Els Filòsofs Presocràtics i l'Arkhé

Tales de Milet

Pensa que l’arkhé és l’aigua perquè és un element comú. És l’origen dels temps, la naturalesa formada per caos aquàtic. A partir d’aquesta aigua es formen la resta d’elements físics. La condensació dona lloc a la terra, l’evaporació a l’aire i al foc.

Anaximandre

Considera que l’aigua és un element massa físic. Busca un element que sigui molt més metafísic: l’apeiron. És un element que no té forma, totalment indefinit, i per això és molt ric i pot prendre totes les determinacions possibles. Pensa que forma tot el que existeix a la natura. Diu que tota la naturalesa s’origina a partir d’una quantitat il·limitada d’apeiron i es forma de manera regular dins d’aquest. Tots els elements contraris que formen la physis deriven de l’apeiron i estan englobats en ell. Posseeix dos elements molt importants:

1. Primer intent en tota la història del pensament de superar les dades dels sentits i buscar una explicació purament racional.
2. Primera teoria que considera que la naturalesa és regular i ordenada, amb una llei interna.

Anaxímenes

L’arkhé és l’aire. Tots els elements que formen la naturalesa provenen de l’aire. És un element prou indefinit per formar qualsevol cosa i natural. L’interpreta com l’ànima del món. A partir d’una quantitat il·limitada d’aire es formen la resta d’elements físics. Condensació: aigua i terra; Rarefacció: foc.

Escola Pitagòrica

Comunitat de caràcter místic i secret, que uneix el pensament matemàtic i filosòfic amb el misticisme d’origen òrfic. Més preocupats per l’ètica i la millora de l’ànima que pel món físic. L’objectiu final és la salvació espiritual. Busquen l’arkhé a través dels números. Tota la physis té una estructura matemàtica; diuen que la naturalesa té un logos numèric intern. Intenten explicar la veritat a partir dels números i defensen que la realitat es genera a partir dels 4 primers números (la Tètrada).

Antropologia Pitagòrica

Basada en l’orfisme.

• Cos: material, imperfecte, mortal (presó de l’ànima).
• Ànima: espiritual, perfecta, immortal.

Defensen la transmigració de les ànimes (metempsicosi). L’ànima abandona un cos i passa a un cos nou. És un procés de purificació depenent de la vida del subjecte. Quan s’arriba a la màxima perfecció, s’uneix a l’arkhé.

Heràclit d'Efes

Defensa l’acceptació de les dades dels sentits. El que mostren els sentits és cert, però és un punt de partida. Cal interpretar-los amb la raó, amb el logos, per entendre profundament la realitat. Els sentits mostren una realitat múltiple i canviant, formada per una pluralitat d’elements contraris. La realitat té caràcter racional i és pensable. La naturalesa i tots els seus canvis tenen una raó interna, un logos intern; és la llei que permet explicar-la. Aquest logos és el fonament i la causa de l’ordre de la physis. Fa que totes les coses es puguin entendre de forma unitària. La veritable saviesa és conèixer el logos. El logos es basa en la dialèctica de contraris, la lluita d’elements contraris que formen la naturalesa, que es necessiten mútuament. Forma una certa unitat, anomenada “la unitat d’allò múltiple”. La dialèctica és la que genera el canvi i la causa de tot el que existeix. Sense dialèctica no hi ha vida. Dona ordre i harmonia. Defensa que la physis és un esdevenir constant. Diu que l’essència de la realitat és el canvi dialèctic constant, un canvi que és, en certa manera, estàtic. Diu que tota unitat diversa i canviant és foc. Té dos sentits:

1. Físic: L’Arkhé. Ha generat tot. A partir d’encendre’s i apagar-se garanteix la unitat i pluralitat de la naturalesa. Tot es forma a partir del foc.
2. Metafísic: Símbol del logos, referència a la intel·ligència interna de la naturalesa. L’ànima del món.

Parmènides d'Elea

Hi ha dos camins de coneixement:

1. El camí de la veritat: coneixement purament racional, que dona coneixement vertader. Es basa en dos principis fonamentals:
   1. Principi d’identitat: Una cosa és idèntica a si mateixa (A=A).
   2. Principi de no-contradicció: No pot haver contacte entre l’ésser i el no-ésser; no pot haver creació ni destrucció.
   A partir d’això, l’ésser s’ha d’entendre com una esfera compacta formada per tot el que existeix. Del no-res no es pot parlar. L’ésser és únic, una sola realitat; només existeix la unitat, nega l’existència de la pluralitat. Només existeix l’ésser, és etern i immutable. El canvi i la pluralitat són un engany dels sentits. Els sentits només mostren aparences, donen una imatge fictícia de la realitat; per això la raó és l’únic camí per descobrir la realitat. La realitat és ideal. Només existeix una realitat i un món racional.
2. El camí de l’opinió: El rebutja i critica perquè considera que és una via de coneixement falsa, ja que es refia dels sentits, que són enganyosos, i perquè cau en contradiccions en acceptar el pas de l’ésser al no-ésser.

Anaxàgores de Clazòmenes

Diu que hi ha una pluralitat infinita d’elements que són il·limitadament petits, una mena de llavors que contenen l’essència de tot allò que pot existir; són indestructibles i eternes: les homeomeries. Cada homeomeria està formada per una petita part de tota la resta d’homeomeries, i cadascuna té un to dominant que la diferencia de la resta. És una interpretació heterogènia de la naturalesa, formada per infinites homeomeries eternes. Poden formar una mena de caos on estan desordenades i diverses. Intervé una mena d’intel·ligència que les estructura i dona sentit a tota la naturalesa: el Nous. És una mena d’ordre racional, una llei interna de la naturalesa que ho ordena tot i permet explicar tots els seus canvis. El Nous té un cert caràcter místic, un aire de divinitat, però sense cap caràcter transcendent.