconsegueix amb temps i coneixement i és difícil d'aconseguir.

Tipus d'amor segons Erich Fromm

• Amor fraternal: Amor als éssers humans com a iguals. Responsabilitat, cura, respecte. Desig de promoure la seva vida.
• Amor matern: Incondicional. Té cura i responsabilitat per la conservació de la vida. Ha d'inspirar en el nen l'amor a la vida. La mare amant ha d'acceptar la separació.
• Amor eròtic: Unió exclusiva amb una única persona, però no possessiva. L'atracció sexual, si va lligada a l'amor fraternal, permet aconseguir superar la soledat existencial de l'ésser humà. És un sentiment, però exigeix voluntat, decisió i compromís.
• Amor a si mateix: El respecte per la pròpia persona és imprescindible per estimar.
• Amor a Déu: L'amor a la divinitat permet a l'ésser humà superar la sensació de separació de la natura.

Qualitats per a l'art d'estimar

Saber escoltar i respectar, conèixer-se a un mateix i fer autoanàlisi, ésser sensible cap a l'altre i conèixer la persona, tenir una visió objectiva del món, confiança en un mateix per poder confiar en l'altre.

Teoria sueca de l’amor

Totes les relacions humanes autèntiques han de basar-se en la independència fonamental entre les persones.