Formes a Priori de la Sensibilitat i l'Enteniment Segons Kant
Formes a Priori de la Sensibilitat
Les estructures a partir de les quals la ment dona forma a les coses sensibles s’anomenen formes a priori de la sensibilitat.
Les formes a priori de la sensibilitat són l’espai (forma a priori de la sensibilitat externa) i el temps (forma a priori de la sensibilitat interna). Qualsevol cosa es situa en un espai i un temps; si no, és impossible pensar en cap fet.
Característiques
- No són part de la realitat empírica, és la nostra percepció la que les uneix.
- No existeixen en si, sinó només com a estructura que la nostra ment atorga a les dades sensibles.
- La finalitat de l’espai i el temps és estructurar el caos de sensacions que tenim. El resultat d’aquest procés són les intuïcions empíriques.
L’espai i el temps són transcendentals, comuns a tota la humanitat. Les matemàtiques es basen en l’espai i el temps i són necessàries i universals perquè aquestes dimensions ho són.
Dialèctica Transcendental
L’objectiu és:
- Establir els límits del coneixement.
- Plantejar la possibilitat de la metafísica com a ciència.
Se sap que la metafísica no és possible com a ciència perquè:
- Pretén conèixer unes realitats com Déu, Jo, Món que no formen part de la realitat fenomènica, per tant no són conegudes des de les estructures transcendentals ni de l’enteniment ni de la sensibilitat, és a dir, l’espai i el temps.
- Pretén conèixer aquests tres conceptes en si mateixos, i això no és possible perquè no és possible conèixer res en si mateix i la realitat no pot existir com a realitat noumènica (un concepte que no és conegut a través de l’experiència).
Analítica Transcendental
L’objectiu és explicar l’enteniment i establir la possibilitat de la física com a ciència basada en judicis sintètics a priori.
- La física és possible perquè es fonamenta en unes estructures a priori de l’enteniment que Kant anomena categories.
Coneixement Intel·lectual i Categories
Enteniment: és la facultat que permet crear una representació mental de la realitat a partir de les dades que aporta la sensibilitat, de manera que les sensacions s’agrupin en categories.
Conceptes empírics: són el producte de l’enteniment i tenen una part material i una part formal:
- Material: la part material són les pròpies intuïcions.
- Formal: la part formal la constitueixen les categories que aporta el subjecte i que serveixen per ordenar tot allò empíric.
Sense les categories no és possible que les dades que aporta la sensibilitat siguin pensades.
- L’enteniment rep un fenomen i el comprènificant-lo en una de les dotze categories que són anteriors a l’enteniment.
Superació de la Crítica a la Causalitat de Hume
Per a Hume, la causalitat no era part de la realitat. Per a Kant, la connexió causal no està en les coses mateixes, sinó en la nostra manera de pensar i comprendre aquest fenomen; és una categoria de l’enteniment i, per tant, el principi de causa-efecte és del tot real.
- El coneixement intel·lectual no és subjectiu perquè les categories són transcendentals.
- La física és possible com a ciència perquè es fonamenta en les categories, que són universals i necessàries.