El Fracàs de l'Estatut Reial i l'Ascens dels Progressistes (1833-1836)
El Fracàs del Règim de l'Estatut Reial
La primera reacció de la reina regent va ser tèbia, i el govern de Cea Bermúdez volia intentar un acord amb l’infant Carles. L’immobilisme militar i polític del govern va permetre l’expansió del carlisme i les tímides reformes que va endegar van resultar del tot insuficients.
Un nou cap de govern, el liberal Martínez de la Rosa, promulgà l’Estatut Reial pel qual es creaven unes Corts estamentals amb dues cambres que no tenien atribucions legislatives ni de sobirania, només de caràcter consultiu i depenien de la reina.
El malestar social creixia. La situació accentuava el descontentament per la inacció del govern i per l’animadversió popular cap als insurrectes i cap al clero regular. S’iniciaven així les bullangues, uns aldarulls populars violents dirigits contra els qui consideraven responsables de la situació.
La reina va nomenar un nou govern, encapçalat pel progressista Juan Álvarez Mendizabal, per restablir l’autoritat i la tranquil·litat públiques, canalitzar les queixes i organitzar la lluita contra els carlins.
La Revolta de 1836: Els Progressistes al Poder
El primer objectiu de Mendizabal va ser aconseguir nous recursos militars per capgirar el curs de la guerra i derrotar els carlins. El segon objectiu va ser transformar l’Estat en un sentit liberal i va convocar unes eleccions en les quals va aconseguir la victòria. Així va tenir prou autoritat per iniciar una reforma agrària i uns decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i de supressió de les congregacions religioses.
El projecte de Mendizabal va aprofundir la divisió del liberalisme entre moderats i progressistes. Maria Cristina va destituir Mendizabal i va lliurar el govern als moderats, la qual cosa va donar lloc a un moviment revolucionari a favor de la Constitució del 1812.
Calatrava va formar govern amb Mendizabal com a ministre d’Hisenda. Es formalitzava un nou canvi de règim amb una voluntat de posar fi al carlisme i crear un nou ordre polític liberal.