Franquisme i autarquia: escassetat, conflictivitat social i recuperació econòmica

L'opció per l'autarquia

L'opció per l'autarquia. Un dels objectius econòmics del franquisme era l'autarquia (autosuficiència econòmica). La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:

• La regulació del comerç exterior.
• El foment de les indústries bàsiques i d'interès estratègic.
• L'aplicació de racionament i controls interns: escassetat → cartilles de racionament.

Escassetat i mercat negre

Escassetat i mercat negre. Les famílies no tenien accés a molts productes bàsics, fet que va afavorir l'aparició d'un mercat negre estès.

Condicions de vida i treball

Condicions de vida i treball. A l'àmbit rural es va impulsar una contrareforma agrària. La majoria de la població va patir un fort deteriorament de les condicions de vida i de treball.

Resistència antifeixista i conflictivitat social

Resistència antifeixista i conflictivitat social: Després de la Guerra Civil, els partits i sindicats opositors van ser prohibits. L'esperança que la derrota de l'Eix comportés una intervenció aliada a Espanya per desallotjar Franco del poder va estimular l'actuació de l'oposició. Es van crear nous partits a Catalunya, com el Front Nacional de Catalunya i el Moviment Socialista de Catalunya.

La lluita armada: la guerrilla

La lluita armada: la guerrilla (maquis). Les activitats guerrilleres es van desenvolupar al medi rural, sovint amb participació de pagesos. La dura repressió va provocar el fracàs generalitzat de la guerrilla.

La conflictivitat social ressorgeix (1946-1951)

Entre 1946 i 1947 van aparèixer brots de conflictivitat obrera a Catalunya i al País Basc, especialment en indústries. L'any 1951 es va produir una mobilització popular molt important de la postguerra: la vaga de tramvies a Barcelona, motivada pels preus del bitllet del tramvia, i la posterior vaga general obrera. Èxit inaudit: el govern va anul·lar l'augment de les tarifes i va destituir autoritats de Barcelona, com el governador civil i l'alcalde.

Anys 50: aïllament i reconeixement internacional

La dècada dels anys 50. De l'aïllament al reconeixement internacional. Aquest canvi es va veure afavorit per la Guerra Freda, que va modificar la conjuntura internacional: el principal enemic era el comunisme, i l'Espanya de Franco adquiria un nou protagonisme pel seu caràcter anticomunista i pel seu valor geoestratègic. Les relacions amb el bloc occidental van començar a normalitzar-se.

L'any 1951 Franco va remodelar el govern. Carrero Blanco es va convertir en un dels màxims consellers de Franco. El reconeixement internacional d'Espanya es va visualitzar l'any 1953 amb dues fites importants:

• El Concordat amb la Santa Seu, que reforçava el nacionalcatolicisme.
• El conveni amb els Estats Units, amb un aspecte de defensa i un altre d'ajuda econòmica: els EUA instal·laven bases militars a canvi d'ajuda militar i, sobretot, econòmica.

Posteriorment, Espanya va ingressar a l'ONU, però no va integrar-se a la CEE en aquell període.

L'inici de la recuperació

L'inici de la recuperació. Es van produir tímids canvis i una certa obertura comercial. Es va renovar l'aparell productiu, es van liberalitzar preus i es va accedir al mercat de divises. A més, es va eliminar la cartilla de racionament (1952). Com a resultat, hi va haver un augment de la producció, un creixement dels salaris i de la població, i una progressiva recuperació que desembocaria, el 1959, en un gran creixement econòmic.

La crisi del 1956-1959 i el Pla d'Estabilització

La crisi del 1956-1959. Aquesta crisi va obligar a introduir reformes econòmiques. El màxim exponent d'aquestes reformes va ser el Pla d'Estabilització de 1959. Aquesta situació va ser provocada sobretot per tres factors principals:

• Vagues i conflictivitat laboral.
• Dissidència estudiantil.
• Crisi econòmica general.

L'any 1957 Franco va dur a terme una nova remodelació del govern i va introduir tecnòcrates (López Rodó, Navarro Rubio i Ullastres) a la direcció econòmica. Objectiu: procedir a una profunda liberalització de l'economia. Amb la promulgació de la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) es van actualitzar els principis del règim.