Funció de Relació en Éssers Vius i Reproducció
La Funció de Relació
La funció de relació permet als éssers vius captar determinats canvis (estímuls) que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible.
Els receptors són estructures sensorials especialitzades a captar els estímuls, tant externs com interns.
El sistema nerviós és el conjunt d'òrgans i estructures formats per cèl·lules nervioses. Rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors, de manera que coordina el cos dels animals.
El sistema endocrí està constituït per òrgans especialitzats anomenats glàndules endocrines, que produeixen hormones, unes substàncies que actuen com a missatgers.
Els tropismes són les respostes permanents davant d'un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.
Les nàsties són les respostes passatgeres de determinades zones de la planta com a resposta a un estímul extern.
Les hormones vegetals són substàncies químiques que regulen i coordinen les funcions vitals de les plantes.
Elements de la Relació
- Estímuls: Variacions del medi.
- Físics: com ara la llum, la temperatura, pressió...
- Químics: com ara la presència de substàncies químiques.
- Biòtics: provocats per la presència o absència d'altres organismes vius.
- Receptors: Captadors del medi. En els animals, els òrgans dels sentits.
- Coordinadors: Són els òrgans que reben la informació dels receptors i la interpreten. Sistema nerviós, endocrí...
- Efectors: Estructures que duen a terme les respostes. Músculs i glàndules.
Resposta: Motora o secretora.
Comportament i Adaptació
Tipus de comportament:
- Innat o instintiu: degut a factors hereditaris.
- Adquirit o après: condicionat pels factors ambientals.
Receptors d'Estímuls
Es distingeixen:
- Exteroreceptors
- Interoreceptors
Es classifiquen en:
- Mecanoreceptors
- Quimioreceptors
- Termoreceptors
- Fotoreceptors
Sistemes de Coordinació
- Sistema nerviós
- Sistema endocrí
Sistema nerviós dels vertebrats:
- Centres nerviosos
- Nervis
- Sensitius
- Motors
Les hormones són substàncies químiques produïdes per les glàndules endocrines.
L'aparell locomotor dels invertebrats és l'exoesquelet.
L'aparell locomotor dels vertebrats: tenim endoesquelet, ossos rígids, esquelet flexible...
Els estímuls que perceben les plantes:
- Lumínics
- Gravitacionals
- Mecànics
- Químics
- Tèrmics
- Hídrics
Tipus de tropismes:
- Fototropisme: l'estímul que provoca és la llum.
- Geotropisme: resposta davant la gravetat.
- Tigmotropisme: és una resposta davant un contacte.
- Hidrotropisme: provocat per l'aigua.
La Reproducció
La reproducció és la funció per la qual els individus progenitors donen lloc a nous individus, semblants a ells, anomenats descendents.
La fecundació és la unió d'un òvul i un espermatozoide, amb la fusió dels seus nuclis per formar el zigot.
El desenvolupament embrionari comprèn el període des que es forma el zigot fins que neix el nou individu.
S'anomena desenvolupament post-embrionari el creixement de l'individu des que neix fins que arriba a l'estat adult, en el qual adquireix la capacitat de reproduir-se.
Cicle Vital o Biològic
Generalment, un cicle biològic comprèn les fases següents:
- Reproducció
- Desenvolupament embrionari
- Creixement
La reproducció asexual es pot fer de dues maneres:
- Escissió o fragmentació
- Gemmació
Reproducció Sexual en els Animals
Els mascles i les femelles desenvolupen uns òrgans especialitzats en la reproducció anomenats gònades.
En els mascles, les gònades són els testicles, que formen els espermatozoides.
En les femelles, les gònades són els ovaris, on es produeixen els òvuls.
El Sexe dels Individus
Les espècies poden ser:
- Unisexuals
- Hermafrodites
La Fecundació
Un cop format, el zigot es divideix i dóna lloc a l'embrió.
Hi ha dos tipus de fecundació:
- Externa: fora de la femella.
- Interna: dins de la femella.
El desenvolupament embrionari:
- Ovípar
- Vivípar
- Ovovivípar
El desenvolupament post-embrionari pot ser:
- Directe
- Indirecte
Cicle Vital de les Plantes
L'esporòfit: estructura on es formen les espores.
El gametòfit: estructura on s'originen els gàmetes.
Reproducció Asexual en les Plantes
Es distingeixen dues modalitats:
- Reproducció vegetativa.
- Estolons
- Bulbs
- Tubercles
- Reproducció per espores
Reproducció Sexual en les Plantes amb Llavors
Estructura de la Flor
Embolcalls florals: envolten i protegeixen
- Peduncle
- Calze
- Corol·la
Òrgans reproductors
- Pistil
- Estam
Pol·linització
Un gra de pol·len pot viatjar de les següents maneres:
- Pel vent
- Per animals
Formació del fruit
Es distingeixen dos tipus de fruits:
- Carnosos
- Secs
Reproducció asexual:
Inconvenient: Els descendents són iguals entre si.
Avantatge: Es pot dur a terme sense la participació d'un altre organisme.
Reproducció sexual:
Inconvenients:
- Formació de gàmetes, l'aparellament, el desenvolupament i la maduració de l'organisme.
- El procés depèn de l'atzar.
- Per afavorir la trobada dels gàmetes, cal produir-ne una gran quantitat.
- Almenys un gàmeta ha de ser mòbil perquè es puguin trobar.
Avantatge:
- Es formen descendents amb barreja de caràcters.