Fiscalitat Essencial: IVA, Impostos i Finances Públiques

IVA: Fet Imposable vs. Objecte Imposable

No. El fet imposable a l’IVA grava el lliurament de béns, la prestació de serveis realitzats per empreses o professionals i les importacions de béns. L’objecte imposable de l’IVA és el consum, ja que el que suporta definitivament la càrrega de l’impost és el consumidor final que no pot repercutir l’IVA suportat.

Per tant, l’objecte imposable defineix quina manifestació de la capacitat de pagament és la que és gravada, mentre que el fet imposable ens determina quines són les accions econòmiques gravades.

L'IVA i el Principi de País de Destí

En el comerç internacional diem que la tributació indirecta és eficient quan s’aplica el principi de país de destí, en oposició al principi de país d’origen. Aquest principi suposa que els béns exportats o importats se sotmetran a la imposició indirecta determinada pel país de destí dels béns i no per la tributació establerta pel país d’origen. L’IVA de la Unió Europea respon a aquest principi, i així en l’àmbit de les transaccions internacionals serà la legislació de l’estat d’arribada dels béns la que determini la imposició indirecta a la qual se sotmetran els béns.

IVA vs. Impost Monofàsic: Avantatges i Diferències

Els països membres de la Unió Europea probablement han adoptat el model de l’impost sobre el valor afegit ja que permet una imposició més neutral que altres fórmules d’imposició general sobre el consum. L'IVA evita la doble, triple o més imposicions sobre el consum en basar-se en gravar el valor afegit de cadascuna de les fases de producció. A més, fomenta la inversió en permetre deduccions sobre la inversió efectuada. Com que per conèixer el valor afegit es requereixen dades de compres i vendes entre empreses i consumidors, facilita la comprovació i inspecció de l’impost i, finalment, permet un tractament equitatiu dels corrents d’importació i exportació.

Malgrat tenir aspectes en comú, existeixen també diferències entre l’impost sobre el valor afegit i el monofàsic sobre minoristes:

• a) L’IVA és un impost multifàsic i, per tant, la càrrega de l’impost es reparteix entre les diferents fases.
• b) L’IVA permet la deducció de la inversió, fomentant-la.
• c) L’IVA facilita la comprovació de l’impost, ja que per calcular la base és necessari conèixer les compres i vendes entre empreses.
• d) L’IVA permet un tractament equitatiu dels corrents d’importació i exportació.

Per què es mantenen els Impostos Específics?

Dues són les principals causes que han promogut el manteniment d’aquesta imposició: la seva gran capacitat recaptadora i una gran senzillesa en l’aplicació i gestió. Des del punt de vista de la suficiència, aquests impostos presenten un bon compliment de l’esmentat principi per posseir un volum de recaptació notable i uns costos d’administració baixos. Són, a més, uns impostos d’administració fàcil, de fixació certa i de recaptació previsible, complint, per tant, amb el principi de certesa i claredat.

IVA: Tipus Producte Brut vs. Tipus Consum

Segons el mètode a utilitzar per determinar la base imposable que sotmetem a tributació podem distingir entre IVA tipus producte brut i IVA tipus consum.

• En l’IVA tipus producte brut l’impost recau sobre el valor afegit brut, no admetent més deducció que la relativa als béns intermedis incorporats al valor de les vendes.
• Per contra, a l’IVA tipus consum la base l’obtindrem minorant a l’import total de les vendes el valor total de les compres, tant dels productes intermedis, com despeses de capital, instal·lacions fixes i béns d’equip.

En termes macroeconòmics, la primera fórmula equival a la Renda Nacional Bruta mentre que el tipus consum equival al consum.

En ambdues fórmules, el valor afegit brut es pot calcular pel mètode de subtracció o addició:

• Per calcular el valor afegit en l’IVA tipus producte brut per subtracció utilitzarem la següent fórmula: vendes - compres béns intermedis + existències (existències finals - existències inicials)
• Per calcular el valor afegit en l’IVA tipus producte brut per addició: salaris + interessos + beneficis + lloguers + depreciació
• Per calcular el valor afegit en l’IVA tipus consum per subtracció: vendes - compres tot tipus
• Per calcular el valor afegit en l’IVA tipus consum per addició: salaris + interessos + lloguers + beneficis + depreciació - compres de capital - existències

Liquidació de l'IVA amb Operacions Exemptes

Quan una empresa realitza simultàniament activitats subjectes i no exemptes i activitats subjectes i exemptes, es pot donar la dificultat de determinar quina part de l’IVA suportat és deduïble. La realització d’operacions exemptes suposa que l’empresa no pot deduir les quotes suportades. Si de forma simultània realitza activitats que originen el dret a la deducció (subjectes i no exemptes) i operacions que no donen dret a la deducció (subjectes i exemptes), serà necessari determinar quina és la importància relativa de cadascuna d’aquestes operacions, ja que només es podrà deduir l’IVA suportat en aquelles activitats que donen dret a la deducció.

Anàlisi de l'Impost sobre Hidrocarburs

L'impost sobre hidrocarburs del sistema fiscal compleix les següents condicions:

• Definició precisa dels productes gravats. No hi ha dubte que els productes que grava l’impost sobre hidrocarburs són molt concrets i identificables.
• Absència de productes substitutius. Per les característiques tècniques dels vehicles, principal causa de consum gravat, els hidrocarburs no es poden substituir per altres productes.
• Escassetat de productors que permeti una administració fàcil. El nombre de productors d’hidrocarburs és relativament reduït.
• Fort volum de vendes. És evident que també es compleix.
• Demanda inelàstica. Està empíricament demostrat el poc efecte que té l’augment de preu sobre el nivell del consum.

Impostos Específics i Demanda Inelàstica

L’establiment d’un impost sobre consum específic que gravi un determinat bé respon bàsicament a dues finalitats: les derivades de la discriminació que introdueix respecte a determinats consums i les derivades de la seva potencialitat recaptadora. Per tal que aquestes funcions es vegin assolides caldrà que el bé en qüestió presenti una demanda inelàstica en el sentit que no permeti que el consumidor disminueixi el consum en funció del preu final del producte.

Com més elàstica sigui la demanda del bé respecte al preu, més fàcil serà un canvi de comportament en el contribuent que tendirà a substituir el consum del producte gravat per el de d’altres béns exempts o amb tipus de gravamen inferiors, amb la conseqüent pèrdua de recaptació impositiva. En aquest sentit, com més inelàstica sigui la demanda del bé, més es veurà assolida la finalitat perseguida per aquests impostos de millorar l’assignació de recursos limitant el consum de determinats béns considerats nocius.

D'altra banda, si el producte gravat presenta una elasticitat elevada, en augmentar el preu per un augment de l’impost, la quantitat consumida disminuirà.

Impost Monofàsic en Països Poc Desenvolupats

Avantatges i Inconvenients dels impostos monofàsics:

• Monofàsic sobre fabricants:
  • Avantatges: administració senzilla, afecta a un nombre petit de contribuents.
  • Inconvenients: dificultat per saber qui és el fabricant, tipus impositius molt elevats, necessitat de compensació d'importació i exportació, efecte piramidal, manca de neutralitat.
• Monofàsic sobre detallistes:
  • Avantatges: no produeix efecte piramidal, tipus impositius baixos amb gran recaptació, uniformitat de càrrega impositiva.
  • Inconvenients: dificultat d'administració, afecta a contribuents amb eines comptables deficients.

Una primera i ràpida lectura dels avantatges d’un i altre model ens podria portar a la conclusió que el sistema més adient en un país poc desenvolupat seria la implantació d’un impost monofàsic sobre fabricants, bàsicament perquè presenta una administració més senzilla al recaure sobre un nombre petit de contribuents i amb unes eines comptables més desenvolupades.

No podem obviar els inconvenients que aquesta figura presenta. La complicació a l’hora de definir el subjecte passiu, l’elevat tipus de gravamen a aplicar per assolir determinades quotes de recaptació i els necessaris ajustos a fer en el cas d’exportacions i importacions ens fan plantejar la possibilitat que un país poc desenvolupat escolliria l’aplicació d’un impost monofàsic sobre detallistes, ja que aquesta figura permet assolir quotes de recaptació amb tipus impositius inferiors, recau sobre uns subjectes fàcilment identificables i no precisa d’ajustos en frontera.

Una administració poc desenvolupada pot obviar les dificultats que presenta un impost sobre detallistes (bàsicament d’administració i control) i optar per la seva aplicació. En una administració poc desenvolupada els recursos destinats al control són escassos, les eines comptables en mans del fabricant poden no ser tan precises com caldria, i els fabricants a identificar com a possibles subjectes de l’impost són pocs. Aquestes raons ens poden ajudar a arribar a la conclusió que un país poc desenvolupat es decantaria per l’aplicació d’un impost sobre detallistes al recaure sobre uns subjectes fàcilment identificables, més nombrosos i que permetrien obtenir ingressos amb tipus impositius relativament baixos.

Transferències Condicionades per Corregir Externalitats

Les transferències destinades a corregir externalitats tenen per finalitat que el prestador dels serveis tingui en compte, a l’hora d’establir un determinat servei, els beneficis que la seva prestació produeix a membres d’altres àrees de població. Per tal de garantir aquesta òptima prestació, pot establir-se una subvenció específicament destinada a aquest objectiu. Tenint en compte que les transferències condicionades són aquelles en què el donant especifica la manera en què els fons transferits han de ser gastats pel receptor, sembla evident que aquesta és la millor forma d’ajudar al finançament d’aquests serveis que comporten beneficis a àrees de població alienes a les del prestador.

Finançament amb Deute Públic segons Oates

Segons Oates, quan existeixin projectes d’inversió amb una rendibilitat futura i que no sigui possible finançar amb ingressos tributaris corrents, es pot recórrer a l’emissió de deute públic.