Franquisme i Repressió a la Postguerra Espanyola (1939-1959)
La Postguerra i el Franquisme (1939-1959)
El Nou Ordre Polític de Franco
El règim dictatorial de Franco es va proposar construir un nou ordre polític “regenerador d'Espanya” que acabés amb les idees de democràcia liberal. El nou Estat es va caracteritzar per:
- Concentració de poders i totalitarisme: Supressió de la Constitució del 1931, inspirat en el règim feixista italià i en el nacionalsocialista alemany.
- Caràcter unitari i centralista.
- Repressió constant dels vençuts i de l'oposició.
- Control dels mitjans de comunicació mitjançant una censura rígida.
Suports del Règim Franquista
El règim va comptar amb el suport de diversos pilars fonamentals:
- L'Exèrcit, que va ser l'instrument de la repressió política i va tenir una actuació activa.
- Falange Española y de las JONS, que va esdevenir el partit únic i va integrar els participants més actius del franquisme.
- L'Església Catòlica, que defensava el règim, definit com a Estat confessional catòlic.
- Les classes altes i els petits i mitjans propietaris agrícoles.
Les classes mitjanes i els sectors populars van patir especialment la repressió.
Repressió dels Vençuts: Temps de Por i Silenci
El nou ordre va posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensat la causa republicana durant la Guerra Civil. Els vencedors van planificar una política repressiva per castigar els vençuts i prevenir tota actuació opositora. Milers de persones van ser empresonades, perseguides, torturades o executades. L'objectiu era difondre el terror entre la població (“temps de por i de silenci”). Aquesta despolitització forçada va contribuir a la pervivència de la dictadura.
El Franquisme a Catalunya: Abolició de l'Autogovern
El franquisme va tenir característiques especials a Catalunya. Franco va signar el decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya, amb el qual posava fi a l'autogovern.
Centralisme i Persecució Política (1939)
El caràcter centralista i uniformista del 1939 buscava forçar una “Catalunya espanyola” i acabar amb el catalanisme. El règim va rebre el suport d'industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers, tot i que la militància catalana a la Falange no era gaire abundant.
- Els càrrecs de responsabilitat eren ocupats per persones fidels al franquisme.
- Les màximes autoritats (3/44) no eren catalanes, mentre que els càrrecs menors eren ocupats per franquistes catalans.
La persecució dels vençuts a Catalunya va ser intensa: van ser sotmesos a tribunals militars, molts van haver d'exiliar-se, i es va dur a terme la depuració de treballadors de les administracions públiques, d'entitats privades, col·legis professionals i periodistes. També es va produir la confiscació de les propietats de les persones perseguides.
Repressió de la Identitat Catalana
El franquisme va intentar esborrar la identitat catalana reprimint tot signe de catalanitat:
- El castellà va ser l'única llengua oficial. El català va ser considerat un “dialecte” inapropiat i va ser prohibit en la via pública, amb risc de sanció.
- Es van prohibir institucions culturals catalanes, com l'Institut d'Estudis Catalans.
Aquesta repressió va tenir l'efecte contrari al desitjat per les autoritats, provocant una forta reacció cultural i cívica que va lligar el catalanisme amb l'antifranquisme.
Consolidació del Franquisme (1939-1951)
Aïllament Internacional i la Guerra Freda
Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme va assumir que, per perviure, havia de distanciar-se del feixisme. Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme.
El boicot internacional (1945-1947) va aïllar el franquisme, amb un cost econòmic i polític: Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall ni va ser inclosa en l'aliança de l'OTAN.
No obstant això, l'inici de la Guerra Freda va ser crucial. El règim va ser considerat un bon aliat per lluitar contra el comunisme (el gran enemic de l'època), fet que va ajudar a la seva acceptació internacional progressiva.
Institucionalització i Autarquia Econòmica
El règim es va institucionalitzar mitjançant l'elaboració de les Leyes Fundamentales:
- El Fuero del Trabajo (1938)
- El Fuero de los Españoles (1945)
- La Ley de Sucesión (1947)
La política econòmica de l'autarquia buscava aconseguir l'autosuficiència econòmica. Això va implicar:
- La reglamentació del comerç exterior, regulat per l'Estat.
- La reducció de les importacions, que va provocar l'encariment dels productes que calia importar (com ara el petroli) i una gran escassetat de béns de consum.