El Franquisme: Política Exterior, Estructura i Aïllament (1939-1953)

Història3,56 KB

La Política Exterior del Franquisme (1939-1945)

La política exterior del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial es va dividir en tres fases clau:

1939 a 1940: Estricta Neutralitat

Espanya no estava en condicions d’involucrar-se en una altra guerra.

1940 a 1943: No Bel·ligerància

Les victòries feixistes van animar Espanya a donar-los suport diplomàtic i econòmic.

  • Entrevistes amb Hitler i Mussolini.
  • Col·laboració amb l'esforç bèl·lic: la Divisió Blava.

1943 a 1945: Retorn a la Neutralitat Estricta

Motivat per les derrotes de l’Eix i la pressió internacional.

  • Retorn de la Divisió Blava.

Política Interior: L'Auge del Falangisme

Espanya es va configurar com un règim que intentava imitar els models feixistes, caracteritzat per:

  • Forta repressió.
  • Tradicionalisme nacionalista.
  • Sindicats verticals.
  • Símbols i gestos feixistes.
  • Culte a Franco.

L’Estructura del Nou Estat: La Democràcia Orgànica

L’Administració Central

El Poder Màxim: Franco

Franco concentrava tot el poder:

  1. Cap d’Estat, de Govern i Generalíssim.
  2. Ostentava el poder executiu, judicial i legislatiu.

Les Corts Franquistes

Les Corts no eren elegides democràticament i tenien una funció merament consultiva i assessora, sense poder legislatiu real.

  • Composició (Procuradors):
    • Designats per Franco.
    • Representants de corporacions.
    • Representants dels Terços (Terç Sindical, Terç Municipal, Terç Familiar).
  • Aquesta composició creava un sufragi restringit i indirecte.

L’Administració Territorial

  • Governadors Civils i Militars: Encarregats de l’administració de les províncies. Eren elegits pel govern o l’exèrcit.
  • Alcaldes: Elegits pel Governador Civil.

Boicot Internacional i Predomini del Nacionalcatolicisme (1945-1953)

La derrota d’Alemanya i dels feixistes va provocar que la comunitat internacional imposés l'aïllament i el rebuig al sistema polític franquista.

Mesures d'Aïllament Internacional

  1. Condemna de l’ONU (acabada de crear) i no admissió.
  2. Retirada d’ambaixadors.
  3. Exclusió d’Espanya del Pla Marshall (pla d’ajut econòmic nord-americà a Europa).
  4. No admissió a l’OTAN.

Política Interior: Viratge cap al Nacionalcatolicisme

El franquisme es va veure obligat a fer una “operació de maquillatge” que amagués els seus trets més “feixistitzants”.

  1. Es va presentar com un règim conservador, catòlic, anticomunista, amb possibilitat d'evolucionar cap a la Monarquia.
  2. Es van marginar els falangistes i es van donar els primers càrrecs rellevants a l’ACNDP (Associació Catòlica Nacional de Propagandistes).
  3. Es van retirar símbols: ja no es saludava amb el braç alçat, i es van retirar banderes alemanyes i italianes.

La Democràcia Orgànica Simulada

Aquesta democràcia simulada es va formalitzar amb noves lleis fonamentals:

  • Fuero de los Españoles (1945): Resum de drets i deures dels espanyols, però sense cap garantia de poder exercir-los.
  • Llei del Referèndum Nacional (1945): Possibilitat de fer consultes populars sobre assumptes importants.

Descarregar

PDF Word HTML