Franz Kafka: Vida, Obra i Context Literari del Segle XX

Franz Kafka: Vida, Obra i Context Literari

Any i lloc de naixement: Franz Kafka va néixer el 3 de juliol de 1883 a Praga, que en aquell moment formava part de l’Imperi Austrohongarès (avui és la capital de la República Txeca).

Origen familiar i religió

Kafka provenia d'una família jueva de classe mitjana. El seu pare, Hermann Kafka, era un home autoritari i emprenedor que havia prosperat econòmicament com a comerciant. La seva mare, Julie Löwy, era més culta i provenia d’una família amb una millor formació intel·lectual. Tot i ser jueu, Kafka no era especialment religiós, però es va sentir sempre influït per la cultura i tradicions jueves, especialment per la seva identitat com a jueu assimilacionista dins una societat predominantment germànica i cristiana.

Educació i vida professional

Va estudiar dret a la Universitat Alemanya de Praga, on es va llicenciar el 1906. Això li va permetre treballar en una asseguradora, tot i que ell considerava que la seva feina li restava temps per dedicar-se a l’escriptura, que era la seva veritable passió. Treballava a l’Institut d’Assegurances contra Accidents de Treball, feina estable però que mai li va agradar. Escrivia a les nits, sovint lluitant contra el cansament i l’angoixa.

Salut i mort

Va patir problemes de salut durant molts anys, especialment tuberculosi, malaltia que finalment el va dur a la mort. Va morir el 3 de juny de 1924, amb només 40 anys, en un sanatori a Kierling, prop de Viena (Àustria).

Llegat literari

Kafka va demanar al seu amic Max Brod que destruís els seus escrits després de morir, però Brod no li va fer cas i gràcies a això avui coneixem obres com La metamorfosi, El procés i El castell. És considerat un dels autors més importants del segle XX, conegut per la seva visió existencialista i angoixada de la societat moderna.

La narrativa del segle XX

Context històric

El segle XX va estar marcat per esdeveniments transcendentals com la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va suposar la desaparició de quatre grans imperis; la Revolució Russa (1917), amb el triomf comunista i la creació de l'URSS; el Crack de la borsa (1929); la Guerra Civil Espanyola (1936-1939); i la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que va comportar crisis econòmiques i el final de l'imperi britànic (1947).

Moviments literaris

El segle XX va veure l'auge de diversos moviments literaris:

• Romanticisme (s.XX): Tot i ser un moviment anterior, va tenir ressons al segle XX.
• Realisme-Naturalisme: Continuació de tendències anteriors.
• Impressionisme (fi s.XIX-XX): Conegut com a tècnica pictòrica, es caracteritza per frases curtes, caràcter simbòlic i l'intent d'impressionar. L'enfocament es centra en la vida interior dels personatges, el present i l'ús de detalls sensorials per crear una experiència vívida per al lector.
• Simbolisme-Modernisme: Moviments que exploren el simbolisme i l'esteticisme.
• Avantguardes: Inclouen el Dadaisme i l'Expressionisme.
• Expressionisme: D'origen alemany, reneix el romanticisme i els sentiments, heretant del naturalisme un enfocament científic per retratar la realitat amb una vessant crítica. Reuneix informació i inventa històries, amb individus que actuen segons el context que els envolta. Els temes principals són la degradació de l'home, l'alineació, la decadència i la mort.

L'Expressionisme en Kafka

A La metamorfosi de Kafka trobem elements expressionistes com la realitat inexplicable, l'alineació, l'angoixa i el caràcter deshumanitzador del treball. També hi ha una contraposició entre el món burgès i l'artístic (el violí de Grete/conservatori), i una crisi existencial més que social.

Renovació del gènere narratiu: La novel·la psicològica

Al segle XX, la novel·la psicològica va guanyar protagonisme, centrant-se en el món interior dels personatges. Escriptors clau inclouen:

• Thomas Mann
• James Joyce
• Franz Kafka
• Marcel Proust (autor de "La recerca del temps perdut")
• Virginia Woolf (explora la identitat, la consciència, el temps i la percepció de la realitat). La influència de Freud en la literatura del segle XX va ser brutal.

Obres destacades de Kafka

• Preparatius de noces de pagès (relat del 1915)
• Carta al pare (1919): Reflecteix la por de Kafka al seu pare, la seva feblesa davant d'un home dominant que no el deixava ser lliure, i la sensació d'inferioritat. La carta descriu una relació marcada per l'autoritat paterna, la manca d'empatia, la crítica constant i el poder abusiu, que va minar la confiança i la llibertat d'expressió del fill.
• La metamorfosi (1915)
• El procés (1925)

Anàlisi d'"La metamorfosi"

Estructura externa

L'obra és curta, tipus conte, dividida en tres capítols. El número tres és recurrent (tres minyones, tres dispesers, tres portes, tres escenaris, tres cartes que Samsa escriu), formant un tríptic que informa i consciencia.

Estructura interna

1. Primera part: Presentació i transformació del personatge.
2. Segona part: Com viu la transformació.
3. Tercera part: Alliberament (mort i indiferència dels pares i germana).

Temes principals a "La metamorfosi"

1. Metamorfosi com a tema: Kafka-Samsa és un criptograma. El canvi és un símbol d'una vida que ha perdut el sentit: inexplicable, irreversible, angoixant. Es compara amb mites clàssics com Píram i Tisbe, Filemó i Baucis, Dafne i Apol·lo, reinterpretats al llarg de la història de la literatura.
2. Conflicte entre pare i fill (generacional):
   • Pare-fill: Relació no hàbil; el fill s'enforteix quan el pare cau en negocis.
   • Fill-pare: El fill esdevé el cap de família i el pare depèn d'ell.
   • Pare-fill: El pare recupera el seu estatus amb la destrucció del fill.
   Les similituds amb la relació Kafka-família i Gregor-família inclouen la relació de poder i les expectatives del pare. Grete s'assembla a Ottla, que va ajudar molt el germà. Les diferències són que Gregor està subjectat a la condició d'insecte, mentre que Kafka estava subjectat per l'autoritat del seu pare. Ottla va donar suport al pare quan va voler que es fes càrrec de la fàbrica.
3. Individu impotent davant una instància superior: L'estructura de dependència (jerarquia, feina, pressió) i l'exclusió de l'home de la comunitat quan aquesta el capgira, tot i la necessitat de formar-ne part.
4. Sentiment de culpa: Culpa com a forma de deute, tant econòmic com moral.

Altres obres i influències

Relats i influències

• "El voltor": Un home pateix un dolor insuportable per un voltor que el pica. Malgrat l'oferiment d'ajuda, accepta suportar el dolor fins que un senyor li ofereix matar l'ocell. El voltor, en sentir-ho, l'ataca mortalment. L'home se sent alliberat en morir.
• "La salamandra" de Mercè Rodoreda: Una dona es converteix en salamandra. La dona de la trena la descobreix i la persegueix, resultant en la pèrdua de les seves mans. La mare i la dona estan vinculades a la mort. Rodoreda s'inspira en Kafka.
• "El peix Nicolau" - Rondalla: Nicolau, fascinat pel mar, és advertit per la seva mare que es convertirà en peix. Després d'una transformació, es llança al mar per explorar-lo. La llegenda diu que va crear les primeres cartes de navegació. Mor en una zona perillosa, demostrant que fins i tot qui coneix el mar pot perdre's si no respecta els seus límits.
• "Gregor" de Quim Monzó: Un escarabat es desperta convertit en un noi gras. El seu cos ha canviat, li costa moure's i la seva família el mira amb por. No pot parlar ni demanar perdó. El seu pensament és més clar que abans.
• "Bits de literatura La Metamorfosi": La transformació de Gregor Samsa en insecte és una metàfora de l'alienació i la deshumanització en la societat moderna. El rebuig familiar creix fins a l'abandonament total, reflectint la solitud i el dolor de sentir-se inacceptable.
• Sonet V de Garcilaso de la Vega: Tracta sobre l'amor intens i contradictori, el dolor i la lluita interna. Estructurat en quartets i tercets, expressa com l'amor consumeix però no es vol oblidar. És una font de plaer i patiment, una paradoxa que atrapa el poeta, qui no pot renunciar a aquesta passió.

Conceptes clàssics i literaris

• Vita flumen: La vida representa un riu.
• Homo viator: La vida vista com un viatge.
• Vita brevis / Tempus fugit: La vida és breu, el temps fuig, tot és passatger.
• Ubi sunt?: Pregunta sobre persones o coses que ja no existeixen.
• Carpe diem: Gaudir del present.
• Aurea mediocritas: Elogi de la moderació.
• Memento mori: La certesa de la mort.
• La mort igualitària: La mort com a igualadora.
• Vulnus amoris: Ferida d'amor que causa plaer i sofriment.
• Furor amoris: Passió amorosa vista com a malaltia mental.
• Flamma Amoris: Passió fogosa.
• Fin'Amor: Amor cortès, vincle de fidelitat.
• Donna angelitaca: La dona vista com a ésser superior.
• Descriptio Puellae: Descripció idealitzada de la dona estimada.
• Milita amoris: L'enamorat com a soldat.
• Odi et amo (agre-dolç): Sentiments oposats.
• L'amor entre pels ulls: L'amor que entra pels ulls.
• Mestre d'amor: L'amant inicia l'estimada en les arts amoroses.
• Locus amoenus: Paisatge bell i harmoniós.
• L'Arcàdia: Regió paradisíaca.
• Beatus ille: Feliç aquell que viu en contacte amb la natura.
• Mite de la Terra Alta: L'ésser humà és bo per naturalesa, es corromp amb la civilització.

Recursos retòrics

• Fonètics: Al·literació (repetició de sons).
• Semàntics: Comparació (relacionar significats amb "com"), Metàfora (identificar significats sense element d'enllaç).
• Morfologics i Sintàctics: Enumeració (acumulació de noms), Pregunta retòrica, Hipèrbaton (alteració de l'ordre), Anàfora (repetició a l'inici), Paral·lelisme (repetició d'unitats), Hipèrbole (exageració), Sinestèsia (percepció amb diferents sentits), Antítesi (continguts oposats), Anadiplosi (repetició al final d'un vers i inici del següent), Epanadiplosi (repetició al principi i final d'un vers), Asíndeton (supressió de nexes), Polisíndeton (repetició de nexes), Políptoton (repetició de paraules amb flexions diferents).