El Front Popular (1936): Eleccions, Govern i Cop d'Estat
El Front Popular (1936)
La polarització electoral va portar les esquerres a formar una gran coalició amb republicans reformistes, el PSOE i els comunistes, anomenada Front Popular. Defensaven l'amnistia per als empresonats per la Revolució d'Octubre del 1934 i l'aplicació de la legislació reformista suspesa per la coalició radical-cedista.
Els partits de dreta van formar coalicions (candidatures antimarxistes) per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes (Bloc Nacional); en algunes províncies s'hi van incloure els radicals i la Lliga Catalana. Defensaven la implantació d'un règim catòlic, centralista, corporatiu i autoritari.
Resultats Electorals Febrer 1936
- El Front Popular va obtenir el 48% dels vots i 278 diputats, sent la força guanyadora.
- Les dretes van obtenir el 46,5% i 124 diputats.
- Les forces de centre van aconseguir el 5,4% i 51 diputats.
El PSOE i la CEDA van ser les principals minories parlamentàries. El nou govern va ser format pels republicans, mentre que la resta de partits de la coalició li van donar suport parlamentari. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, i Casares Quiroga, cap de Govern.
L'Etapa del Front Popular
El nou govern va endegar el programa pactat en la coalició electoral:
- Es va decretar l'amnistia per als presos polítics.
- Es va obligar les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran dels conflictes del 1934.
- El Govern de la Generalitat va tornar al poder i va restablir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- Al País Basc i a Galícia van començar les negociacions per a l'aprovació dels estatuts respectius.
La dreta va mostrar un rebuig absolut a aquestes mesures. Propietaris de terres, empresaris industrials i l'Església van iniciar campanyes contra la República.
Preparació del Cop d'Estat
La situació política i social era molt conflictiva, amb un augment de la violència social. Falange Española i altres grups d'extrema dreta van formar patrulles armades que van iniciar accions violentes, provocant la mateixa resposta dels militants més radicals de l'esquerra.
Bona part de les dretes pensava en un cop de força per fer fora el Front Popular. Es va produir un aixecament armat liderat per Sanjurjo, refugiat a Portugal, i organitzat des de Pamplona pel general Mola. Els seus objectius eren la defensa de la unitat d'Espanya i de la religió catòlica, amb un marcat caràcter antidemocràtic i anticomunista.
L'assassinat el 13 de juliol de 1936 del líder dels monàrquics alfonsins, José Calvo Sotelo, com a venjança per l'assassinat del tinent Castillo, va accelerar la insurrecció militar (iniciada el 17 de juliol al Marroc), donant origen a una guerra civil de 3 anys.