Funció de relació i sentits: audició, tacte i vista
El cor
El cor està dividit en quatre cavitats, dues aurícules (cavitats superiors) i dos ventricles (cavitats inferiors).
La contracció d'aquestes cavitats es coneix com sístole, la relaxació com a diàstole.
Recorda que els vasos sanguinis que entren al cor es diuen venes i que els que surten del cor es coneixen com artèries. Recorda també que els termes esquerra i dreta són des del punt de vista de la persona, això vol dir que en el paper i aquests termes estan invertits.
El sistema urinari
Les ronyons són els òrgans principals que realitzen l'excreció. Amb les vies urinàries.
- Ronyons. Dos òrgans d'uns 12 centímetres. Responsables de netejar la sang dels productes de rebuig del metabolisme cel·lular. Cada ronyó a l'arteria renal, sang carregada de substàncies de rebuig, surt la vena renal. Els residus i l'aigua passen a formar l'orina.
- Vies urinàries. De cada ronyó surt un conducte, l'úter que condueix l'orina fins a una bossa muscular i elàstica on s'acumula: la bufeta urinària. Quan s'acumula prou quantitat d'orina, l'expulsem per un conducte anomenat uretra. Rep el nom de micció.
Formació de l'orina. Els nefrons
L'orina es compon d'aigua, sals minerals i productes de rebuig com la urea i l'àcid úric. Cada ronyó conté un milió de nefrons.
- Glomèrul
- Càpsula de Bowman. Filtració
- Tubul contornejat proximal. Reabsorció
- Nansa de Henle
- Tubul contornejat distal
La funció de relació
Les condicions internes de l'organisme es poden alterar a causa de canvis que procedeixen de l'interior del cos i de l'exterior, rebent el nom d'estímuls. La funció de relació és la responsable que els éssers vius puguin interactuar amb el medi, a través del processament dels estímuls que provenen tant de l'interior del cos com de l'ambient i de l'elaboració de respostes.
- Cèl·lules nervioses especialitzades anomenades receptors sensorials perceben estímuls i els transporten en forma d'impulsos elèctrics fins als entrencaments nerviosos.
- Als centres nerviosos s'analitza la informació i s'elabora una resposta que es transporta fins als efectors, que són els teixits o òrgans que executen la resposta.
Resposta motora - Resposta secretora
El procés d'audició
L'audició: el pavelló auditiu (que té forma d'embut) capta un so, aquest so passa fins al timpà mitjançant el conducte auditiu extern (que evita que entrin insectes o altres a l'orella). Quan el so està al timpà (que és una membrana que transforma el so en vibracions) el so es transforma en vibracions, les quals arriben al caragol mitjançant la cadena d'ossets que són el martell, l'enclusa i l'estrep (que passen les vibracions del timpà a l'orella interna). Al caragol (que té forma d'espiral i on es troben uns mecanoreceptors anomenats cèl·lules ciliades que transformen les vibracions en impulsos nerviosos), els impulsos arriben a les cèl·lules ciliades gràcies a un fluid anomenat endolimfa que inunda el caragol intern on les cèl·lules ciliades transformen les vibracions en impulsos nerviosos i arriben al cervell mitjançant el nervi auditiu (que envia els impulsos nerviosos al cervell).
El tacte
- Corpscles de Ruffini
- Corpscles de Meissner
- Corpscles de Krause
- Corpscles de Vater-Pacini
El sentit de la vista
- Nervi òptic: transporta fins al cervell els estímuls òptics en forma d'impulsos nerviosos.
- Retina: capa interna que conté els fotoreceptors, poden ser cons i bastons.
- Cristal·lí: lent biconvexa, elàstica que permet l'enfocament.