Fordisme, Keynesianisme i Capitalisme Regular
El Fordisme és l'aplicació del taylorisme en les grans empreses. Aparició de l'EB. És un mecanisme de producció relatiu en part, al EB. Els conflictes tenen el punt àlgid a les 1/2GM. Es pretén augmentar la productivitat.
Crac 29- Crisi derivada de les primeres aplicacions del taylorisme. Comencen a tancar empreses i puja l'atur. Baixa la demanda... Crisi de sobreproducció.
En el context de la crisi, es comença a parlar de capitalisme regular. El capitalisme s'enfronta a la crisi econòmica i a les revolucions. El nou capitalisme integra una diferent intervenció de l'E-criteris Keynesians.
Les polítiques keynesianes s'aplicaran de forma més intensa un cop acabada 2GM. Keynes pretén augmentar la demanda efectiva - gent que pugui consumir.
Incentivació a det activitats: Indústria automobilística / I de l'hàbitat / I de rentadores. L'E intervé també en la regulació laboral - Salari mínim - Jornada màxima laboral - Edat mínima laboral - Impuls a la negociació col·lectiva - Regulació mitjana polítiques redistributives. Impliquen ingressos - Regulació del conflicte social.
Augment productivitat: - A producció massiva - A nivell renda; via directa i via indirecta. Van millorant salaris i prestacions al ritme que millora la producció. Els sindicats i organitzacions empresarials tenen un paper destacat.
Tot això dóna lloc a l'Edat d'Or del capitalisme - El capitalisme segueix dominant, però els treballadors assumeixen la seva condició gràcies a les millores.
Hi ha gran relació entre canvis polítics i econòmics. OCT (Gran empresa, producció pròpia del fordisme).
L'etapa del capitalisme regular: - Plena ocupació - Millora de les condicions de vida - Augment del consum. Els tres grans grups socials que analitzen neomarxistes i neoweberians són burgesia petitaburgesia i proletariat. Més tard, es parlarà de velles classes mitjanes i noves classes mitjanes.
Es fixen en com es defineix la B en relació a la propietat. Alguns parlaran de la capacitat de propietat i altres, de poder efectiu. Reducció de la petita burgesia agrícola i manteniment de la resta. Increment de les professions liberals, enteses com metges, advocats, amb els seus propis despatxos, propietaris dels mitjans de producció. Apareixen les noves classes mitjanes. Nous segments de la classe treballadora.
S.Labini considera les persones del comerç, transport i servei com a classes treballadores, sobretot en funció de la seva capacitat de mercat, tot i que els neomarxistes i weberians els ubiquen com noves classes mitjanes.