Franquisme: Repressió i Consolidació del Poder
La Zona Insurrecta: Creació d'un Estat Totalitari
Franco, Cabdill d'Espanya
La mort accidental del general Sanjurjo, considerat el cap principal del moviment colpista, va alterar els plans inicials. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i presidida pel general més antic entre els insurrectes, Miguel Cabanellas. Els primers mesos de la guerra, el general Franco va anar guanyant partidaris i va consolidar el seu lideratge dins l'exèrcit. L'1 d'octubre del 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols.
Franco va aplicar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge militar i imposar-se a les forces que feien costat a la insurrecció. Va donar a conèixer el Decret d'unificació, que unia falangistes i carlins en un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, al qual s'integraren totes les altres forces polítiques que donaven suport a la insurrecció. Franco seria el jefe nacional d'aquest partit únic.
El nou Estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme. El mes de març del 1938 es va aprovar la primera de les lleis, el Fuero del Trabajo, inspirada en el feixisme italià, amb un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors, i es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres. Finalment, es donava tracte privilegiat a l'Església Catòlica. El nou Estat era clarament confessional.
Una Repressió Sistemàtica
La construcció de l'Estat franquista va anar acompanyada d'una violència extrema que va comportar l'eliminació dels vençuts en els territoris ocupats militarment per les forces rebels. Moltes persones rellevants van ser assassinades pel que significaven com a símbols de la República, més que no pas per la seva acció política. La intenció era imposar un clima de terror que impedís qualsevol intent de contestació. Una part dels milers d'executats durant la guerra van ser enterrats en fosses comunes sense que quedés cap constància de l'execució.
Els Catalans de Burgos
La guerra va ser també una guerra civil catalana, amb catalans a tots dos bàndols, tot i que els qui s'incorporaren als insurrectes foren poc nombrosos en comparació amb els qui lluitaren al costat de la Generalitat i de la República. Es calcula que entre 50.000 i 60.000 catalans, sovint famílies senceres, van poder fugir a la zona nacional, una tercera part dels quals es va afiliar a les milícies falangistes. La personalitat més significativa fou Francesc Cambó, que es va quedar a l'estranger, des d'on va aportar diners a la causa nacional i va muntar, a París, un important servei de propaganda franquista.