Frau electoral i caciquisme a la Restauració espanyola: anàlisi de la caricatura

Resum

El document analitza la caricatura "El frau electoral" publicada el 1872 a La Riallada i el mapa del caciquisme de Gedeó de 1897, per explicar les pràctiques de manipulació electoral. Es descriuen els vicis del sistema (compra de vots, tupinada, control dels alcaldes, coaccions) i el context de la Restauració, amb la dictadura civil de Cánovas i la Constitució de 1876.

Punts clau

La caricatura de La Riallada (1872) satiritza la manipulació electoral, una pràctica anterior a la Restauració.
Els elements de la caricatura inclouen la compra de vots, la tupinada, el control dels alcaldes i la Guàrdia Civil, i les coaccions violentes.
L'embut simbolitza el filtre dels vots que es manipulaven fins i tot després del sufragi universal masculí de 1890.
La Restauració comença amb una dictadura civil encapçalada per Cánovas fins al 1876, any de la Constitució de més llarga vigència.
El mapa de Gedeó (1897) mostra un cacic per província, i el caciquisme era més eficaç a les àrees rurals.
La tupinada és el nom que es donava al conjunt de pràctiques fraudulentes en les eleccions.

Posa't a prova

Anàlisi de la Caricatura: El Frau Electoral

La caricatura permet analitzar la perversió del sistema electoral durant la Restauració, única manera d'imposar l'alternança política, tot i que sigui anterior a aquest període, ja que es va publicar a la revista "La Riallada" el 1872, durant la monarquia d'Amadeu I. Ja llavors Sagasta, des de la presidència del govern, va procurar que els resultats electorals li atorguessin la majoria al Parlament. Aquesta pràctica de la manipulació electoral no va ser "inventada" per la Restauració ni exclusiva d'aquesta època, tot i que sí que va ser una de les característiques del règim.

Veiem en el dibuix una comitiva formada per nombrosos personatges que representen de forma satírica els vicis del sistema electoral vigent:

La compra de vots s'aprecia en el carretó amb la inscripció "vots a l'engròs".
El "tupinada", representat a l'urna ja plena de vots, preparats convenientment abans que s'iniciï la votació.
El control que els alcaldes, com a última baula de la cadena, tenen sobre els electors i que no dubten a exercir a través de la Guàrdia Civil.
Els partidaris de l'oposició, lligats de mans i detinguts, apareixen darrere de la pancarta "electors que anaven a votar".
Les coaccions i la violència física estan representades pels personatges amb bastons i els esguerrats que processionen darrere d'ells.
L'exèrcit, com a garant del sistema, marxa al final de la "processó" de vicis.
Finalment, Sagasta, sobre un embut, és portat a coll per tots aquells que es beneficien del sistema i que li estan agraïts. El mateix embut representa el filtre dels vots que, fins i tot després de concedir el sufragi universal masculí el 1890, eren manipulats. La violència física i el control "legal" del procés estan simbolitzats per les dues figures que flanquegen Sagasta i el seu embut.

La Restauració: Dictadura Civil i Constitució

La Restauració s'inicia amb un petit període de dictadura civil encapçalada per Cánovas. Aquesta dictadura va perdurar fins al 1876, quan les Corts promulguen la Constitució de més llarga vigència de la història d'Espanya. Cánovas del Castillo havia estat durant el Sexenni el líder del Partit Alfonsí, i durant tot aquell període va conspirar per a la tornada dels Borbons.

El Caciquisme a Espanya: Mapa de Gedeó (1897)

Mapa d'Espanya dividit per províncies, il·lustrades cadascuna amb la cara d'un cacic, sobre fons blau o vermell, al qual acompanya el nom de la província, excepte la de Madrid que està sense pintar i amb un dibuix del rellotge de la Puerta del Sol. A l'esquerra de la imatge, apareix la llegenda "Explicació del mapa (per si no s'assemblen els cacics)" i un llistat de les províncies, per ordre alfabètic, amb el cognom del cacic corresponent.

L'activitat dels cacics va provocar que un sector important de les classes populars no votés.
El caciquisme era més eficaç en les àrees rurals que en les urbanes.
El conjunt de pràctiques fraudulentes en les eleccions es va denominar Tupinada.

Preguntes freqüents

Quina és la Constitució de més llarga vigència a Espanya?

És la Constitució promulgada per les Corts el 1876, durant la Restauració, segons el document.

Què simbolitza l'embut de la caricatura?

Simbolitza el filtre dels vots, que es manipulaven fins i tot després de concedir el sufragi universal masculí el 1890.

Què és la tupinada?

És el nom que es donava al conjunt de pràctiques fraudulentes en les eleccions, representat a la caricatura per una urna ja plena de vots.