Frida Kahlo, Andy Warhol, Kandinsky i Dalí: Art Modern i Avantguardes

Frida Kahlo, Andy Warhol, Kandinsky i Dalí: quatre figures de l'art modern

Frida Kahlo (1907-1954): el marxi

«El marxi. Curarà els malalts»

Frida Kahlo (1907-1954) va ser una pintora mexicana autodidacta, coneguda per la fantasia i el seu art popular mexicà. Vivia a Coyoacán. Després d'un accident que la va obligar a pintar per evadir-se, tres anys després es va casar amb Diego Rivera, amb qui va compartir casa i la seva obra. A través de la pintura va afirmar la seva identitat.

• Any: 1954
• Tècnica: oli sobre tela
• Dimensions: 76 x 61 cm
• Corrent: realisme social i expressionisme; figurativa
• Ubicació: Museu Frida Kahlo

Context: l'obra reflecteix l'experiència personal del dolor en la vida i el compromís amb la pau i la denúncia de la guerra i de l'imperialisme.

Anàlisi pictòrica: pintura oberta, composició centrífuga i no unitària, amb una superfície dividida. La línia de l'horitzó es troba darrere de la figura. La geometria es basa en la verticalitat i les mans (tres). La llum és irreal i no té una font concreta. La paleta cromàtica combina freds (verd, blau, negre) contra marró i vermell. La tècnica és la pinzellada lliure i ràpida sobre tela.

Simbolisme del color: el blau transmet serenitat, el groc alegria i claredat; el negre representa l'imperialisme; el vermell, el perill; i el marxisme s'associa al conflicte entre la URSS, la Xina i els EUA.

Antecedents: art precolombí, realisme social, muralistes com Orozco i Diego Rivera.

Andy Warhol (1928-1987): Sopa Campbell's

Andy Warhol (1928-1987), nascut a Pittsburgh de família eslovaca, va ser un il·lustrador, pintor, cineasta i figura central de l'avantguarda. Polèmic i amb tendència a la hipocondria, va treballar en art comercial per a revistes com Vogue i Harper's Bazaar. Va crear seixanta quadres d'ús popular a partir de sis trets. La seva vida es va convertir en la d'una estrella.

• Any: 1965
• Tècnica: pintura acrílica i tinta de serigrafia sobre tela
• Dimensions: 90 x 60 cm
• Corrent: pop art; no figurativa
• Ubicació: National Gallery of Art, Washington

Anàlisi pictòrica: imatge plana, sense profunditat, sobre dimensions fixes. Tema: posteritzar i democratitzar l'art, com a protesta contra l'art allunyat del públic gran i contra la incomunicació i la tecnologia denunciades. L'objecte quotidià s'eleva a obra d'art.

Antecedents: avantguardes, kitsch, informalisme matèric. Artistes relacionats: Jasper Johns, Lichtenstein.

Wassily Kandinsky (1866-1944): Composició IV o Batalla

Wassily Kandinsky (Moscou, 1866 – França, 1944) va ser precursor de l'abstracció pictòrica i teòric de l'art. Va fundar l'escola i el grup d'avantguarda Der Blaue Reiter. Les seves primeres obres van utilitzar l'espàtula i colors apagats que després es van tornar vius, amb temes fantàstics de la tradició russa o de l'edat mitjana alemanya. Va viatjar per Itàlia, Holanda, Àfrica, Rússia i els EUA entre 1902 i 1907, moment en què va canviar el seu estil pictòric cap al grup Die Brücke.

• Any: 1911
• Tècnica: oli sobre tela
• Dimensions: 159 x 250 cm
• Corrent: abstracte no figuratiu
• Ubicació: Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Anàlisi pictòrica: composició tancada i oberta, amb predomini total del color. El paper bàsic recau en la línia i el punt. La composició és centrífuga i no unitària: dos cosacos a cavall, sabres, barques i rems, un arc de Sant Martí, muntanyes, tres cosacs, un barret i llances, amants i un castell en un cim. Les figures apareixen vestides. La superfície es separa mitjançant termes geomètrics. Els colors vius s'organitzen en taques, amb acords cromàtics que expressen sentiment i equilibri, i també dissonància.

Tema: les línies i els colors, desconnectats de la realitat, expressen un estat emocional. El color esdevé so i sentiment. Encara és figurativa, però allibera els lligams entre color i objecte.

Referències: Der Blaue Reiter (almanac), Franz Marc (La vaca groga), Pollock i Tàpies. Obres relacionades: Impressió III (Concert), Improvisació i Composició VIII.

Salvador Dalí (1904-1989): Persistència de la memòria

Salvador Dalí (Figueres, 1904 – 1989) va néixer després de la mort d'un germà amb el mateix nom, cosa que va marcar la seva inseguretat i la seva por. El 1921 va ingressar a Belles Arts de Madrid, de la qual va ser expulsat el 1926. Durant aquests anys va ser amic de Lorca, Alberti i Buñuel. El 1929 va viatjar a París, on va conèixer Picasso. El 1930 es va unir al surrealisme, però sense abandonar-ne el seu mètode paranoico-crític, inspirat en Freud. El 1940 va emigrar als EUA, on va treballar en cinema amb Hitchcock i Disney. Les seves darreres obres són religioses. Dalí i Gala van ser amants inseparables; ella va ser la seva musa. El seu estil és minuciós, fotogràfic, brillant i lluminós.

• Any: 1931
• Tècnica: oli sobre tela
• Dimensions: 24 x 33 cm
• Corrent: surrealisme oníric; figuratiu
• Ubicació: MoMA, Nova York

Context: es representa Portlligat, amb quatre rellotges, insectes i elements fantàstics i onírics.

Anàlisi pictòrica: pintura oberta, centrífuga i no unitària, amb una profunditat aèria i fosca. La línia del mar es perd a l'horitzó. L'equilibri compositiu és perfecte: una diagonal ascendent d'esquerra a dreta entre els rellotges. La llum és d'ambient crepuscular, nítida, brillant i blanca, amb pinzellades allargades i un focus de llum a dalt a la dreta. El color és ric i variat, propi de la Mediterrània.

Tema: el pas del temps, etern problema. Els rellotges representen la memòria i una preocupació artificial, i el seu pas a la memòria.

Antecedents: Vermeer, Meissonier, mestres antics, Bosch, Brueghel, Archimboldo, De Chirico, Ernst. Obres relacionades: El gran masturbador, Desintegració de la persistència de la memòria, Leda atòmica, Galatea de les esferes, Pietat. Artistes posteriors: Pollock, Warhol i Kosuth.