El franquisme: règim, societat i relacions exteriors (1939-1975)

El franquisme: ideologia i característiques del règim

Es coneix com a franquisme el període de la història d'Espanya comprès entre la Guerra Civil (1936-1939) i la posterior transició democràtica (1975-1982), durant el qual es va implantar a Espanya una dictadura entorn de la figura de Francisco Franco.

Es tracta d'un règim autoritari de caràcter conservador. Alguns autors l'han qualificat com a règim feixista i totalitari, equiparable als de Hitler i Mussolini, mentre que d'altres han cridat l'atenció sobre les diferències que presenta el franquisme respecte a aquests sistemes i l'han qualificat com a règim autoritari, però no totalitari. En tot cas, cal tenir en compte que el règim franquista va evolucionar: si bé en els primers anys predominaven els elements típicament feixistes, a partir de 1945 es va iniciar una suavització dels aspectes totalitaris i feixistes del règim.

El règim comptava amb el suport de sectors polítics diversos, anomenats «famílies». Les principals eren la falangista, la tradicionalista, la catòlica, la monàrquica, la militar i la dels tecnòcrates.

Ideologia

La ideologia es caracteritzava per l'autoritarisme militarista, el nacionalisme espanyol i el catolicisme tradicional, i pel rebuig al comunisme, la maçoneria i el separatisme.

Trets bàsics de la dictadura franquista

• Concentració personal del poder: Franco gaudia d'unes atribucions molt àmplies com a cap d'Estat, de Govern, de l'exèrcit i del Movimiento Nacional.
• Existència d'un partit únic i prohibició de tota oposició organitzada.
• Manca de Constitució: l'Estat franquista no comptà amb cap text constitucional, sinó amb un conjunt de normes bàsiques anomenades Lleis Fonamentals.
• No existia la separació de poders ni les garanties pròpies d'un Estat de dret.
• Control de la societat: el franquisme rebutjava el sistema democràtic liberal i els seus principis bàsics.
• Nacionalcatolicisme: plena identificació de l'Església catòlica amb l'Estat espanyol.
• Centralisme: es caracteritzava pel seu radical nacionalisme espanyol; foren suprimides les autonomies.
• Militarisme: presència constant de l'exèrcit dins la vida política.

Els anys seixanta: creixement econòmic i migracions

L'expansió econòmica de la dècada de 1960 va estimular el creixement demogràfic, que va anar acompanyat de moviments migratoris importants. Durant aquesta dècada es va produir un èxode rural intens per fugir de condicions de vida miserables, de l'escassetat de feina i de la manca de perspectives de futur. Els emigrants procedien de les zones agrícoles, especialment d'Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia, i cercaven millors oportunitats de vida en zones industrials com Catalunya, València, Biscaia i Madrid.

Política exterior

El 1939, amb la invasió de Polònia per l'Alemanya nazi, s'inicia la Segona Guerra Mundial. Inicialment, es considerava molt probable que l'Espanya franquista participés en la guerra al costat de les potències feixistes, les quals li havien donat suport durant la Guerra Civil i estaven molt pròximes ideològicament al règim espanyol. Franco era ben conscient de la situació econòmica d'Espanya, després de les destruccions ocasionades per la guerra, i per això va evitar una implicació directa en el conflicte. Tenia en compte que els Estats Units i la Gran Bretanya proporcionaven aliments i petroli a Espanya, ajuda que hauria desaparegut en cas d'una entrada d'Espanya a la guerra.

El 1939, Espanya es va declarar neutral. El 1940, davant els èxits alemanys, va adoptar l'estatut de «no bel·ligerància», que implicava una actitud favorable al bàndol nazifeixista sense participar en la guerra. El 1941, Franco va enviar al front rus una divisió de voluntaris per lluitar contra els soviètics (la División Azul), la qual va patir importants pèrdues.

Les victòries dels aliats a partir de 1943 van forçar el règim espanyol a tornar a l'estricta neutralitat. La derrota dels règims feixistes el 1945 va deixar en una situació molt delicada la dictadura franquista. Les potències vencedores van condemnar el règim espanyol i es va impedir l'ingrés d'Espanya a l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i es van retirar els ambaixadors estrangers a Madrid, excepte els d'Argentina, Portugal, Irlanda, Suïssa i el Vaticà.