Formació dels Oceans: Dorsals, Subducció i Falles
L'origen d'un oceà
La formació d'una dorsal i, per tant, d'un nou oceà, comença quan sota d'un continent apareix un punt calent. El magma calent i lleuger procedent del mantell eleva la litosfera i forma un dom. La litosfera, com que és rígida, es trenca i forma un sistema de tres esquerdes anomenat punt triple. Aquestes esquerdes, que reben el nom de rifts, es van ampliant i eixamplant a mesura que hi puja magma.
La formació d'un oceà
El procés de formació d'un oceà comença quan apareix un sistema de fractures paral·leles, quan es trenca un continent i les plaques es comencen a separar. La lava que surt per aquestes fractures crea nova litosfera oceànica i empeny lateralment l'existent.
Les zones de subducció
A les dorsals es crea litosfera oceànica i, com que la superfície total de la Terra es manté constant, han d'existir altres zones on es destrueixi. Aquestes àrees són les anomenades zones de subducció. A les zones de subducció es produeixen nombrosos terratrèmols, causats per les friccions i les tensions. Quan la placa descendent es fon, forma magmes que pugen cap a la superfície perquè són menys densos que el material contigu. Si aquests magmes se solidifiquen a l'interior de l'escorça, formen roques plutòniques. Si, en canvi, pugen cap a la superfície, constitueixen volcans que expulsen laves de tipus andesític.
Les fosses oceàniques
La zona on una placa oceànica subdueix està marcada per fosses allargades i de molta profunditat.
Els arcs d'illes
Els arcs d'illes es formen quan una placa oceànica subdueix per sota d'una altra placa també oceànica. Estan constituïts per una cadena d'illes volcàniques disposades en forma d'arc de circumferència que queda vorejat per una fossa.
Les falles de transformació
Les falles de transformació són llocs en què no es forma ni es destrueix litosfera, és a dir, són límits neutres. A les falles de transformació es produeix un moviment de desplaçament lateral entre dues plaques. A les falles es va acumulant un esforç continu i durant el terratrèmol s'allibera la deformació acumulada, i les plaques es mouen desplaçant-se horitzontalment.
La falla de San Andrés
La falla de San Andrés és a l'oest dels Estats Units i constitueix el límit entre la placa Pacífica i una part de la placa Nord-americana. Té una longitud aproximada de 950 km.