Frontal de Santa Maria d'Àvià: Anàlisi i Interpretació

Anàlisi

La composició s'organitza en 5 parts, destacant-se la zona central per un marc trilobulat. Es divideix compositivament en dos registres –trencats a la part central– estructurats en diverses escenes o vinyetes amb intencionalitat narrativa que s'han de llegir d'esquerra a dreta.

Composició: tancada. El frontal de Santa Maria d'Àvià està dedicat a la Mare de Déu. Al centre de la taula hi ha la seva imatge com a Sedes Sapientae (Tron de la Saviesa), de la qual és símbol el Nen Jesús. Aquest és representat beneint amb la seva mà dreta les escenes de l'Anunciació i la Visitació.

Envoltant l'escena principal, se situen, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, diversos episodis de la vida mariana: l'Anunciació, la Visitació, el Naixement, l'Adoració dels tres reis d'Orient i la Presentació de Jesús al Temple, en el moment en què l'ancià Simeó reconeix que Jesús és el Messies anunciat pels profetes i el torna a la seva mare.

Perspectiva: frontal

Línies compositives: verticals, diagonals

Elements plàstics:

• Traç de la pinzellada: plana
• Dibuix: emmarcació en línies negres i gruixudes
• Tonalitats: colors purs i plans. Dominen els blaus i vermells (típic del romànic català) utilitzats tant al fons com a les túniques, tonalitats que destaquen amb la colradura, un vernís daurat (avui pràcticament perdut) que es feia servir com a substitució del pa d'or.
• Llum: frontal

Proporcions: Perspectiva jeràrquica, que es pot veure en la jerarquia de la Mare de Déu i el nen Jesús i també en l'ús de l'aurèola per als personatges sants. En el cas de la Mare de Déu i el Nen en l'escena del naixement, l'aurèola és ovalada per remarcar-ne el caràcter diví respecte a Sant Josep.

Moviment: Hieratisme, però no en el nen Jesús i altres personatges.

Expressió: Tot i el hieratisme i la frontalitat del conjunt, els personatges mostren una certa humanització. És remarcable el contacte maternal de la Mare de Déu, que anuncia l'èmfasi en la relació maternofilial del gòtic. Hi ha un diàleg entre els personatges.

Funció i Iconografia

Funció: religiosa i estètica.

Iconografia: Iconogràficament cal destacar l'episodi de l'Epifania (els tres reis), en el qual no es representen les tres races del món (un tema que no apareixerà fins al s. XVI), sinó les tres edats de l'home (joventut, maduresa i vellesa).

Quant a simbologia, representa el concepte que l'home universal adora i venera Déu, i la demanda d'ajuda i protecció a Jesús i a Maria, protectora i mitjancera de les gràcies divines.

Significat de l'obra

Influències

Anteriors: És molt representativa de l'anomenat “art 1200” difós per l'Occident Cristià. Aquest estil es caracteritza pel seguiment dels models bizantins. Aquesta influència es veu en el hieratisme o gust per la simetria, en la posició reclinada de la Mare de Déu o en elements decoratius, com les riques vestidures orientals. Mosaics Bizantins, Palla d'Oro Veneciana (una obra d'orfebreria situada a la Basílica de Sant Marc de Venècia).

Posteriors: retaules gòtics posteriors i del segle XX.