El Franquisme a Catalunya: Repressió i Identitat Catalana
El Franquisme a Catalunya: Característiques Especials
El franquisme a Catalunya va presentar unes característiques particulars, degut a ser un territori hostil als vencedors de la Guerra Civil i amb un govern autonòmic preexistent (la Generalitat). Les tropes franquistes van entrar a Catalunya el 5 d'abril de 1938. Franco va abolir l'Estatut de Catalunya, posant fi a l'autogovern. A partir de 1939, es va intentar imposar una "Catalunya espanyola".
El règim franquista va comptar amb el suport d'una part de la població. La militància catalana a la Falange no era nombrosa, estant formada per pocs falangistes i alguns membres d'extrema dreta de l'època republicana, carlins i excombatents franquistes. Les màximes autoritats del nou govern a Catalunya provenien de la resta d'Espanya, mentre que els càrrecs menors eren ocupats per franquistes catalans.
Persecució dels Vençuts
La repressió contra persones, partits i associacions considerades "rojo-separatistes" va ser molt àmplia. Van ser executats 3.500 catalans, incloent figures com Companys o Peiró. A partir de 1939, 78.000 persones van ser sotmeses a tribunals militars. L'exili definitiu va afectar uns 60.000 catalans. La depuració de treballadors va ser severa: van ser acomiadats 15.000 funcionaris de la Generalitat i la Universitat de Barcelona va perdre el 44% del seu professorat. També es va procedir a la confiscació de propietats, provocant la destrucció d'una part significativa del teixit productiu del país. L'agricultura va patir una davallada del 80% i el nombre de diaris a Barcelona es va reduir a 7, tots ells del Movimiento.
Repressió de la Identitat Catalana
La política franquista a Catalunya va buscar esborrar la identitat catalana, reprimint qualsevol signe de catalanitat. El castellà va ser l'única llengua oficial, i l'ús del català va ser prohibit en la via pública. Això va impedir la publicació de llibres i revistes en català, i la llengua va desaparèixer del teatre i la ràdio. Es va intentar també suprimir el seu ús a l'església.
Va haver-hi una persecució i prohibició generalitzada dels símbols de catalanitat. Les principals institucions culturals catalanes van ser prohibides. Les biblioteques van ser depurades de llibres considerats contraris a la cultura oficial, i la Biblioteca de Catalunya va passar a ser la Biblioteca Central.
Aquesta política agressiva va generar l'efecte contrari al desitjat per les autoritats: una forta reacció cultural i cívica que va identificar el catalanisme amb l'antifranquisme.