El Franquisme: De la Postguerra al Desarrollismo (1939-1975)

Introducció: Etapes del Franquisme

Aquest document analitza les etapes clau del Franquisme, des de la consolidació del règim fins a la seva fi, incloent-hi la postguerra, l'autarquia, el reconeixement internacional, les lleis fonamentals, la societat, la resistència i el Desarrollismo.

Consolidació del Règim i Marc Legal

Franco va invertir molt d'esforç a dotar el seu règim d'una oficialitat i d'una legalitat. En aquest sentit, hem de tenir en compte que set d'aquestes lleis van ser promulgades durant el Franquisme i la vuitena es va publicar durant la Transició.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley del Referéndum Nacional (1945)

Amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947), Franco va nomenar com a successor el rei Joan Carles I, tot i que la successió no es faria efectiva fins poc abans de la seva mort. Posteriorment, es van publicar la Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) i la Ley Orgánica del Estado (1967), que intentava donar un nou rumb al govern. Finalment, dins la Transició, trobem la Ley para la Reforma Política (1977), la qual va permetre una veritable reforma política.

Reconeixement Internacional i Crisi Social (1951-1959)

Aquesta segona subetapa marca la transició del falangisme cap al nacionalcatolicisme. La situació de la població era de misèria i poca llibertat, fet que va donar lloc a diverses protestes, sent les més importants la Vaga General de Bilbao (1948) i el Moviment Popular a Barcelona (1951).

A Franco li interessava entrar en el context internacional. El 1953 es van signar els acords amb els EUA i el Concordat amb la Santa Seu. Pel que fa a la reorientació econòmica:

• El 1950 va baixar la producció i el nivell de vida.
• El 1955 Espanya va entrar a l'ONU.
• Entre el 1956 i el 1958 hi va haver un moviment vaguístic a les fàbriques.
• El 1958, amb la Ley de Principios del Movimiento Nacional, s'actualitzen els principis, però es manté el caràcter dictatorial.

Societat i Resistència durant la Postguerra

Control Social i Moral Tradicional

Va ser una època de molt control social, basat en la moral cristiana tradicional. Era obligatori fer-se del partit únic, FET y de las JONS, si eres dona de la Sección Femenina (dirigida per Pilar Primo de Rivera) o jove del Frente de Juventudes. La societat era profundament masclista: la dona tenia prohibit comprar o vendre propietats, i el divorci i l'avortament estaven prohibits.

Un element molt important va ser el culte a la figura de Franco, exemplificat pel NO-DO. L'educació servia per a l'adoctrinament polític i religiós, ja que estava en mans de l'Església.

L'Oposició i la Resistència

Pel que fa a la resistència, en aquest moment encara hi havia republicans a l'exili, juntament amb més de 400.000 persones, i els governs van intentar funcionar des d'allà. En l'oposició interior trobem una clandestinitat de tots els partits i sindicats opositors. Cal destacar la figura del maquis (grup de guerrillers).

L'inici d'esperances en la finalització de la dictadura i la successió de Joan de Borbó va portar a una desmoralització, ja que no es va rebre cap ajuda de l'exterior.

El Desarrollismo i la Liberalització Econòmica (1959-1975)

La segona etapa del franquisme s'anomena El Desarrollismo i va del 1959 fins al 1975. Hi va haver una liberalització econòmica, ja que Espanya va passar de ser una autarquia a ser una societat de consum, introduint mesures capitalistes.

El Pla d'Estabilització de 1959

L'any 1957 la situació econòmica del país era negativa. Així, el 1959, es va publicar el Pla d'Estabilització, dut a terme pels anomenats Tecnòcrates, que tenia tres eixos principals:

1. Estabilització de l'economia: Baixada de la inflació.
2. Liberalització interior de l'economia: S'elimina la intervenció de l'Estat.
3. Liberalització exterior de l'economia: Entrada de béns i inversions.

Gràcies a aquests canvis, l'any 1964 es van iniciar els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social (per impulsar l'activitat del sector públic i privat), coordinats per Laureà López, amb dos eixos: potenciar la indústria i minimitzar, reduir o eliminar els pols de desenvolupament. Aquests van ser anys de creixement econòmic, amb la indústria com a protagonista, però això va derivar en un important èxode rural i va quedar molt afectat per la crisi econòmica mundial de 1973.

Societat i Política durant el Desarrollismo

Demografia i les Dues Espanyes

Aquesta època va registrar el pic més alt de la taxa de natalitat i també els moviments migratoris més intensos. Hi va haver zones com Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella-La Manxa que van perdre població, i zones com Madrid, Catalunya, el País Basc o València que en van guanyar. La gent buscava zones amb una economia més dinàmica per millorar les condicions de vida. Aquesta nova situació va donar lloc a les Dues Espanyes: una poblada, dinàmica i jove, i l'altra despoblada, endarrerida i envellida.

Política i Tensions

Quant a la política, és important destacar la figura de Carrero Blanco (vicepresident del govern des de 1967). Entre les lleis que es publiquen en aquest moment trobem: el TOP (Tribunal de Orden Público), la Seguretat Social (SS), la Llei de Premsa i la Ley Orgánica del Estado.

Un dels moments crítics va ser el 1969 amb l'escàndol Matesa, que va provocar un enfrontament entre immobilistes i oberturistes, però finalment es va imposar el govern monocolor (Carrero Blanco). La situació amb l'Església també va ser tensa i, a poc a poc, es va veure la separació entre Església i Franquisme.

L'Oposició i la Fi del Franquisme

L'oposició al Franquisme volia mostrar el descrèdit del govern a partir de la denúncia de les males condicions de vida de la població i de la manca de llibertats. Els protagonistes eren els grups d'esquerres, sobretot el PCE (comunistes) i el PSOE (socialistes).

Moviments d'Oposició Clau

• L'any 1962 es va celebrar el “Contuberni de Munic” per denunciar la dictadura de Franco, el mateix any que hi va haver una forta vaga dels miners asturians per demanar millores salarials.
• Nacionalisme Català: Augment de l'ús del català.
• Nacionalisme Basc: ETA neix com una opció revolucionària i militar, perpetrant diversos atemptats.
• Moviment Obrer: Fortes reivindicacions laborals.
• Moviment Estudiantil: Proclama la Ley General de Educación.

A partir del 1970, la conflictivitat va augmentar, marcant el final del Franquisme. El 1973, l'atemptat d'ETA en l'anomenada “Operación Ogro” (assassinat de Carrero Blanco) va suposar la mort política del Franquisme. El nou govern va ser presidit per Arias Navarro, el qual tenia l'objectiu d'unir oberturistes i immobilistes. Finalment, el 20 de novembre de 1975, va morir Franco, fet que va suposar la fi de la dictadura.