Funcions dels Bacteris: Nutrició, Relació i Reproducció
Funcions de nutrició
Els bacteris formen un grup molt heterogeni pel que fa a la nutrició, ja que el conjunt de les seves diferents espècies poden dur a terme tots els tipus de metabolisme existents. Una mateixa espècie pot tenir, fins i tot, dos tipus de metabolisme diferents que fan servir facultativament, segons l'abundància nutritiva del medi. Els bacteris poden ser:
- Fotoautòtrofs, com els bacteris porpres sulfuris.
- Fotoheteròtrofs, com els bacteris porpres no sulfuris.
- Quimioautòtrofs, com els bacteris incolors del sofre.
- Quimioheteròtrofs, com la major part dels bacteris.
Funcions de relació
Molts bacteris disposen de mobilitat, és a dir, es desplacen. El desplaçament es pot efectuar per mitjà de:
- Reptació sobre un substrat sòlid.
- Moviments de contracció i dilatació.
- Moviment flagel·lar.
Una de les respostes més ben conegudes davant de variacions del medi és la formació d'espores o formes de resistència, que és molt freqüent en els bacteris que viuen al sòl. Aquests bacteris, davant de condicions adverses del medi, entren en períodes de metabolisme reduït i protegeixen el seu ADN formant al voltant d'aquest una coberta complexa que dóna lloc a l'endòspora. S'anomena així perquè es forma dins del bacteri intacte. Les espores són extremament resistents a altes temperatures (fins a 80 °C) i també suporten condicions de sequedat, l'acció d'agents químics, com ara àcids i desinfectants, i les radiacions durant llargs períodes de temps. Quan les condicions tornen a ser propícies, les espores germinen i donen lloc a bacteris amb totes les seves funcions.
Funcions de reproducció
La reproducció dels bacteris és asexual. Es duu a terme per mitjà d'una bipartició, a la qual precedeixen una duplicació de l'ADN i una separació de les dues molècules en els dos bacteris fills.
La reproducció està lligada a l'activitat dels mesosomes, que dirigeixen la duplicació de l'ADN i la creació de la membrana de separació entre els dos nous bacteris, que són genèticament idèntics. Les colònies bacterianes són clonacions.
Conjugació
La conjugació és el procés pel qual un bacteri, anomenat donador, transmet ADN per mitjà d'un pèl sexual a un altre bacteri, en aquest cas, receptor. En la transmissió només passa una de les dues cadenes del plasmidi. El plasmidi F rep el nom d'episoma si s'intercala (recombina) dins el DNA bacterià. Aquests bacteris, anomenats Hfr (alta freqüència de recombinació), també són capaços de donar ADN als bacteris F. Un bacteri Hfr transmet part del plasmidi F i alguns gens adjacents del cromosoma, que es recombinen amb el DNA del bacteri receptor i hi queden integrats.
Transducció
La transducció és l'intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus, que transporta fragments d'ADN procedents del darrer bacteri parasitat.
Transformació
La transformació és un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d'ADN que estaven lliures al medi i procedien de la lisi d'altres bacteris. Aquests tres mecanismes d'intercanvi genètic expliquen la variabilitat que poden presentar alguns bacteris quan habiten amb altres bacteris diferents. Un exemple d'aquest procés és la resistència als antibiòtics que han adquirit determinats bacteris patògens gràcies a la convivència a l'intestí amb bacteris simbiòtics que resisteixen bé l'acció d'aquests productes farmacèutics.