Fricatives, verbs i pronoms en català: guia d'ortografia i exemples

Les fricatives (s, ss, z, c, ç)

Les fricatives

La essa sorda

El so es representa amb les lletres S, SS, C i Ç.

• S s'escriu a principi i a final de paraula. Ex.: sal, tros.
• S s'escriu entre consonant i vocal i entre vocal i consonant.
• SS s'escriu entre vocals. Ex.: assassins.
• C s'escriu davant de e i de i, a principi o a l'interior d'una paraula.
• Ç s'escriu davant de a, o, u i quan és al final de paraula.

La essa sonora

El so es representa amb les lletres S i Z.

• S s'escriu entre vocals (en alguns casos produeix el so sonor).
• Z s'escriu a principi de paraula i entre consonant i vocal. Ex.: zero, dotze.
• S s'escriu en les paraules que comencen per fons-, dins- i trans-.

Tipus de verbs

Personals i impersonals

Personals: Tenen subjecte. Ex.: El Joan estudia català.

Impersonals: No tenen subjecte. Porten el verb haver-hi o tracten del clima.

Ex.: Hi ha bastants amics a la festa. Ex.: Neva molt avui.

Relació amb els complements

Copulatius

Copulatius: No tenen un significat molt fort. Ajunten el subjecte amb l'atribut. (per exemple: ser, estar, semblar).

Ex.: L'Anna està cansada. El Joan és professor.

Predicatius

Predicatius: Són el nucli de l'oració i transmeten més informació. Hi ha 2 tipus:

• Transitius: Necessiten compliment directe (CD). Ex.: En Pere corregeix els exercicis.
• Intransitius: No necessiten CD. Ex.: La Laia somriu.

Pronominals

Pronominals: Es conjuguen amb un pronom feble: queixar-se, penedir-se, etc. Ex.: El Jordi sempre es queixa.

Reflexius

Reflexius: L'acció del verb recau sobre la mateixa persona. Ex.: La Maria es renta.

Els pronoms

Els pronoms s'utilitzen per a referir-se a un substantiu que ha aparegut abans.

Alguns pronoms coincideixen amb les formes dels adjectius determinatius, però els pronoms substitueixen el nom i els adjectius que l'acompanyen.

Ex.: He comprat molts llibres, però aquest ja l'he llegit.

Pronoms personals forts

Són els que es refereixen a les persones que intervenen en una situació i no depenen del verb.

Pronoms personals febles

Són pronoms que depenen del verb que acompAnyen. La forma i la posició poden canviar segons el verb (es col·loquen abans o després).

Pronoms demostratius

Són pronoms que funcionen com a adjectius demostratius. Poden tenir una forma neutra: això, allò.

Ex.: Vull una síndria. Posi'm aquella, que aquesta és massa grossa.

Ex.: M'emportaré allò que hi ha al costat de la porta.

Pronoms relatius

Pronoms relatius: Substitueixen una paraula que ha aparegut abans. (per exemple: que, qui, què, el qual, on, ...)

Ex.: La darrera novel·la que he llegit és molt interessant.