Fonaments de la Ciència i la Metafísica: Una Visió Filosòfica
Dos moments molt importants en la ciència
- Segle VI aC: Ciència i filosofia unides (disciplines indistingibles).
- Segles XVI i XVII: Revolució científica. La ciència esdevé independent de la filosofia amb mètodes propis.
Característiques de la ciència
Galileu Galilei és la figura més important perquè va escriure un llibre sobre com havia de funcionar el mètode científic.
Una frase molt famosa d’aquest autor és: “El llibre de la naturalesa està escrit en llenguatge matemàtic”. Això vol dir que podem utilitzar les matemàtiques per entendre com funciona la naturalesa.
- Experimentació: Crea una situació en la qual s'utilitzen instruments per experimentar.
- Matematització: Aporta major precisió a les observacions i permet lluitar contra les visions subjectives.
Els components de la ciència
La ciència crea un llenguatge artificial per garantir l’objectivitat i la precisió dels conceptes: lleis i teories. Dins d’aquest, hi ha diferents conceptes:
Les lleis científiques
Són els enunciats bàsics del coneixement científic. Les seves característiques són:
- Utilitzar conceptes definits prèviament de forma precisa.
- Determinar de manera universal una regularitat de la natura; és a dir, explicar tots els fenòmens d’una mateixa classe.
Les teories científiques
Anomenem teories científiques les lleis que estan interconnectades entre si, formant sistemes compactes, coherents i sistemàtics.
Les explicacions científiques
Una explicació científica sempre és una resposta a un per què en relació amb un succés. Segons Ernest Nagel, les explicacions científiques es poden classificar en quatre tipus:
- Explicació deductiva: Fa referència a lleis generals i a unes condicions determinades a partir de les quals es dedueix la conclusió.
Exemple: L’aigua es congela als 0 graus. S’han trencat les canonades per la dilatació en passar d’estat líquid a sòlid. - Explicació probabilística: Pròpia de les ciències humanes i de la medicina. S'estableixen els factors que probablement han causat l'èxit.
Exemple: Un acte delictiu causat possiblement per la posició econòmica o un desequilibri de la personalitat. - Explicació teleològica: Permet aclarir fets històrics recorrent a les intencions o finalitats d’una acció.
Exemple: Enric VIII va crear l’Església anglicana per la necessitat d'obtenir la nul·litat matrimonial. - Explicació genètica: Pròpia de la biologia i la història. Ens remuntem a l’origen del fenomen.
Exemple: L'existència de nitrogen a l’atmosfera o l'origen d’una paraula per contacte amb altres cultures.
Tipus de proposicions
- Proposicions empíriques: S’ocupen de la realitat i dels fets que ocorren al món. Tenen contingut sorgit de l’observació i han de ser comprovades per l’experiència.
- Proposicions formals: No afirmen res sobre el món, sinó que s’ocupen de les relacions entre símbols. Es basen en la coherència interna del sistema.
Tipus de ciències i pseudociències
- Naturals: S’ocupen de l’estudi de la naturalesa.
- Socials: S’ocupen de la realitat social i humana.
- Pseudociència: Afirmació que es presenta com a científica però que no es basa en un mètode científic vàlid.
Distinció entre ciència i pseudociència
Durant molts anys hi va haver un debat sobre si la història o la psicologia s'havien de considerar ciències afins a la física. Tot i que no es redueixen al llenguatge matemàtic, comparteixen amb les ciències naturals l’objectivitat i el mètode.
La ciència dubta constantment dels seus èxits i utilitza conceptes ben definits. En canvi, la pseudociència no exigeix demostracions, no proposa mecanismes clars i barreja conceptes mal definits amb terminologia científica.
La recerca del mètode en filosofia
Sòcrates considerava que el diàleg no escrit era el mètode de la recerca filosòfica. El seu mètode, la maièutica, examina la consistència de les afirmacions mitjançant la interrogació, convidant a la recerca de la veritat i al reconeixement dels propis límits.
Plató va aprofundir en aquesta indagació i va formular la teoria dels graus de coneixement. El grau inferior és la pura opinió (doxa). Cal sotmetre aquesta visió a la reflexió mitjançant la dialèctica per arribar a un raonament consistent i conjunt.
El mètode científic
- El mètode deductiu: Consisteix a obtenir una conclusió a partir d'una informació prèvia; si la informació és certa, la conclusió també ho serà.
- El mètode inductiu: Consisteix a aconseguir una afirmació general a partir de diferents informacions concretes.
El problema de la inducció
Els inductivistes creuen que els fets són previs a les teories. Tanmateix, existeixen crítiques importants:
- No hi ha observació sense teoria: El científic parteix d’una idea prèvia que el fa seleccionar què observa.
- La inducció mai és definitivament vàlida: No es poden recollir tots els casos possibles.
La faula de Bertrand Russell: Ens parla d’un gall que rebia menjar cada dia a les 9 del matí. Com a bon inductivista, va anotar cada observació fins a concloure que sempre seria així. Però el dia de Nadal, en comptes de menjar, li van tallar el coll.
El mètode hipoteticodeductiu
És el mètode que utilitza la ciència moderna, combinant elements de la inducció i la deducció. Els seus passos són:
- Observació de la realitat i formulació del problema.
- Formulació d'hipòtesis.
- Deducció de conseqüències.
- Contrastació de la hipòtesi.
- Refutació o confirmació de la hipòtesi.
- Obtenció de resultats.
L'optimisme científic i els seus límits
El verificacionisme considera que una teoria és científica si està basada en l’observació. Per contra, Karl Popper proposa el falsacionisme: el que caracteritza la ciència és la seva capacitat de fer prediccions arriscades que puguin ser contrastades i, si cal, refutades.
El progrés científic
Segons Popper, les teories actuals són més vertaderes perquè han superat més proves. Una teoria ha de ser falsable per ser científica. Però Thomas Kuhn va constatar que la història de la ciència avança mitjançant revolucions i canvis de paradigma (conjunt de teories compartides), no necessàriament de forma lineal cap a la veritat.
El problema de l'objectivitat
L'objectivitat es veu qüestionada perquè governs i empreses financen la recerca. A més, hi ha l'impacte ambiental de la tecnologia. L'Escola de Frankfurt va criticar la raó instrumental, que només busca l'eficiència sense considerar el valor moral de les finalitats.
Definició de metafísica
La metafísica és un saber sobre la realitat en un sentit més ampli que el de la ciència. La realitat està constituïda pel conjunt de tot allò que existeix.
Dues concepcions bàsiques de la realitat
- Sentit restrictiu: La realitat és només allò que ens envolta i del qual podem tenir experiència (concepció científica).
- Sentit ampli: Inclou éssers materials i també sentiments, idees, realitats espirituals i l'existència mateixa de les coses.
Aristòtil diferenciava dos nivells de ser:
- Ser com a accident: Qualitats que necessiten una altra realitat per existir (ser alt, ser vell).
- Ser com a substància: Éssers que tenen existència en si mateixos (un gat, un home).
Orientacions metafísiques
L'espiritualisme
Creu que som més que un cos i un cervell. Existeix una realitat espiritual (ànima, Déu) que dona sentit a la material.
- Idealisme platònic: Plató defensa el "món de les idees", realitats eternes i perfectes, mentre que el món material és només una còpia imperfecta.
- Divisió de l'ànima: Racional (cap), passional (pit) i instintiva (ventre).
- Espiritualisme de Descartes: Afirma tres substàncies: Res cogitans (ànima pensant), Res extensa (món material) i Res infinita (Déu).
El materialisme
Afirma que l’única realitat és la material i no creu en éssers superiors. Considera que l'ànima és una il·lusió generada pel cervell.
- Atomisme clàssic: La realitat es redueix a àtoms i buit.
- Materialisme històric: Karl Marx explica la història per causes materials (condicions de vida, producció). Afirma que la religió és un instrument de control. Feuerbach va dir: "No és Déu qui ha creat l’home, sinó l’home qui ha creat Déu".
L'ateisme difícil
L'ateisme no ha estat una opció fàcil perquè l’ésser humà tendeix a l'espiritualisme per buscar sentit a la vida i gestionar la por a la mort. Tot i la reflexió crítica, la religió continua present en la vida humana.