El Franquisme Tardà: Demografia, Societat i Reformes Polítiques (1959-1973)

Demografia i Societat durant el Franquisme

Fase d'expansió demogràfica

La demografia espanyola va experimentar una fase d'expansió marcada pel descens de la mortalitat, sobretot la infantil. La natalitat i la fecunditat es van mantenir altes, amb un nombre mitjà de fills per dona de 2,8. La política natalista del règim, influenciada pel nacionalcatolicisme, va contribuir a aquest fenomen. L'esperança de vida va augmentar notablement, situant-se al voltant dels 70 anys.

Canvis en la distribució de la població

Es van produir canvis notables en la distribució de la població, amb un intens èxode rural. Moltes zones rurals van quedar despoblades i envellides (Andalusia, Extremadura, Galícia, Múrcia, Castella). Paral·lelament, es va observar un gran creixement de les ciutats industrialitzades i una important emigració a l'exterior. A Catalunya, aquest procés es va traduir en un despoblament rural i una concentració de la població al cinturó industrial de Barcelona.

Transformacions socials

La societat va passar de ser majoritàriament rural a ser predominantment urbana, especialment a Catalunya. Es va produir una expansió de la societat de consum: el creixent benestar econòmic va permetre augmentar el consum per satisfer noves necessitats de la població. Això es va manifestar en l'adquisició de nous electrodomèstics, automòbils, el desenvolupament de l'oci i el turisme, i un creixement de l'alfabetització i del nivell d'estudis de la població.

Malgrat el nacionalcatolicisme, la condició de la dona va millorar notablement, amb la seva incorporació a la universitat i al món laboral, i el creixement del moviment feminista. No obstant això, la discriminació seguia sent superior a la de la resta d'Europa. La família extensa rural (avis, pares, fills) va donar pas a la família nuclear (pares, fills). També es va iniciar un procés de secularització, amb la pèrdua d'influència social de l'Església.

L'Evolució Política: Reformisme i Immobilisme (1959-1973)

Anys 60: Renovació política i tecnòcrates

Durant els anys 60, es va produir una renovació política on els falangistes van cedir els principals llocs de responsabilitat a tecnòcrates de l'Opus Dei. Tot i així, alguns falangistes van continuar en càrrecs importants per mantenir l'equilibri entre les famílies del règim (com Fraga, ministre d'Informació i Turisme). Els ministres tecnòcrates van intentar també algunes reformes polítiques que buscaven evitar la conflictivitat política i social, però sempre mantenint l'essència d'un règim antidemocràtic.

Reformes clau del període

• 1958: Llei de Convenis Col·lectius. Va permetre l'entrada de treballadors afiliats a sindicats de l'oposició per afavorir la negociació laboral.
• 1963: Creació del TOP (Tribunal de Orden Público). Un tribunal civil que jutjava els delictes polítics. Els delictes polítics de l'oposició van passar de ser jutjats per tribunals militars a ser-ho per tribunals civils. La creació del TOP va ser una resposta a les campanyes europees contra l'assassinat de Julián Grimau (PCE).
• 1966: Llei de Premsa. Va suprimir la censura prèvia, però va imposar multes i càstigs per a les publicacions que superaven el marge de tolerància de la llei, fomentant l'autocensura.
• 1967: Llei de Representació Familiar. Un terç dels procuradors de Corts serien elegits pels caps de família.
• 1967: Llei de la Seguretat Social. Llei que va garantir per primera vegada algunes prestacions de l'estat del benestar, en la línia de les democràcies europees.
• 1967: Llei Orgànica de l'Estat. Va considerar Espanya una monarquia amb Franco com a dirigent amb capacitat de nomenar successor. Va establir la separació de funcions entre cap d'estat i cap de govern. Franco va mantenir els dos càrrecs fins al 1973, quan Carrero Blanco va ser nomenat cap de govern.
• 1969: Successió de Franco. Joan Carles de Borbó va ser elegit per Franco com a successor segons la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat i va jurar fidelitat als principis del Movimiento Nacional.

L'Immobilisme i la repressió

• 1969: Escàndol Matesa. Frau en una empresa tèxtil vinculada a tecnòcrates de l'Opus Dei que es va fer públic gràcies a la Llei de Premsa. Això va provocar l'enduriment de la Llei de Premsa i la dimissió d'alguns ministres tecnòcrates.
• 1969-1970: Estats d'excepció. Contínues proclamacions de l'estat d'excepció.
• 1970: Consells de Guerra de Burgos. Penes de mort a militants d'ETA que van provocar protestes internacionals. Finalment, les penes de mort van ser commutades per penes de condemna perpètua.