Francisco de Goya: Evolució Artística i Etapes Clau

Francisco de Goya: Evolució Artística

A mesura que pinta, Goya transita entre un estil fi rococó i, quan treballa per als reis i nobles, adopta un estil més seriós. A partir d'una malaltia, el seu estil es torna més dur i produirà una pintura que s'avança a l'expressionisme del segle XX, impròpia de la seva època.

Goya va néixer a Fuendetodos, Saragossa, el 1746 i va morir a Bordeus el 1828.

Primera Etapa (1762-1775): Inicis i Introducció a la Cort

Aquesta primera etapa és considerada menys rellevant. Goya es converteix en pintor de cambra del rei Carles III.

• Connexions: Bayeu estava molt ben relacionat amb el primer ministre del rei. Goya va seguir els passos de Velázquez: es va casar amb la germana de Bayeu, fet que li va permetre introduir-se a la Cort.
• Encàrrecs: Va rebre els primers encàrrecs: cartrons per fer tapissos, que eren models per a la decoració del menjador dels prínceps de l'Escorial, sovint amb temes de caça.
• Procés: El cartró tenia dues fases: primer es feia l'esbós (el brut) i, si Bayeu l'aprovava, es realitzava la versió definitiva amb les mesures adequades.

Segona Etapa (1775-1792): Maduresa Rococó i Costumisme

Durant aquesta etapa, Goya va patir una malaltia, però va continuar realitzant tapissos com El Cacharrero, El Cometa i La gallina cega. Aquests cartrons són refinats, amables i intranscendents, reflectint la moda cortesana del segle XVIII, amb escenes costumistes i un ambient agradable d'estil rococó.

Retrats Reals i Influències

Pinta un retrat de la seva amiga, La duquessa d'Osuna. Esdevé pintor fix del rei Carles III, substituint Bayeu.

• Influència: Es nota molta influència de Velázquez en el tractament dels terres.
• Paleta: Aclareix bastant la paleta, ja que no es tracta de cartrons. Els quadres estan molt ben perfilats i acabats, combinant el rococó amb tocs del neoclassicisme, com es veu en obres com el Crist crucificat (que no és el Crucifix de Velázquez, sinó una obra pròpia amb influència). L'ambient ja no és només de divertiment.

També va decorar amb pintura al fresc o mural les cúpules de la Basílica del Pilar a Saragossa.

Tercera Etapa (1792-1808): Canvi i Realisme

Aquesta és considerada la seva etapa més important.

• Relacions i Polèmica: Comença la seva relació amb la Duquessa d'Alba. Pinta La maja vestida i La maja desnuda, una escena de costum que no va agradar, possiblement perquè els personatges representats eren considerats de classe baixa o per la seva naturalitat.
• Retrats: També pintarà a la seva cort i realitzarà el grup familiar de Carles IV.
• Realitat: Farà molts quadres de dones nues inspirats en Ticià, però hi inclourà un realisme notable: pinta el que veu, no el que s'imagina.

Quarta Etapa (1808-1828): Guerra i Expressionisme

Aquesta etapa està marcada per la producció artística derivada de la Guerra de la Independència.

Els Horrors de la Guerra

Goya crea una nova sèrie de quadres inspirats en aquest conflicte, un resum de tots els horrors que es van produir. L'obra és molt intensa i dramàtica, reflectint el seu pensament en aquells moments.

L'estil és clarament expressionista, mostrant el dolor i l'amargura de la societat.