Les Forces Polítiques de la Segona República Espanyola (1931-1933)
La Coalició Republicanosocialista (1931-1933)
Durant dos anys (1931-1933), el govern va estar en mans d’una coalició dels republicans amb els socialdemòcrates, que van intentar seriosament democratitzar Espanya, modernitzar-la i fer-la més justa.
Els Republicans: D'Acción Republicana a Izquierda Republicana
Al principi, els republicans estaven dividits en diversos partits. El més important era Acción Republicana, liderat per Manuel Azaña. Més endavant, acabarien fusionant-se en un de sol, Izquierda Republicana. Tots ells compartien un ideari liberal, regeneracionista, d’amor per la cultura i de sensibilitat social.
El PSOE i l'UGT: La Divisió Interna del Socialisme
El partit socialdemòcrata, el PSOE, estava dividit entre dues ales:
- Ala Dreta: Liderada per Julián Besteiro i Indalecio Prieto. Pretenia utilitzar la República com a eina propagandística per a frenar les ganes de revolució de la classe obrera.
- Ala Esquerra: Liderada per Francisco Largo Caballero. Pretenia utilitzar la República per a obrir pas democràticament a la substitució del capitalisme pel socialisme.
Pel que fa al sindicat socialdemòcrata, la UGT, la seva presència es va fer important per primera vegada a la història.
L'Extrema Esquerra: Revolució Obrera (CNT i PCE)
L'extrema esquerra estava representada pels partidaris d’acabar amb el capitalisme mitjançant la revolució obrera: la CNT i el PCE.
La CNT i l'Anarquisme
La CNT estava, cada cop més, dirigida cap a l’anarquisme i, tot i que havia recuperat força, restava encara impotent.
El Partit Comunista d'Espanya (PCE)
El PCE es tractava d’un partit comunista. Durant els anys de la República, el PCE no passava de ser una força marginal a Espanya. El seu secretari general era el fundador del partit, José Díaz Ramos, però la figura més destacada era una dona jove, Dolores Ibárruri.
La Dreta: Constitucionalistes vs. Antirepublicans
La dreta estava dividida entre aquells que acceptaven les regles democràtiques i aquells que no.
La Dreta Constitucional: Acceptació de la Democràcia
La dreta constitucional estava dividida en tres organitzacions diferents:
- Un partit que canvià de nom més d’una vegada (Dreta Liberal Republicana, Partit Republicà Progressista) i que estigué encapçalat pel president de la República, Niceto Alcalá-Zamora.
- El vell Partit Republicà Radical, presidit per Alejandro Lerroux, que ara ja no simulava ser el defensor de la classe obrera, sinó que es presentava com allò que sempre havia estat: un dretà nacionalista espanyol.
- El Partit Nacionalista Basc (EAJ o PNB), liderat per José Antonio Agirre.
Tots ells tenien en comú la creença que la democràcia representativa els era útil per defensar els seus ideals. Una altra afinitat eren els seus punts de vista d’orientació conservadora, consagrats a la defensa dels interessos de les classes dominants.
L'Extrema Dreta: Organitzacions Antirepublicanes
L’extrema dreta estava formada per organitzacions obertament antirepublicanes:
- Partit Agrari: Agrupació conservadora, nacionalista espanyola i clerical. La seva base social era el camperolat ric de Castella, els labradores.
- Acción Española: Partit aplegat entorn d'un nacionalisme espanyol violent, partidari de l’agressió física als enemics reals o imaginaris d’Espanya. Els seus líders eren José María Pemán i Ramiro de Maeztu. Creien que calia substituir la República per la monarquia catòlica tradicional.
- Renovación Española: Presidida per José Calvo-Sotelo. Es tractava dels alfonsins, és a dir, dels partidaris que s’acabés la República per a permetre que Alfons de Borbó fos coronat novament rei d’Espanya.
- Comunión Tradicionalista: El nom dels carlins. Sota la bandera del tradicionalisme, havien abandonat recentment la pretensió de retornar al feudalisme, però mantenien igualment un plantejament d’autoritarisme, desigualtat i nacionalisme espanyol. El seu líder era Manuel Fal Conde. Pretenien la coronació com a rei d’Espanya d’un membre de la família Borbó allunyat de la descendència de Ferran VII, Alfons Carles de Borbó.
- Juntas para la Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS): Liderades per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma. Es tractava del primer partit obertament feixista, com es pot deduir del seu nom, ja que «nacionalsindicalista» recorda poderosament la denominació de «nacionalsocialista», abreujada com a nazi.