Front Popular i Cop d'Estat de 1936: L'Inici de la Guerra Civil
El Front Popular (Febrer - Juliol 1936)
Les desavinences entre els partits de la coalició governamental i, sobretot, els escàndols de corrupció que afectaren alguns polítics radicals van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936.
La victòria del Front Popular
Les forces d'esquerra es van agrupar en el Front Popular (FP) amb un programa clar: recuperar les grans reformes del primer bienni republicà.
La dreta hi va acudir unida en diferents coalicions que agrupaven:
- Cedistes (CEDA)
- Radicals
- Monàrquics
- Tradicionalistes
Aquests pretenien augmentar el viratge conservador de l'últim bienni i modificar la Constitució. Les eleccions van donar la victòria al FP. El govern d'esquerres va reprendre el procés reformista i també es va restablir l'Estatut de Catalunya.
La Preparació del Cop d'Estat
La divisió entre dretes i esquerres es va fer sentir al carrer. Els sectors més radicals de l'esquerra propugnaven la necessitat de dur a terme una revolució social. L'extrema dreta defensava la necessitat de posar fi al govern.
Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament que va provocar l'assassinat del diputat José Calvo Sotelo. Aquest clima de violència va servir de pretext a les forces contràries a la República per accelerar els seus plans colpistes.
Del Cop d'Estat a l'inici de la Guerra Civil
Entre el 17 i el 18 de juliol del 1936, un sector important de l'Exèrcit va protagonitzar un cop d'estat:
- 17 de juliol: Canàries i algunes ciutats africanes.
- 18 de juliol: Península.
La insurrecció militar va comptar amb el suport de grups socials que s'havien oposat a les reformes republicanes. Es van mantenir fidels al govern republicà alguns nuclis de l'Exèrcit i de la Guàrdia Civil.
La reacció republicana i la divisió territorial
Amb la finalitat de frenar els rebels, José Giral, nou cap de govern, va lliurar armes als sindicats i partits del FP.
L'alçament va triomfar a les zones agrícoles i va fracassar a les grans ciutats i a les regions industrials.
A Barcelona, el dia 19, es va rebel·lar la guarnició militar, però l'actitud ferma de la Generalitat (que comandava les forces d'ordre públic) i la mobilització dels militants dels partits i sindicats d'esquerres va aconseguir esclafar la rebel·lió després de dos dies de lluita als carrers.