Fonètica: Fonemes, Sons i Grafies

Llengua i literatura4,13 KB

Fonema

El fonema és la unitat mínima de so, sense significat en les oracions. Pot fer variar el significat d'un mot amb la seva absència o presència. Varien segons la llengua.

So

El so és la realització material d'un fonema, que és el resultat de la vibració que produeixen els òrgans articulatoris.

Grafia

La grafia és la lletra mitjançant la qual es fa la representació gràfica dels sons.

Al·lòfon

L'al·lòfon és la variant d'un fonema segons el context fònic, que no fa variar el significat d'un mot.

Classificació dels sons:

  • Vocàlics: L'aire no troba cap obstacle en sortir.
  • Consonàntics: L'aire troba un obstacle en sortir.
  • Sords: Les cordes vocals no vibren. Exemples: [p], [t], [k], [f], [s], [ʃ], [tʃ].
  • Sonors: Les cordes vocals vibren. Exemples: [b], [d], [g], [v], [ʒ], [z], [dʒ], [dz] i la resta de consonants i totes les vocals.

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on es produeix el so.

  • Bilabials: Els dos llavis [m], [p], [b].
  • Labiodentals: Dents superiors i llavi inferior [f], [v].
  • Dentals: Llengua i incisives superiors [t], [d].
  • Alveolars: Llengua i alvèols superiors [s], [z], [ts], [dz], [r], [ɾ], [n], [l].
  • Palatals: Llengua i paladar dur [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ], [ɲ], [ʎ].
  • Velars: Llengua i vel del paladar [k], [g].

Mode d'articulació

El mode d'articulació és la manera com es produeix el so.

  • Oclusius: Es produeix una oclusió (tancament) de la sortida de l'aire. [p], [t], [k] (oclusius sords); [b], [d], [g] (oclusius sonors).
  • Fricatius: L'aire passa fregant perquè es produeix una estretor en el canal de l'aire. [f], [ʃ], [s] (fricatius sords); [v], [ʒ], [z] (fricatius sonors).
  • Aproximants: Acostament de dos òrgans articuladors, que crea una constricció menor que en el cas de les consonants fricatives i no provoca turbulència. [β], [ð], [ɣ] o [j], [w].
  • Africats: Oclusius + fricatius. [ts], [tʃ] (africats sords); [dz], [dʒ] (africats sonors).
  • Laterals: L'aire s'escapa pels costats. [l], [ʎ].
  • Vibrants: Vibra la punta de la llengua. [r], [ɾ].
  • Nasals: Una part de l'aire surt per la cavitat del nas, on es produeix ressonància. [m], [ɲ], [n].

Neutralització

La neutralització és la pèrdua dels trets distintius entre dos o més sons, ja siguin consonàntics o vocàlics.

Fonètica sintàctica

La fonètica sintàctica descriu la modificació dels sons a causa dels fenòmens de contacte consonàntic i vocàlic.

  • Ensordiment: Afecta oclusius, fricatius i africats (verb, fred, llarg).
    • Si darrere hi ha un so sord.
    • Si estan a final de mot o pausa.
  • Sonorització: Afecta oclusius, fricatius i africats.
    • Si darrere hi ha un so sonor.
    • Fricatius i africats se sonoritzen davant d'un so vocàlic.
  • Emmudiment: No pronunciació d'un so.
    • -r final d'infinitiu.
    • -r dels sufixos.
    • Consonants oclusives (camp, tomb, president, cranc, sang).
    • Consonants vibrants (desar, regidor).
  • Sensibilització: Recuperació d'un so que havia emmudit (ballar // ballar-la; cent // cent anys).
  • Geminació: Pronunciació de forma ampliada d'un so (l·l). Exemples: ratlla, batlle.

Descarregar

PDF Word HTML