El Franquisme (1951-1975): Evolució i Oposició

Segon període del primer franquisme (1951-1959): Reconeixement internacional

El fi de l'aïllament exterior va ser possible gràcies a l'acostament als Estats Units:

• 1952: Espanya entra a la UNESCO.
• 1953: Concordat amb el Vaticà i acord amb els Estats Units (1.459 milions de dòlars a canvi de les bases militars de Saragossa, Morón, Rota i Torrejón de Ardoz).
• 1955: Espanya ingressa a l'ONU.

El règim va començar a arraconar els falangistes en favor de ministres catòlics.

Entrada dels tecnòcrates i el Movimiento Nacional

Els tecnòcrates de l'Opus Dei van entrar al govern el 1957, desplaçant els falangistes, amb una influència creixent a partir de 1959. La Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) va establir els pilars de la dictadura: pàtria, família i religió, definint Espanya com una monarquia.

Canvis dins l'oposició (1951-1959)

L'oposició va ser minoritària però diversa:

• Maquis urbans (1951-1960): Sabotatges a nuclis urbans (Quico Sabaté el 1960, Josep Lluís Facerías el 1957).
• Boicot als tramvies de Barcelona (1951): Impulsat pel PSUC a causa de l'augment del preu del bitllet en comparació amb Madrid.
• Moviment universitari: Contra el SEU (Sindicato Español Universitario), destacant els Fets del Paranimf (1957) amb el PCE.

L'oposició al franquisme a Catalunya (1939-1959)

Cal destacar el paper del govern de la Generalitat a l'exili i les següents organitzacions:

• Maquis (1939-1951): Invasió de la Vall d'Aran (1944).
• Maquis urbans (1951-1959): Accions de «Quico» Sabaté i Josep Lluís Facerías.
• Moviment Socialista de Catalunya (MSC): Creat el 1945 per socialistes i trotskistes.
• Front Nacional de Catalunya (FNC): Organització nacionalista.
• PSUC: Referent principal; entre 1941 i 1942 molts dirigents van ser detinguts i executats.
• Boicot als tramvies (1951): Amb el suport del PSUC, FNC i MSC.

Oposició al franquisme a Catalunya (1959-1975)

Durant aquest període, l'oposició es va diversificar i intensificar:

• El PSUC: Referent en la lluita antifranquista, amb figures com Gregorio López Raimundo.
• L'oposició catalanista: Cristians catalans i joves burgesos (Jordi Pujol). Destaquen el Cas Galinsoga (1959), els Fets del Palau (1960) i la fundació de CDC (1974).
• Intel·lectuals i estudiants: La Caputxinada (1966) i la Tancada de Montserrat (1970).
• Assemblea de Catalunya (1971-1977): Lema «Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia».
• Altres moviments: Salvador Puig Antich i el MIL, i el moviment veïnal a través de les assemblees de barri.