Fonètica i fonologia del català: una guia completa

Fonètica i fonologia del català

Fonemes, sons i grafia

Fonema: unitat més petita de la llengua sense significat.
So: la realització del fonema.
Grafia: lletra o dígraf que representa un so concret.

Disciplines lingüístiques

Fonologia: determina els fonemes d'una llengua.
Fonètica: estudia els sons de la llengua tenint en compte les seves característiques articulatòries i acústiques.
Ortografia: estableix la representació gràfica dels sons mitjançant lletres.

Producció dels sons

Obstacles: cordes vocals, sortida de l'aire i òrgans articulatoris.

Classificació dels sons consonàntics

Els sons consonàntics es poden classificar tenint en compte el punt d'articulació, la manera d'articular i el comportament de les cordes vocals.

Punt d'articulació

• Bilabials: quan entren en contacte els dos llavis (p).
• Labiodentals: entra en contacte el llavi inferior i les dents superiors (f).
• Dentals: dents superiors i punta de la llengua (d).
• Alveolars: punta de la llengua i alvèols (r).
• Palatals: dors de la llengua i paladar dur (ll).
• Velars: part posterior de la llengua i vel del paladar (g).

Manera d'articulació

• Oclusius: quan hi ha un tancament total de l'aparell fonador (p).
• Fricatius: el tancament es produeix amb un contacte incomplet dels òrgans, de manera que l'aire passa per un canal estret i es produeix un soroll de fricció (s).
• Africats: tenen característiques d'oclusiu i de fricatiu (tj).
• Aproximants: articulacions sense cap oclusió ni fricció (b, d, g, entre vocals).
• Líquids: l'aire surt pels costats de la llengua. Hi ha laterals (l) i vibrants (simple r o múltiple rr).
• Nasals: comparables amb els oclusius (m).

El marc jurídic del català

L'ús del català està regulat per la llei de política lingüística. El castellà és l'única llengua oficial segons la Constitució espanyola, però també són oficials les llengües pròpies de cada comunitat autònoma. A Andorra, el català és l'única llengua oficial. A la Catalunya Nord, el català té una presència important, i a l'Alguer també es reconeix.

Situació actual del català

Amb la mort del dictador, es va aprovar la Constitució espanyola el 1978, es va restablir la Generalitat de Catalunya i es va instaurar la Generalitat Valenciana i el Consell Insular de Mallorca. A l'Estatut d'Autonomia de Catalunya s'estableix que el català és la llengua pròpia. El català ha incrementat la seva presència a l'ensenyament, a la vida pública, als mitjans de comunicació, etc. Malgrat els avenços, encara hi ha hàbits i actituds de l'època franquista que costen de suprimir. La normalització del català continua progressant.

La Renaixença

La burgesia catalana es va apropar a la gent del seu país, afavorint la Renaixença, un moviment de redreçament de la cultura i la llengua catalanes. Aquest moviment va ajudar a neutralitzar els prejudicis i la diglòssia contra la llengua, alhora que el català adquiria un valor simbòlic com a element aglutinador interclassista. Un dels objectius de la Renaixença va ser la recuperació de la llengua com a vehicle d'expressió literària en tots els gèneres, amb figures com Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà. Els Jocs Florals van servir per promoure i prestigiar el català com a llengua literària.

La codificació del català modern

Una de les necessitats era normativitzar l'idioma, que havia perdut part de la seva frescor durant els segles de postració. Per recuperar la seva categoria de llengua culta, urgia disposar d'una ortografia unitària, moderna i genuïna. El 1906, es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va estimular els estudis lingüístics. Un primer pas va ser la creació d'una acadèmia de la llengua, que va establir les normes ortogràfiques, la gramàtica i el diccionari oficial de Pompeu Fabra.