Els primers freds de Miquel Blay: Anàlisi i Fitxa Tècnica
Fitxa de catàleg: Els primers freds
Obra: Els primers freds, de Miquel Blay (1891-1892). Es tracta d'una escultura exempta (grup) que s'emmarca dins els estils del realisme, el modernisme i el simbolisme.
Ubicació: La seva ubicació original va ser l'Exposició Nacional de Madrid de 1892. Actualment es troba al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Cal destacar que hi ha altres versions de la mateixa obra realitzades amb altres materials.
Descripció de l'obra
L'escultura està tallada en un sol bloc de marbre blanc, de dimensions naturals i caràcter monocrom. Utilitza la tècnica de la talla i presenta una posició asseguda i figurativa. L'obra ens mostra un home gran amb una nena petita, ambdós nus i asseguts en un banc.
Anàlisi formal i composició
Es tracta d'un volum tancat, proporcionat respecte a la realitat (tot i presentar mans i peus grans). L'anatomia de l'home és envellida, però encara conserva cert musculat, mentre que la nena té una anatomia pròpia de la seva edat. El moviment és més aviat escàs, destacant el realisme en els peus de l'home.
La llum és interna, generant un joc d'ombres entre els braços. El temps representat és llarg i la composició és asimètrica, tot i mantenir l'ordre i la verticalitat. Es forma una línia en S en la figura de la noia, mentre que en l'home predominen les diagonals. L'expressió és de patiment en l'home gran, que vol protegir la nena, mentre que la mirada d'ella és fugissera. Van nus per mostrar l'anatomia. L'espectador pot tenir una visió frontal, de 3/4 i multifacial. El punt de recolzament se situa sobre un banc i un pedestal amb una base rugosa.
L'autor i el seu estil
Miquel Blay té relació amb el Palau de la Música Catalana. Pel que fa a les influències estilístiques, l'obra es relaciona amb l'Èdip a Colonna de Dominique-Jean Hugues i amb el Desconsol de Josep Llimona. Blay s'allunya de l'acadèmia, no busca només la bellesa formal, sinó que representa la realitat i temes quotidians amb l'art de transmetre idees. Utilitza figures femenines molt virginals i innocents.
Com a innovació, introdueix el modernisme i el simbolisme. Rep influències d'Auguste Rodin en el dibuix del cap del vell i d'Henri Chapu, el seu mestre.
Contingut i interpretació
L'obra se centra en la figura humana. Pel que fa al seu significat iconogràfic, l'obra Èdip a Colonna explica que Èdip es va casar amb la seva mare i va matar el seu pare; després s'arrenca els ulls i se'n va amb la seva filla (Antígona) com a captaire.
En el significat iconològic, en aquesta obra van despullats perquè l'autor vol donar una imatge universal. Pretén demostrar la feblesa de la infància i la vellesa de l'avi davant l'adversitat.
Finalitat i funció
L'obra té una funció propagandística; la Mancomunitat feia propaganda de l'autor pel fet de ser català. En relació amb l'època, es potenciaven les obres d'art català per promoure la catalanitat. També rep la influència del positivisme filosòfic d'Auguste Comte, segons el qual només s'ha de creure en allò que la ciència mostra filosòficament.