Fisiopatologia Gastrointestinal: Anatomia i Histologia Digestiva

Biologia3,51 KB

Fisiopatologia Gastrointestinal

1. Macroscòpia de l'Aparell Digestiu

  • L'aparell digestiu es compon del tub digestiu (des de la boca fins a l'anus) i els òrgans accessoris (fetge, pàncrees, glàndules salivals i altres glàndules situades a l'estómac i l'intestí).
  • Descripció anatòmica: boca, dents, faringe, glàndules salivals, esòfag, càrdies, estómac, duodè, jejú, ili, cec, apèndix vermiforme, còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, sigma, recte i anus.
  • Les glàndules salivals (paròtide, submaxil·lar, sublingual) segreguen saliva a la cavitat bucal, que es barreja amb els aliments i inicia el procés de digestió.
  • L'esòfag transporta el bol alimentari cap a l'estómac. La seva unió amb l'estómac forma el càrdies.
  • L'estómac és la porció més dilatada de l'aparell digestiu, amb les següents regions: càrdies, fundus, cos, antre i pílor. Presenta una curvatura major i una menor. Té una longitud d'aproximadament 25 cm i una capacitat variable, al voltant d'1,5 L.
  • El duodè s'estén des de l'estómac fins al jejú. Hi desemboquen el conducte colèdoc i el conducte de Wirsung a l'ampolla de Vater, on es troba l'esfínter d'Oddi.
  • El jejú i l'ili (intestí prim) mesuren entre 6 i 8 m de longitud i es troben a la cavitat abdominal.
  • El còlon mesura entre 1,7 i 1,8 m i es troba plegat com un acordió. L'ili desemboca al cec a través de la vàlvula ileocecal o de Bauhin.
  • El recte és el segment terminal de l'intestí gros. Conté tres vàlvules semilunars (vàlvules de Houston) que serveixen per a retenir la femta i prevenir la incontinència anal. Quan el recte es distén per la tensió que el seu contingut provoca sobre les parets, s'inicia l'estímul de la defecació.
  • L'anus disposa de dos esfínters: l'intern, amb múscul llis, i l'extern, amb múscul estriat.

2. Estructura Microscòpica de l'Estómac

  • L'estómac té una funció digestiva i endocrina.
  • Es distingeixen tres grups cel·lulars principals:
    • Cèl·lules cardials: cèl·lules mucoses.
    • Cèl·lules fúndiques:
      • Cèl·lules mucoses
      • Cèl·lules parietals
      • Cèl·lules endocrines
      • Cèl·lules principals
    • Cèl·lules antrals o pilòriques:
      • Cèl·lules mucoses
      • Cèl·lules endocrines
  • Funcions de les cèl·lules gàstriques:
    • Les cèl·lules mucoses segreguen mucus, pepsinogen i antígens ABO.
    • Les cèl·lules parietals segreguen HCl i el factor intrínsec de Castle (una glicoproteïna essencial per a l'absorció de la vitamina B12).
    • Les cèl·lules endocrines:
      • Cèl·lules oxíntiques:
        • Cèl·lules EC o enterocromafins: segreguen serotonina.
        • Cèl·lules SEC o similars a enterocromafins: segreguen histamina.
      • Cèl·lules G: segreguen gastrina.
      • Cèl·lules D: segreguen somatostatina.
    • Les cèl·lules principals segreguen pepsinogen.
    • Al duodè també hi ha les cèl·lules de Brunner, que segreguen moc i bicarbonat. La seva funció és amortir l'acidesa del contingut gàstric quan arriba al duodè.

Descarregar

PDF Word HTML