Fonaments de la Política i l'Estat: Teories i Conceptes
Naturalesa i societat
L'ésser humà sobreviu en societat, segons autors com Aristòtil i Erich Fromm.
Interès i cooperació
Tot i que no sempre compartim ni cooperem amb els altres, necessitem recursos per sobreviure. Aquesta és la visió de Thomas Hobbes i Sigmund Freud.
Política i ciutadania
El terme polis significa ciutat. La política es defineix com l'art de governar les ciutats i els estats.
El sistema polític i els sofistes
És un sistema on els ciutadans trien les accions. Els sofistes van ser defensors del:
- Relativisme: no existeix una realitat absoluta.
- Convencionalisme: les normes i valors són escollits.
Aquestes idees van ser debatudes per Sòcrates, Plató i Aristòtil.
L'Estat: definició i funcions
L'Estat és una organització política amb poder i territori:
- Poder territorial: extensió amb fronteres clares.
- Sobirà: no té cap instància superior a ell.
- Responsable de l'ordre: és l'únic que pot usar la violència legítima.
Estat de natura i monopoli de la força
L'Estat de natura és un escenari imaginari per descriure l'inici i la necessitat de la societat. El monopoli de la força implica que no hi ha agressió privada; només l'Estat pot utilitzar la força per regular la ciutat.
Anarquisme
L'anarquisme considera l'Estat com una estructura opressiva que utilitzen els rics per mantenir els seus privilegis. Autors destacats: William Godwin i Bakunin.
Formes d'Estat
- Autoritari: sense límits ni contrapoders, no s'elegeix i no es permet la disconformitat.
- Absolutista: poder absolut amb control total del govern.
- Totalitari: dictadura.
Teories contractualistes
- Thomas Hobbes: impera la llei del més fort. Es sobreviu per por. Defensa un Estat autoritari i sobirà.
- John Locke: tots tenim drets essencials (vida, llibertat...). Si no es respecten, els governants han de ser substituïts. Defensa la democràcia representativa.
- Jean-Jacques Rousseau: el bé i el mal són termes que es formen a partir de la fundació de l'Estat. Defensa la democràcia directa.
Estat de dret i liberalisme
L'Estat de dret implica que la llei s'aplica a tothom i es controla l'abús de poder mitjançant:
- Constitució: document amb les lleis bàsiques.
- Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
Liberalisme i Estat social
El liberalisme de John Stuart Mill defensa la llibertat; l'Estat és un "mal necessari" que posa límits però garanteix la llibertat. L'Estat social de dret estableix que tothom té els mateixos drets i l'Estat ha de contribuir al benestar (educació, sanitat, etc.).