El Franquisme: Centralisme, Nacionalisme Espanyol i Repressió Lingüística
Anàlisi d'una Font Primària: El Franquisme i la Imposició del Castellà
a) Descripció de la Font: Es tracta d'una font primària escrita que aborda el centralisme i la unitat del règim franquista, i de manera connotativa, el nacionalisme espanyol. Més concretament, és una ordre civil del governador civil de Tarragona, confeccionada el 18 d'abril de 1939, just quan finalitza la Guerra Civil espanyola. En aquest escrit es declara el castellà com a únic idioma de la regió, i tot haurà d'estar escrit en aquesta llengua.
b) Context Històric: El context històric es pot classificar dins la dictadura franquista, que va del 1939 al 1975. Més concretament, tracta sobre les primeres legislacions dutes a terme tot just acabada la Guerra Civil espanyola, amb el bàndol nacional com a guanyador i el bàndol republicà com a derrotat.
c) Implicacions de la Font: La font, que declara el castellà com a únic idioma, implica no només el canvi de nom de qualsevol espai que estigui escrit en castellà, sinó també una devaluació de tots els altres idiomes existents al país. Aquests passarien a ser considerats dialectes, no s'ensenyarien i no serien utilitzats per l'administració pública. Aquests canvis conformen un atac a la identitat com a nació de certes regions, que es veuran obligades a silenciar-se i a formar part d'una Espanya centralitzada i autoritària.
d) Característiques i Situació Internacional i Nacional: Les característiques del règim deriven del pensament feixista i dels valors tradicionals espanyols, basats en el nacionalisme i el catolicisme. A aquest pensament cal sumar-li una situació internacional desfavorable: en primer lloc, durant els primers anys de postguerra espanyola es desenvoluparà la Segona Guerra Mundial, la qual cosa impossibilitarà qualsevol ajuda de l'exterior. Les relacions dels franquistes amb el règim feixista comportaran l'aplicació d'una sèrie de repressions i control. Quan acaba la guerra, els països guanyadors es neguen a ajudar Espanya amb tot el que li estava succeint, per tant, el país entra en una autarquia. Espanya es trobava molt baixa pel que fa a recursos, com per exemple les matèries primeres, l'energia i la tecnologia. Pel que fa al tema social, Espanya es trobava submergida en una pobresa extrema.
No és fins al 1951 que Espanya rep els primers ajuts dels EUA, que acaben amb el racionament al 1952. Amb pactes bilaterals al 1953, l'obertura econòmica donarà els seus fruits a la dècada dels 60, però fins llavors la població espanyola viurà en repressió i serà incapaç d'aconseguir una economia normal.