El Front Popular (1936) i l'Esclat de la Guerra Civil Espanyola
Conseqüències de la Revolució de 1934
Com a conseqüència de la revolució, Oviedo va quedar destruïda en gran part, hi va haver uns 2000 morts, entre 30000 i 40000 detinguts, condemnes a mort…
A Catalunya, la revolta va tenir un caràcter més polític. Lluís Companys va proclamar la República Catalana. Interpretada com una declaració d’independència, es va declarar l’Estat de Guerra i va intervenir l’exèrcit. L’Estatut va ser suspès i Companys i els seus ministres empresonats.
10.6. El Front Popular (1936)
10.6.1. Les eleccions de febrer de 1936
A finals de 1935, el govern de dretes va patir una forta crisi. Aleshores, la CEDA de Gil Robles va demanar la presidència del govern al president de la República. Alcalà Zamora s'hi va negar, però finalment no va tenir més remei que convocar eleccions anticipades.
Les forces d’esquerra havien iniciat un procés de convergència i van crear una coalició, el Front Popular. La dreta es va presentar dividida entre el Bloc Nacional i Falange Espanyola.
A les eleccions del 16 de febrer, el Front Popular va triomfar per un escàs marge de vots.
10.6.2. Les primeres actuacions del govern
Es va formar un Govern compost només per republicans. Azaña va ser nomenat president de la República. El govern va reprendre la política reformista anterior. Des de la mateixa nit de les eleccions, la conspiració militar estava molt present i els militars contraris a la República van ser allunyats dels centres de poder.
10.6.3. La radicalització social i la preparació del Cop d’Estat
A l’esquerra, els partits i els sindicats van promoure una mobilització popular; les joventuts del PSOE es van unir a les del PCE donant lloc a les Joventuts Socialistes Unificades; els anarquistes van continuar lluitant per implantar el seu model social. A la dreta, el fracàs de la CEDA va afavorir les opcions partidàries de derrocar la República per la força militar. Falange Espanyola es va implicar en una campanya de crispació, va fomentar l’enfrontament civil i va iniciar una espiral d’atemptats que la va portar a ser il·legalitzada pel Govern.
La divisió entre esquerra i dreta era cada vegada més forta. El clima de violència va tenir el seu punt àlgid el 12 de juliol amb els assassinats del tinent Castillo, militant socialista, i del diputat monàrquic Calvo Sotelo dies després.
El 17 de juliol de 1936 esclatava una sublevació militar. Un sector important de l’exèrcit donava un cop d’Estat. Era el començament de la Guerra Civil Espanyola.