El Franquisme: Economia, Societat i Oposició (1940-1973)
El Franquisme: Postguerra i Repressió (1940-1950)
L'economia: Autarquia i Racionament
Durant la postguerra, el racionament dels productes bàsics no podia garantir una alimentació adequada per a la població. Aquesta situació va propiciar el sorgiment del mercat negre, conegut com a estraperlo, on els productes es venien a preus molt més elevats per satisfer les necessitats de la població.
La societat: Pobresa i Repressió
La societat va patir una gran pobresa i una forta repressió. Algunes de les formes de repressió incloïen la construcció de camps de concentració, la depuració del funcionariat públic i un estricte control de la població per part del règim.
La Segona Fase del Franquisme: Creixement Econòmic (1959-1973)
Tot i que la situació econòmica dels anys 50 havia estat molt difícil, l'any 1959 es va implementar el Pla d'Estabilització. Aquesta política econòmica va significar el retorn al model capitalista i va comportar l'inici de la modernització en l'agricultura i la indústria espanyoles.
En aquesta fase, el príncep Joan Carles de Borbó va ser designat successor de Franco a títol de rei l'any 1969. Malgrat el creixement econòmic, el règim franquista va continuar sent una dictadura, i a mesura que l'oposició creixia, la repressió de qualsevol reivindicació es feia més dura.
El creixement econòmic va comportar un augment de la natalitat i un descens de la mortalitat, resultant en un notable creixement de la població. Un altre fenomen destacat van ser les migracions internes, a causa de l'alt índex d'atur al camp espanyol, que va obligar milers de persones a abandonar el seu lloc d'origen per traslladar-se a zones amb oportunitats de feina. Aquest creixement econòmic també va comportar un augment del poder adquisitiu de la població, donant lloc a l'emergència de la societat de consum.
L'Oposició al Franquisme
L'Oposició (1940-1950)
La repressió franquista contra l'oposició va comportar l'empresonament i l'exili de milers de persones, així com la desarticulació de partits polítics i sindicats. Malgrat això, els Maquis, un grup de comunistes i anarquistes, van mantenir una important activitat guerrillera contra el règim.
L'Oposició (1960-1970)
Durant aquestes dècades, la conflictivitat social i política va augmentar significativament, i van sorgir nous moviments socials:
- El moviment obrer va adquirir una gran força. L'any 1964 es va constituir a Barcelona el sindicat Comissions Obreres (CCOO).
- El moviment estudiantil antifranquista va organitzar nombroses protestes.
- L'Església, que inicialment havia donat suport al règim, va començar a mostrar certes dissidències.
- El moviment veïnal també va guanyar rellevància en la lluita contra la dictadura.